Si MPOSi
dE
La SOCi
d’Ur OLOg
e Ta T
Ca
t ALAn A
ia
Programa definitiu
COMITГ€
JUNTA DIRECTIVA DE LA SOCIETAT CATALANA D'UROLOGIA
COMITГ€ ORGANITZADOR
President
F. Xavier Ruiz MarcellГЎn
Vice-president 1er
Josep Comet Batlle
Vice-president 2on
Pere Borrat Font
Secretari
LluГ­s Gausa GascГіn
Tresorer
David Salinas Duffo
Vocal Barcelona 1er
Xavier Ponce de LeГіn Roca
Vocal Barcelona 2on
DarГ­o GarcГ­a Rojo
Vocal Girona
Ramon Domingo Ferrerons
Vocal Lleida
JesГєs Guajardo Guajardo
Vocal Tarragona
Jaume Benages PГ mies
Vocal de Residents
Marc Serrallach Orejas
Vocal d’Activitats Científiques
Antonio Alcaraz Asensio
Vocal d'Activitats Professionals
Josep Ma. SaladiГ© Roig
Vocal Relacions Internacionals
Pilar Laguna Pes
Director revista Annals d’Urologia
Francisco JosГ© Blasco Casares
INTRODUCCIГ“
Benvolguts companys,
Com tots sabeu, la Societat Catalana d'Urologia Г©s l'ГІrgan que representa a tots els urГІlegs de Catalunya i vol ser un organisme integrador i representatiu de tots els professionals, facilitant l'intercanvi
d'opinions i cercant possibles solucions a les situacions comunes.
Aquest any, la Junta ha estat encarregada de portar a terme l'organitzaciГі del XIГЁ Simposi Institucional, que es celebrarГ a Barcelona.
Coneixedors de la magnГ­fica actuaciГі dels ComitГЁs Organitzadors
d'altres edicions, Г©s per a nosaltres un repte que volem assumir.
La nostra Societat Г©s un ГІrgan de difusiГі cientГ­fica, i dГіna cabuda tant
als professionals de mГ xim nivell com a les noves generacions
d'urГІlegs en formaciГі, motors de la nostra especialitat futura. Г‰s per
aixГІ que animem a tots a participar-hi plenament.
Estem interessats en les Гєltimes novetats tГЁcniques i clГ­niques i tambГ© en la tasca que cada urГІleg i hospital del paГ­s realitzen, a fi i efecte de valorar de forma contГ­nua la realitat del moment.
No podem deixar d'agrair el recolzament que la indГєstria farmacГЁutica presta a la formaciГі continuada dels professionals. La seva participaciГі fa possible el desenvolupament d'activitats cientГ­fiques
imprescindibles dintre del mГіn sanitari.
Un any mГ©s ens retrobarem tots els urГІlegs catalans en el XIГЁ Simposi
de la Societat. SerГ una satisfacciГі poder compartir les nostres experiГЁncies.
President
Dr. Francisco J. Ruiz MarcellГЎn
Secretari
Dr. LluГ­s Gausa GascГіn
PROGRAMA
Divendres 4 de novembre
21.30
SOPAR DE BENVINGUDA
15.00-17.30 SESSIГ“ DE COMUNICACIONS ORALS
Moderadors:
G. Nohales Taurines
F. SГЎnchez MartГ­n
SESSIГ“ DE VГЌDEOS
Moderadors:
G. Chechile Toniolo
A. R. Cortadellas
Dissabte 5 de novembre
8.00-8.30
ENTREGA DE DOCUMENTACIГ“
8.30-10.30 SESSIГ“ DE COMUNICACIONS ORALS
Moderadors:
M. Ordis Dalmau
Ll. Pinsach Elias
SESSIГ“ DE VГЌDEOS
Moderadors:
J.LL. BalaГ±ГЎ AzГіn
P. Borrat Font
SESSIГ“ DE PГ’STERS
Moderadors:
F.J. Blasco Casares
J. Comet Batlle
17.30-18.00 PRESENTACIГ“ DE TESIS
Moderadors:
F.J. Blasco Casares
C. PellicГ© Vilalta
18.00-19.00 LLIÇÓ MAGISTRAL
F.X. SolГ© Balcells
L’uròleg com l’internista de la gent gran.
21.30
Diumenge 6 de novembre
9.00-10.00
10.30-11.00 INAUGURACIГ“ OFICIAL
11.00-11.30 CAFГ€ I VISITA EXPOSICIГ“ TГ€CNICA
11.30-13.30 TAULA RODONA
Bases anatomo-quirГєrgiques implicades en el fracГ s
biolГІgic del PSA desprГ©s de la prostatectomia radical
per cГ ncer de prГІstata
Moderador:
J.M. SaladiГ© Roig
Panelistes:
Prof. Josep MВЄ DomГЁnech Mateu
CatedrГ tic de CiГЁncies MorfolГІgiques de la UAB
Dra. Cristina Carrato MoГ±ino
Metge Adjunt. Servei d'Anatomia PatolГІgica de l'HUGTIP
Dr. Joan Areal Calama
Metge Adjunt. Servei d'Urologia de l'HUGTIP
Dr. Antonio Alcaraz Asensio
Cap de Servei d'Urologia de l'Hospital ClГ­nic
13.30-15.00 DINAR DE TREBALL
SOPAR SOCIAL I LLIURAMENT DE PREMIS
SIMPOSI: Г’S I CГЂNCER DE PRГ’STATA
J. Morote
F. AguilГі LucГ­a
J. Comet Batlle
J.A. Lorente GarГ­n
J. Planas Norin
M.J. Ribal CaparrГіs
Amb el patrocini de NOVARTIS
10.00-11.00 SIMPOSI: QUIMIOTERГЂPIA EN EL CГЂNCER
DE PRÒSTATA AVANÇAT
Amb el patrocini de SANOFI AVENTIS
11.00-12.30 ASSEMBLEA ORDINГЂRIA I EXTRAORDINГЂRIA
DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA
Informe anual
Fites assolides
Projectes
Elecció de la seu de l’any 2006
Eleccions de cГ rrecs: President, Vice-president 2on, Vocal
d’activitats científiques, Vocal Barcelona 1er, Vocal Lleida,
Vocal residents, Vocal d'activitats professionals
12.30
CLOENDA DEL SIMPOSI
14.00
DINAR DE CLOENDA
OBJECTIUS
Els objectius del Simposi sГіn revisar els diferents aspectes tГЁcnics i prГ ctics, la situaciГі global de la Urologia i promoure l'intercanvi d'experiГЁncies a nivell de Catalunya.
3. La data lГ­mit de lliurament de resums Г©s el 10 d'octubre de 2005.
4. Els vГ­deos hauran de tenir una durada mГ xima de 10 minuts.
5. Per presentar una comunicaciГі cal utilitzar el format que trobareu a
la web de la societat:
ASSISTENTS
El Simposi va dirigit als professionals de la Urologia i als metges en perГ­ode de formaciГі.
METODOLOGIA
El Simposi estarГ format per PonГЁncies, Taules Rodones, Sessions de
Comunicacions Lliures, Sessions de VГ­deos i Sessions de PГІsters. AixГ­
mateix aprofitarem aquest esdeveniment per a celebrar l'Assemblea
General, les eleccions i el lliurament de premis.
COMUNICACIONS
Els assistents sГіn convidats a presentar comunicacions lliures en forma
oral, pГІster o vГ­deo. TambГ© es premiarГ la millor tesi, que hagi estat presentada abans del 10 d'octubre de 2005.
Es premiarà els següents millors treballs en 755 € cada un:
В· VГ­deo
В· ComunicaciГі Oral
В· PГІster genГЁric
В· PГІster cas clГ­nic
В· Tesi
В· TГЁcnica quirГєrgica
TambГ© s'entregaran els premis MSD de la revista electrГІnica Annals
d'Urologia dotats en 700 € cada un:
В· al millor article de la revista electrГІnica publicat durant el 2004 i el 2005
В· al millor treball cientГ­fic publicat a qualsevol mitjГ durant el 2004 i el 2005
(veure bases a www.scurologia.org)
· Premi Fundació Puigvert a la sessió de residents dotat en 1.200 €
Normes per a la presentaciГі de comunicacions:
1. Els resums de les comunicacions seran de temГ tica lliure
2. Per poder presentar una comunicaciГі que hagi estat acceptada, Г©s
condiciГі imprescindible que almenys el primer autor estigui inscrit al
Simposi.
www.scurologia.org
i retornar-los per correu electrГІnic a:
grup@grupcongress.com
6. El ComitГЁ Organitzador del Simposi comunicarГ a l'autor la seva
decisiГі sobre l'acceptaciГі de la comunicaciГі i tambГ© si ha estat escollida per a exposiciГі oral o pГІster. S'enviaran instruccions precises
per a cada cas.
SOPAR SOCIAL i LLIURAMENT DE PREMIS
В· Premi Yamanouchi a la millor Tesi
В· Premi Yamanouchi al millor PГІster genГЁric
В· Premi Yamanouchi al millor VГ­deo
В· Premi Yamanouchi a la millor ComunicaciГі Oral
В· Premi Yamanouchi al millor PГІster cas clГ­nic
В· Premi FundaciГі Puigvert a la SessiГі de Residents
В· Premi Pfizer Joan FГ­guls a la millor tГЁcnica quirГєrgica
В· Premi MSD al millor article de la revista electrГІnica Annals d'Urologia
В· Premi MSD al millor treball cientГ­fic publicat a qualsevol mitjГ В· BeniquГ© d'argent als urГІlegs catalans, que ho hagin solВ·licitat, amb 25
anys d'especialitat
В· Diploma als urГІlegs jubilats durant l'any 2004 que ho solВ·licitin a la
Societat Catalana d'Urologia
В· Diploma a la indГєstria farmacГЁutica
ASSEMBLEA ORDINГЂRIA I EXTRAORDINГЂRIA DE LA SOCIETAT
CATALANA D'UROLOGIA
Durant la celebraciГі del XI Simposi es celebraran eleccions per a la renovaciГі de diferents cГ rrecs. Animem a tots els membres de la Societat que
si vulguin presentar que utilitzin la butlleta adjunta i l'enviГЇn a la Secretaria
del Simposi: Grup (+) abans del 10 d’Octubre de 2005.
ElecciГі de cГ rrecs a la Junta segons els nous Estatuts (veure butlleta
adjunta):
В· President
В· Vice-president 2on
· Vocal d’activitats científiques
В· Vocal Barcelona 1er
В· Vocal Lleida
В· Vocal residents
В· Vocal d'activitats professionals
Membres de la Societat Catalana d'Urologia....................................300 €
No membres.....................................................................................325 €
Residents en període de formació.................................................... 200 €
(Cal presentar la documentaciГі que ho acrediti)
Durant els dies del Simposi es celebrarГ una exposiciГі tГЁcnica amb la participaciГі d'empreses i laboratoris farmacГЁutics relacionats amb la urologia.
La inscripciГі s'efectuarГ per rigorГіs ordre de recepciГі.
PLACES LIMITADES
La inscripciГі s'efectuarГ enviant la butlleta degudament complimentada a
la Secretaria TГЁcnica, adjuntant xec nominatiu a Grup(+) congressos+incentius, fotocГІpia de la transferГЁncia bancГ ria al c/c de la Caixa de Catalunya,
agencia 2013 0017 01 0200940459 de Barcelona, o bГ© facilitant les dades de
la targeta de crГЁdit, tot indicant el nom de la persona inscrita i el nom del
Simposi.
SECRETARIA TГ€CNICA, INFORMACIГ“ I INSCRIPCIONS
ALLOTJAMENT
GRUP(+) congressos+incentius
c/ ValГЁncia, 261 08007 Barcelona
Tel. 93 488 11 77 Fax 93 488 12 79
grup@grupcongress.com
La secretaria ha reservat pels assistents un nombre limitat d'habitacions.
Les habitacions es designaran per ordre d'arribada de les peticions.
Les tarifes marcades, sГіn preus diaris incloent l'esmorzar i l'IVA.
EXPOSICIГ“ TГ€CNICA
Hotel AC Barcelona................................185 €
LLOC DEL CONGRÉS
Hotel AC Barcelona
Pssg. Taulat, 278
08019 Barcelona
Tel. 93 489 8200
INSCRIPCIONS I FORMES DE PAGAMENT
La inscripciГі al Simposi inclou:
В· AssistГЁncia a les sessions cientГ­fiques de dissabte i diumenge
В· DocumentaciГі cientГ­fica
В· Sopar de benvinguda de divendres 4 de Novembre
В· Dinar de treball de dissabte 5 de Novembre
В· CafГЁs
В· Sopar social de dissabte 5 de novembre
В· Dinar social de diumenge 6 de novembre
В· Diploma acreditatiu
CANCELВ·LACIONS
Qualsevol cancelВ·laciГі haurГ de ser notificada per escrit a la Secretaria
TГЁcnica.
Les cancelВ·lacions anteriors al dia 4 d'octubre tindran dret a la devoluciГі del
50% de la quota d'inscripciГі.
Les cancelВ·lacions posteriors al dia 4 d'octubre no tindran dret a la devoluciГі de la quota d'inscripciГі.
Les devolucions s'efectuaran un cop finalitzat el Simposi.
ValГЁncia, 261 08007 Barcelona Spain
Tel. +34 (0) 93 488 11 77 Fax +34 (0) 93 488 12 79
e-mail: grup@grupcongress.com
www.grupcongress.com
Junta directiva de la Societat Catalana d’Urologia Comitè Organitzador
President
Vice-president 1er
Vice-president 2on
Secretari
Tresorer
Vocal Barcelona 1er
Vocal Barcelona 2on
Vocal Girona
Vocal Lleida
Vocal Tarragona
Vocal de Residents
Vocal Activitats CientГ­fiques
Vocal d’Activitats Professionals
Vocal Relacions Internacionals
Director revista Annals Urologia
F. Xavier Ruiz MarcellГЎn
Josep Comet Batlle
Pere Borrat Font
LluГ­s Gausa GascГіn
David Salinas Duffo
Xavier Ponce de LeГіn Roca
DarГ­o GarcГ­a Rojo
Ramon Domingo Ferrerons
JesГєs Guajardo Guajardo
Jaume Benages PГ mies
Marc Serrallach Orejas
Antonio Alcaraz Asensio
Josep Ma. SaladiГ© Roig
Pilar Laguna Pes
Francisco JosГ© Blasco Casares
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
1
21.30
Sopar de benvinguda
Dissabte 5 de novembre
8.00-8.30
Entrega de documentaciГі
8.30-10.30
Sessió de comunicacions orals – SALA 22@
Moderadors:
M. Ordis Dalmau
Ll. Pinsach Elias
O1.
ESTUDI DELS FACTORS QUE INFLUEIXEN A LA RECIDIVA A LA PRIMERA
CISTOSCOPIA DEL TUMOR VESICAL SUPERFICIAL PRIMARI.
R. Martos, J. Bestard, L. Cecchini, J. M. Abascal, C. Salvador, J.I Idoipe, J. Morote.
Servei d’Urologia. Hospital Universitari Vall d’Hebron. Barcelona
O2.
ANГЂLISIS DE LA SUPERVIVГ€NCIA POST-CISTECTOMIA RADICAL. DIFERГ€NCIA
ENTRE TUMORS PRIMARIS INFILTRANTS I PROGRESSADORS
FrancГ©s A.; ViguГ©s F.;MuГ±oz J; Cuadrado J.M.; Pastor S.; Condom E.; AguilГі F.;
Franco E.
Servei d’Urologia. Hospital Universitari de Bellvitge
O3.
UTILITAT DE LA HIBRIDACIГ“ IN SITU FLUORESCENT (FISH) EN LA DETECCIГ“ NO
INVASIVA DEL CARCINOMA DE CГ€LВ·LULES TRANSICIONALS DE BUFETA
M. MarГ­n-Aguilera1, L. Mengual1, F. Algaba2, Y. Arce2, M. Burset1, M.J. Ribal3, E.Ars1
i A. Alcaraz3.
(1)
Laboratori de Biologia Molecular. FundaciГі Puigvert. Barcelona.
(2) Laboratori d’Anatomia Patològica. Fundació Puigvert. Barcelona.
(3) Servei d’Urologia. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.
O4.
INSTILACIONES VESICALES CON BACILO DE CALMETTE-GUERIN PARA EL
TRATAMIENTO DEL CARCINOMA DE CEL UROTERIALES QUE AFECTA DUCTUS
PROSTATICOS.
R. Martinez; C.Gutierrez; J.Palou; J.Arce; B.Juaneda; N De Graeve; A.Rosales; J
Segarra; J.Huguet; H.Villavicencio.
FundaciГі Puigvert, Barcelona
O5.
CIS Y/O AFECTACION DE DUCTUS PROSTÁTICOS DESPUÉS DE TRATAMIENTO
ENDOVESICAL CON BCG.
R.Martinez; C.Gutierrez; F.RodrГ­guez; N De Graeve; J Huguet; A.Rosales; J. Palou; H.
Villavicencio.
FundaciГі Puigvert, Barcelona.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
2
O6.
CISTOPROSTATECTOMIES EN PACIENTS AMB TUMORS INTRADIVERTICULARS.
A. Bujons, X. Pascual, J. Huguet, J. Palou, A. Rosales, JJ.GГіmez,J.Segarra, H.
Villavicencio
Servei d’Urologia. Fundació Puigvert, Barcelona
O7.
CARACTERIZACIГ“N MOLECULAR DEL CARCINOMA TRANSICIONAL DE VEJIGA
MEDIANTE LA TÉCNICA DE MICROARRAYS DE CDNA
MJ. Ribal, M. Burset*, L. Mengual*, E. Ars*, H. Villavicencio**, A. Alcaraz
Servicio de UrologГ­a, Hospital ClГ­nic (Barcelona)
* Laboratorio de BiologГ­a Molecular, FundaciГі Puigvert (Barcelona)
** Servcio de UrologГ­a, FundaciГі Puigvert (Barcelona)
O8.
EXPRESIГ“N DE HER-2 Y SEGUNDOS MENSAJEROS EN EL CARCINOMA
TRANSICIONAL DE UROTELIO SUPERIOR. IMPLICACIONES PRONГ“STICAS.
Izquierdo L, Truan D, Petit A, AltГ©s P, Arch A, GarcГ­a E, Peri Ll, Agud A, GarcГ­a A,
SГЎnchez M, Goicoechea I, Molina A, Ribal MJ, MallofrГ© C, GutiГ©rrez del Pozo R, Alcaraz
A.
Hospital ClГ­nic, Barcelona.
O9.
FACTORES PRONГ’STICO DE PROGRESIГ’N Y MUERTE EN PACIENTES AFECTOS DE
CARCINOMA DE CELULAS TRANSICIONALES DE UROTELIO SUPERIOR. BENEFICIO
DE LA QUIMIOTERAPIA ADYUVANTE.
Izquierdo Reyes L, Truan Cacho D, Altès Ineva P, Alonso P, Gutiérrez A, Arch A, Garcìa
E, Agud A, Peri Ll, GarcГ­a A, SГЎnchez M, Goicoechea I, Molina A, Alvarez-Vijande R,
Ribal MJ, Mellado B, GutiГ©rrez del Pozo R, Alcaraz,A.
Hospital ClГ­nic, Barcelona.
O10.
CARCINOMA TRANSICIONAL DE URETRA DESPUÉS DE CISTECTOMIA RADICAL
V.Monllau, J.Huguet, H.Ascaso, J.Palou, H. Villavicencio.
FundaciГі Puigvert. Barcelona.
O11.
IMPORTANCIA DE COLAGENASA-3 (MATRIX METALLOPROTEINASE-13), P16 Y P53
EN CARCINOMA VESICAL INFILTRANTE: CORRELACIГ“N CON PARГЃMETROS
PATOLГ“GICOS.
Oscar RodrГ­guez Faba, Joan Palou, Josep Segarra, RubГ©n Parada, Antoni Rosales,
Josep Salvador, Humberto Villavicencio.
FundaciГі Puigvert, Barcelona
O12.
TRATAMIENTO QUIRURGICO DE LA RECIDIVA LOCAL DEL CARCINOMA RENAL
DESPUES DE LA NEFRECTOMIA RADICAL: EXPERIENCIA EN 12 PACIENTES.
RodrГ­guez F, Gaya JM, Arce J, MartГ­nez R, Juaneda B, Salvador J, Segarra J, Palou J,
Villavicencio H.
Servicio de UrologГ­a. FundaciГі Puigvert. Barcelona.
O13.
TRACTAMENT DE LES MASSES RENALS AMB CIRURGIA PARCELAR. EXPERIГ€NCIA
DE L’HOSPITAL UNIVERSITARI DE BELLVITGE
FumadГі Ciutat, L ; LГіpez-Costea, MA; ViguГ©s Julia, F; Pastor LГіpez, S; Ropero
Valverde, J; GarcГ­a Navarro, A; Riera Canals, L; Franco Miranda, E
Hospital Universitari de Bellvitge
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
3
O14.
ESTRATГ€GIA DEL TRACTAMENT DEL TUMOR RENAL AMB TROMBUS A LA VENA
CAVA.
Boix i Orri R; Arzoz, M., Ruiz, J., Buisan, O., SГЎnchez M, J., GonzГЎlez-SatuГ©, C, Areal,
J., Ibarz L., SaladiГ©. JM.
Servei d’Urologia i Trasplantament Renal. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.
O15.
TRACTAMENT QUIRГљRGIC DE LA RECIDIVA LOCAL AГЏLLADA DEL HIPERNEFROMA.
LA NOSTRA EXPERIГ€NCIA.
Arzoz FГ bregas, M; Boix Orri, R; Ruiz DomГ­nguez, J; Ibarz Servio, Ll; Areal Calama, J;
UrГ­a GonzГЎlez-Tova, J; Gago Ramos, J.Ll; GonzГЎlez SatuГ©, C; Buisan Rueda, O;
SГЎnchez MacГ­as, X; Bayona Arenas, S; SaladiГ© Roig, J.M.
Servei d’ Urologia i Trasplantament Renal. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.
O16.
CIRUGIA RECONSTRUCTIVA DESPRÉS DE GLANDECTOMIA PER CARCINOMA DE
PENE
X. Pascual, A. Bujons,R. Martinez, A. Rosales, O. Angerri, J. Huguet, J. Segarra, J.
Palou, H. Villavicencio
FundaciГі Puigvert, Barcelona
O17.
ALTERNATIVAS A LA CONTINENCIA: PRINCIPIO DE MITROFANOFF, REVISIГ“N DE
NUESTRA CASUГЌSTICA.
C GutiГ©rrez, J Caffaratti, R MartГ­nez, O Angerri, JM Garat, H Villavicencio.
FundaciГі Puigvert, Barcelona
O18.
VÀLVULES D’URETRA POSTERIOR: REVISIÓ DEL ULTIMS ANYS
B. Juaneda, O. Angerri, J.Caffaratti, JM. Garat, H. Villavicencio
FundaciГі Puigvert. Barcelona.
O19.
INSTILВ·LACIГ“ DE MITOMICINA EN EL POSTOPERATORI IMMEDIAT DE LA RESSECCIГ“
TRANSURETRAL DE TUMOR VESICAL: EXPERIÈNCIA D’UN HOSPITAL COMARCAL
HГ©ctor LГіpez LlauradГі, Jordi SГЎenz de CabezГіn MartГ­, JesГєs PinzГіn Guerrero, Toni
Bosch Garcia, Montserrat DomГЁnech Santasusagna* i Josep Ma Malet Carreras Josep
Servei d’Oncologia* i Servei d’Urologia. Althaia Xarxa Assistencial de Manresa.
Amb el patrocini d’ INIBSA
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
4
8.30-10.30
Sessió de vídeos – SALA EIXAMPLE
Moderadors:
J.LL. BalaГ±ГЎ AzГіn
P. Borrat Font
V1.
EXÉRESIS DE PRÓTESIS ENDOURETRAL Y URETROPLASTIA TÉRMINO-TERMINAL
J. CaparrГіs, J. Ponce de LeГіn, MВЄ. MontlleГі, Ll. Gausa. H. Villavicencio
FundaciГі Puivert, Barcelona
V2.
DISECCIГ“N LATEROVESICAL ROMA EN LA COLOCACIГ“N DEL CABESTRILLO
SUBURETRAL
UrГ­a GonzГЎlez-Tova, J; Bayona AreГ±as S,Roger Boix Orri; Montserrat Arzoz; Luis Ibarz
Servio; JosepMВЄ SaladiГ© i Roig.
Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona
V3.
URETROPLASTIA CON INJERTO DORSAL PREPUCIAL Y COLGAJO PENEANO
ANTERIOR
Caballero JM, Borrat,Marti L Camps J, Ristol J.
Servicio de UrologГ­a.Hospital MГєtua de Terrassa. Terrassa (Barcelona).
V4.
RTU DE PRГ“STATA TRAS BRAQUITERAPIA POR CARCINOMA PROSTГЃTICO
Caballero JM, Borrat,Marti L Camps J, Ristol J.
Centre de Treball : Servicio de UrologГ­a.Hospital MГєtua de Terrassa. Terrassa
(Barcelona).
V5.
LINFADENECTOMГЌA INGUINAL PROFUNDA Y OBTURATRIZ POR CARCINOMA
ESCAMOSO DE PENE.
Caballero JM, Cugat E, Camps J, Borrat P, Marti L, Ristol J.
Servicio de UrologГ­a.Hospital MГєtua de Terrassa. Terrassa (Barcelona).
V6.
DIAGNГ’STIC PEROPERATORI DE LOES HEPГЂTIQUES EN NEFRECTOMIA PER CCR.
R. Domingo, J. Comet, S. LГіpez-Ben*, J. Figueras*, N.Torrent, V. Montserrat, C.
Valiente, A. Ponce i M. Ordis.
Servei d’Urologia i Servei de Cirurgia*
Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta
V7.
NEFRECTOMIA RADICAL AMB SUBSTITUCIГ“ DE VENA CAVA INFERIOR, PER
HIPERNEFROMA DRET AMB INVASIГ“ VASCULAR.
J. Comet, R. Domingo, S. LГіpez-Ben*, J. Figueras*, N.Torrent, V. Montserrat, C.
Valiente, A. Ponce i M. Ordis.
Servei d’Urologia i Servei de Cirurgia*
Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
5
8.30-10.30
Sessió de pòsters – SALA SANTS
Moderadors:
F.J. Blasco Casares
J. Comet Batlle
P1.
TUMOR MULTIFOCAL IPSILATERAL Y RECIDIVA CONTRALATERAL TRAS
NEFRECTOMIA RADICAL POR CARCINOMA RENAL
DarГ­o GarcГ­a, Carlos Abad, Angel Prera, Eduardo Vicente, Naum Hannaui, JosГ© L.
GonzГЎlez, J. Antonio PeГ±a, MВЄ Angeles cabezuelo*, Juan Prats
UrologГ­a. PatologГ­a*. CORPORACIO PARC TAULI. SABADELL:
P2.
ASPECTES MEDICOLEGALS EN LA PRACTICA UROLOGICA
C.PellicГ© (#), R.Bruguera (*), J.Benet i M. MartГ­nez (*)
(*) SERVEI DE RESPONSABILITAT PROFESSIONAL DEL COLВ·LEGI OFICIAL DE METGES
DE BARCELONA (COMB)
P3.
..QUELCOM A PROP DELS TUMORS TESTICULARS DE CEL.LULES DE SERTOLI...
C.PellicГ© i Vilalta i Ma. Cosme GimГ©nez
Barcelona
P4.
ROTURA RECURRENTE DE NEOVEJIGA ILEAL: MANEJO CONSERVADOR A PROPГ“SITO
DE UN CASO.
H. Ascaso Til, J. Segarra, P. de la Torre *, V. Monllau y H. Villavicencio.
Servicio de UrologГ­a y RadiologГ­a*. FundaciГі Puigvert. Barcelona.
P5.
PAD TEST PRE I POST REEDUCACIГ“ PERINEAL EN LA LA INCONTINГ€NCIA URINГЂRIA
D´ESFORÇ FEMENINA.
A. Bujons; C. Errando Smet; C.BГЎez; X. Pascual; M. Granda; P. AraГ±Гі; H.Villavicencio.
Unitat dВґUrologia funcional i femenina. Servei dВґUrologia FundaciГі Puigvert Barcelona.
P6.
CATÉTERES DE DERIVACIÓN URINARIA CALCIFICADOS:
C.GutiГ©rrez, F. Millan, A. Bujons, R. Martinez, F. Rousaud,H. Villavicencio.
FundaciГі Puigvert, Barcelona
P7.
URÉTER ECTÓPICO BILATERAL. A PROPÓSITO DE UN CASO CLÍNICO
C GutiГ©rrez, O Angerri, J Caffaratti, JM Garat, H. Villavicencio.
FundaciГі Puigvert, Barcelona
P8.
RESULTATS I INDICACIONS DE LВґEMBOLITZACIГ“ ARTERIAL SELECTIVA DELS
ANGIOMIOLIPOMES RENALS
Bestard J, Trilla E, PГ©rez M*, Planas J, Cecchini Ll, Г“rsola A, RaventГіs CX, Abascal JM,
RamГ­rez C, Martos R, Salvador C, Celma A, GГіmez E, Ballesteros C, Mir C, LГіpez MA, De
Torres I**,Segarra A*, Morote J.
Servei d’Urologia, Angioradiologia* i Anatomia Patològica**de l’Hospital General de la
Vall d’Hebron. Barcelona.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
6
P9.
RTU PRГ“STATA BIPOLAR vs MONOPOLAR: RESULTADOS PRELIMINARES
C Salvador, JM, Abascal, L Cecchini, R Martos, C RamГ­rez, A Celma, E Trilla, C RaventГіs,
A orsola, J Planas, E Tremps, J Morote
Servicio de UrologГ­a Hospital Universitario Vall dВґHebron. Barcelona
P10.
VALOR PRONГ“STICO DEL TUMOR VESICAL INFILTRANTE DE TIPO ESCAMOSO:
ANГЃLISIS DE LA SUPERVIVENCIA FRENTE A LA VARIANTE TRANSICIONAL
C Salvador, JM Abascal, R Martos, E GГіmez, C Ballesteros, C RamГ­rez, A Celma, J
Bestard, C Mir, E Trilla, L Cecchini, C RaventГіs, A orsola, J Planas, JI Idoipe, J Morote.
Servicio de UrologГ­a Hospital Universitario Vall dВґHebron. Barcelona
P11.
INSTIL.LACIГ“N INMEDIATA POSTOPERATORIA DE MITOMICINA C EN LA RTU DEL
TUMOR VESICAL SUPERFICIAL: SU INSTAURACIГ“N
Bujons A, Pascual X, Segarra J, Huguet J, Parada R, GГіmez J, de Graeve N, Rosales A,
Palou J, Villavicencio H.
Servicio de UrologГ­a. FundaciГі Puigvert. Barcelona.
P12.
ABORDAJE TRANSTORГЃCICO DE UNA RECIDIVA EN DIAFRAGMA DE UN CARCINOMA
RENAL
RodrГ­guez F, LeГіn C*,MartГ­nez R, Arce J, Juaneda B, Pascual X, RodrГ­guez O, Rosales
A, Palou J, Villavicencio H.
Servicio de UrologГ­a de la FundaciГі Puigvert.
Servicio de CirugГ­a TorГЎcica del HSCSP*
Barcelona.
P13.
ESQUEMA PRГЃCTICO DEL MANEJO DE LOS EFECTOS ADVERSOS ASOCIADOS CON LA
INSTILACION DE BCG
RodrГ­guez F, Gaya JM, Arce J, MartГ­nez R, Juaneda B, RodrГ­guez O, Segarra J, Huguet
J,Palou J, Villavicencio H.
Servicio de UrologГ­a. FundaciГі Puigvert. Barcelona.
P14.
ANГЂLISI DESCRIPTIU DELS PACIENTS AMB TUMORS RENALS AMB AFECTACIГ“
METASTГЂSICA: TRACTAMENTS I RESULTATS
Celma A, Trilla E, Abascal JM, Martos R, Ramirez C, Salvador C, Bestard J, Gomez E, Mir
C, Ballesteros C, Raventos C, Cecchini Ll, Planas J, Orsola A, Fakiani A, Bellmunt J *,
Morote J.
Servei dВґUrologia . Hospital Universitari Vall dВґHebrГіn. Barcelona
Servei Oncologia Mèdica. Hospital Universitari Vall d’Hebron. Barcelona
P15.
ONCOCITOMA RENAL: Г‰S POSSIBLE LA CORRELACIГ“ CLГЌNICO-RADIOLГ’GICA?
Mir C, Trilla E, Abascal JM, Ramirez C, Martos R, Salvador C, Celma A, Bestard J, Gomez
E, Ballesteros C, De Torres I, Planas J, Raventos CX, Cecchini Ll, Orsola A, López –
Pacios MA, Morote J.
Servei d’Urologia i Patologia. Hospital Universitari Vall d’Hebrón. Barcelona
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
7
P16.
ESTUDI DE RENTATS VESICALS MITJANÇANT MICROARRAYS DE DNA PER AL
DIAGNГ’STIC DEL CГЂNCER DE BUFETA
L. Mengual1, M. Burset1, E. Ars1, M.J. Ribal2, J.J. Lozano3, B. MiГ±ana3, L. Sumoy3 i A.
Alcaraz2.
(1) Laboratori de Biologia Molecular. FundaciГі Puigvert. Barcelona.
(2) Servei d’Urologia. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.
(3) Laboratori de Microarrays. Centre de RegulaciГі GenГІmica. Barcelona.
P17.
DOLOR TESTICULAR CRГ“NICO Y URETER ECTГ“PICO
L Sos, O Angerri, J Caffaratti, JM Garat, H Villavicencio
FundaciГі Puigvert, Barcelona
P18.
METГЂSTASI ATГЌPICA SINCRГ’NICA DE CARCINOMA DE CГ€LВ·LULES CLARES EN PACIENT
AMB ANTECEDENTS DE TIMOMA.
Josep MВЄ Gaya, Jacobo Arce, Xavi Pascual, Anna Bujons, Fernando RodrГ­guez-Escovar,
Laia Sos, Joan Palou, Humberto Villavicencio.
Servei d’Urologia. Fundació Puivert, Barcelona.
P19.
CIRURGIA RECONSTRUCTORA DE L’ESCLEROSI CERVICOURETRAL DESPRÉS DE
PROSTATECTOMГЌA RADICAL, PER FRACГЂS DE LA SOLUCIГ“ ENDOSCГ’PICA.
Josep MВЄ Gaya, Joan Palou, Pere AraГ±Гі, Roberto MartГ­nez de Pinillo, Anna Bujons, Xavi
Pascual, Fernando RodrГ­guez, Laia Sos, Humberto Villavicencio.
Servei Urologia. FundaciГі Puigvert, Barcelona.
P20.
PROSTATECTOMIA RADICAL PERINEAL AL PACIENT TRASPLANTAT RENAL AMB
CANCER DE PROSTATA LOCALITZAT
SuГЎrez Novo, JF; Pastor LГіpez S; AguilГі LucГ­a, F; Riera Cana,s, Ll; Cuadrado CampaГ±a,
JM; Franco Miranda, E
Hospital Universitari de Bellvitge
P21.
EVALUACIГ“N PROSPECTIVA DE LA EFICACIA DE LEVOFLOXACINO VERSUS
AMPICILINA-AZTREONAM EN PROCEDIMIENTOS ENDOUROLГ“GICOS
Ropero, J; Torrecilla, C; Colom, S; LГіpez-Costea, MA; Riera, L; Franco, E
Hospital de Bellvitge
P22.
CIRUGIA MAYOR AMBULATORIA. EXPERIENCIA EN PARC TAULI: CIRCUITOS,
RESULTADOS Y COSTES
PeГ±a J.A., Hannaoui N.,Gonzalez J.L.,Vicente E.,Garcia D.,Abad C.,Prera A.,Prats J.
Servicio de UrologГ­a.Hospital de Sabadell. CorporaciГі Sanitaria Parc Tauli. Sabadell.
P23.
URÉTERO-PIELOPLASTIA LAPAROSCÓPICA. CASUÍSTICA ACTUAL.
Gausa GascГіn, L.; Pascual, M., Rosales Bordes, A., Ponce de LeГіn Roca, J., MontlleГі
GonzГЎlez, CaparrГіs Sariol. J.: Villavicencio Mavrich, H.
FundaciГіn Puigvert. Barcelona
P24.
NEOPLГЂSIA DE PRГ’STATA I METГЂSTASIS PULMONARS SOLITГЂRIES.
A. PONCE, J. COMET, N. TORRENT, R. DOMINGO, V. MONTSERRAT i M. ORDIS.
Servei d’Urologia. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta. GIRONA.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
8
P25.
METГЂSTASI VAGINAL DE TUMOR RENAL AMB TROMBO A VENA CAVA.
A. PONCE, J. COMET, N. TORRENT, R. DOMINGO, V. MONTSERRAT i M. ORDIS.
Servei d’Urologia. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta. GIRONA.
P26.
LEOC, UNA ALTERNATIVA DE TRACTAMENT EN LITIASIS DВґURETRA PROSTГЃTICA
Jacobo Arce, Fernando RodrГ­guez, BegoГ±a Juaneda, Roberto MartГ­nez, Jose MВЄ
RodrГ­guez Ledesma, Salvador Esquena, Francisco SГЎnchez MartГ­n, FГ©lix MillГЎn.
Humberto Villavicencio
Servei d’Urologia. Fundació Puigvert, Barcelona
P27.
INSTIL.LACIГ“ DE N-ACETILCISTEГЌNA I BICARBONAT SГ“DIC PER SONDA DE
NEFROSTOMIA : UNA OPCIГ“ DE TRACTAMENT EN PACIENTS AMB LITIASIS DE CISTINA
RECIDIVANT
Jacobo Arce, Helena Ascaso, Salvador Esquena, Francisco SГЎnchez MartГ­n, Ferran
Rousaud, FГ©lix MillГЎn, Humberto Villavicencio
Servei d’Urologia. Fundació Puigvert, Barcelona
P28.
LIMFOMA B PRIMARI DE VIES URINГЂRIES
GГіmez-Lanza E, Planas J, Cecchini Ll, RamГ­rez C, Abascal JM, Martos R, Salvador C,
Celma A, Bestard J, Ballesteros C, Mir C, De Torres I*, Morote J
Servei d’Urologia. *Servei d Anatomia Patològica
Hospital General Universitari Vall dВґHebrГіn, Barcelona
P29.
ADENOMA NEFROGГ€NIC VESICAL a UN PACIENT TRASPLANTAT
Jose Manuel Ruiz DomГ­nguez, Г’scar Buisan Rueda; Joan Areal Calama; Roger Boix Orri;
Montserrat Arzoz; Luis Ibarz Servio; Josep MВЄ SaladiГ© i Roig.
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona
P30.
HEMATOMA PГ€LVIC POSTBIГ’PSIA TRANSRECTAL NO ECODIRIGIDA
Jose Manuel Ruiz DomГ­nguez, Jose Gago Ramos; Joan Areal Calama; Г’scar Buisan
Rueda; Roger Boix Orri; Montserrat Arzoz Fabregas; Luis Ibarz Servio; Josep MВЄ SaladiГ©
i Roig
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona
P31.
TORSIГ“ CONGГ€NITA DE PENIS
Arch CaГ±as, A; GutiГ©rrez del Pozo, R; GarcГ­a Ruiz, E; Peri CusГ­, L; Agud PiquГ©, A;
Izquierdo Reyes, L; AltГ©s Nieva, P; GarcГ­a Larrosa, A; SГЎnchez Caba, M; Alcaraz Asensio,
A
Hospital ClГ­nic i Provincial de Barcelona
P32.
RETENCIÓ AGUDA D’ORINA EN DONA JOVE COM A DEBUT D’ENCEFALOMIELITIS
POSTVACUNAL.
FumadГі Ciutat, L; Camps Lloveras, N; Pastor LГіpez, S; AguilГі LucГ­a, F; Franco Miranda,
E
Hospital Universitari de Bellvitge
P33.
OCLUSIÓ D’ARTÈRIA RENAL PER TRAUMATISME ABDOMINAL NO PENETRANT
A. Agud, A. GarcГ­a, Ll. Peri, M. Musquera, R. GutiГ©rrez, A. Alcaraz
Hospital ClГ­nic, Barcelona
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
9
P34.
TROMBOSI DВґUNA DILATACIГ“ VARICOSA AL PENIS
GarcГ­a Cruz E, Peri Cusi Ll, GutiГ©rrez del Pozo R, Franco de Castro A, Alcaraz Asensio A.
Servei de Urologia, Hospital ClГ­nic i Provincial de Barcelona.
P35.
VIH I TRANSPLANTAMENT RENAL
A. Agud, A. Arch, M. Musquera, F. Cofan, R. GutiГ©rrez, A. Alcaraz
Hospital ClГ­nic de Barcelona
P36.
NEFRECTOMIA LAPAROSCГ’PICA EN UN LACTANT
RamГ­rez Sevilla C, Cecchini LL, GГіmez-Lanza E, Abascal JM, Martos R, Salvador C,
Celma A, Bestard J, Ballesteros C, Mir C, Ferreres J.C.*, Asensio**, Morote J
Servei dВґ Urologia. *Servei d Anatomia PatolГІgica . **Servei de Cirurgia PediГ trica
Hospital General Universitari Vall dВґHebrГіn, Barcelona
P37.
NEFRECTOMIA PARCIAL EN CIRURGIA DE BANC I AUTOTRANSPLANT COM A
TRACTAMENT QUIRÚRGIC DE TUMOR RENAL EN MONORRÉ
RamГ­rez Sevilla C, Trilla E, Planas J, Abascal JM, GГіmez-Lanza E, Fakiani A, De Torres
I*, Morote J,
Serveis dВґ UrologГ­a i Anatomia PatolГіgica*
Hospital General Universitari Vall dВґHebrГіn, Barcelona
P38.
PRÒTESIS ENDOLUMINAL COM A TRACTAMENT D’ANEURISMA GEGANT DE L’ARTÈRIA
RENAL ESQUERRA EN PACIENT MONORRENA ESQUERRA
FrancГ©s A.; Ropero J.; Sancho C.*; DomГ­nguez J.*;, Escalante E.*; Alba E.*;Riera L.;
Franco E.
Servei d’Urologia, *Servei d’Angiorradiologia, Hospital Universitari de Bellvitge
P39.
FГЌSTULA ARTГ€RIO-VENOSA RENAL DRETA SECUNDARIA A LA LLIGADURA EN BLOC
DEL PEDICLE RENAL.
ARZOZ FГЂBREGAS, MONTSERRAT; BOIX ORRI, ROGER; RUIZ DOMГЌNGUEZ, JOSEP;
AREAL CALAMA, JOAN; GONZÁLEZ SATUÉ, CARLES; BUISAN RUEDA, OSCAR; BAYONA
ARENAS, SALVADOR; IBARZ SERVIO, LLUÍS; SALADIÉ ROIG, JOSEP Mª.
SERVEI DВґUROLOGIA.HOSPITAL UNIVERSITARI GERMANS TRIAS I PUJOL.
P40.
ENDOMETRIOSI EN UN DIVERTICLE URETRAL
GГіmez-Lanza E, RaventГіs C, Orsola A, RamГ­rez C, Abascal JM, Martos R, Salvador C, de
Torres I*, Morote J
Servei d’Urologia i Servei d’Anatomia Patològica (*)
Hospital General Universitari Vall d’Hebrón
10.30-11.00
INAUGURACIГ“ OFICIAL- SALA 22@
11.00-11.30
CAFГ€ I VISITA EXPOSICIГ“ TГ€CNICA
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
10
11.30-13.30
TAULA RODONA – SALA 22@
BASES ANATOMO-QUIRÚRGIQUES IMPLICADES EN EL FRACÀS BIOLÒGIC DEL PSA DESPRÉS
DE LA PROSTATECTOMIA RADICAL PER CГЂNCER DE PRГ’STATA
Moderador:
J.M. SaladiГ© Roig
Panelistes:
Prof. Josep Ma. DomГЁnech Mateu
CatedrГ tic de CiГЁncies MorfolГІgiques de la UAB
Dra. Cristina Carrato MoГ±ino
Metge Adjunt Servei d’Anatomia Patològica de l’HUGTIP
Dr. Joan Areal Calama
Metge Adjunt. Servei d’Urologia de l’HUGTIP
Dr. Antonio Alcaraz Asensio
Cap de Servei d’Urologia de l’Hospital Clínic
13.30-15.00
DINAR DE TREBALL
15.00-17.30
Sessió de comunicacions orals – SALA 22@
Moderadors:
G. Nohakes Taurines
F. SГЎnchez MartГ­n
O20.
ANГЂLISI DEL NOU CIRCUIT DE DERIVACIГ“ DE MALALTS EXTERNS PER A LITOTRГЌPSIA
EXTRACORPГ’RIA PER ONES DE XOC (LEOX)
F. MillГЎn RodrГ­guez, F. SГЎnchez MartГ­n, S. Esquena FernГЎndez, F. Rousaud BarГіn, S.
Gracia Garcia, H. Villavicencio Mavrich.
FundaciГі Puigvert, Barcelona
O21.
CATETERISME URETERAL POSTURETEROSCГ’PIA. VALORACIГ“ DE LA SEVA EFICГЂCIA
EN LA PREVENCIГ“ DE LA MORBILITAT
Cuadrado CampaГ±a JM, Torrecilla Ortiz C, Colom Feixas S, Contreras Garcia J, Ropero
Valverde J, FrancГ©s Comalat A, Franco Miranda E
Hospital Universitari de Bellvitge
O22.
ESTUDI EPIDEMIOLГ’GIC DE LA LITIASI A CATALUNYA. RESULTATS PRELIMINARS DE
L’ANÀLISIS CRISTALOGRÀFICA DE 3545 CÀLCULS URINARIS
F. MillГЎn RodrГ­guez, S. Gracia Garcia, F. Rousaud BarГіn, S. Esquena FernГЎndez, F.
SГЎnchez MartГ­n, F. Marchant, H.Villavicencio Mavrich
FundaciГі Puigvert, Barcelona
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
11
O23.
LITIASIS DEL ARBOL URINARIO SUPERIOR Y CIRUGIA ABIERTA.
FJ. Blasco Casares*, L. Ibarz Servio, M. Ramon Dalmau, D. Salinas Duffo, FJ. Ruiz
MarcellГЎn.
Servicio de Urología – Litiasis Renal. Institut Dexeus. Barcelona.
Servicio de UrologГ­a. Hospital Municipal de Badalona. Badalona
O24.
REPARACIГ“N DE PROLAPSO GENITAL CON PELVICOLВ® TRANSVAGINAL.
Jorge Hidalgo Arroyo, Pedro MartГ­nez CГЎceres, Isabel DГ­az SГЎnchez, Gilberto E. ChГ©chile
Toniolo.
Instituto MГ©dico TecnolГіgico
O25.
TRATAMIENTO DE LA INCONTINENCIA DE ESFUERZO CON CABESTRILLO REGULABLE
TIPO REMEEX
Cristina GutiГ©rrez, Carlos Errando, Manuel Prados, Carlos BГЎez, Pedro AraГ±o, Humberto
Villavicencio.
Unidad de UrologГ­a Funcional y Femenina. FundaciГіn Puigvert. Barcelona.
O26.
PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCГ’PICA VERSUS OBERTA
GГіmez-Lanza E, RaventГіs CX, Cecchini Ll, Orsola A, Tremps E, RamГ­rez C, Abascal JM,
Martos R, Salvador C, Celma A, Bestard J, Ballesteros C, Mir C, Trilla E, Planas J,
Morote J.
Servei d’Urologia. Hospital General Universitari Vall d’Hebron
O27.
APRENENTATGE DE LA PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCÒPICA EN LA “SEGONA
GENERACIÓ”
RaventГіs CX, Cecchini Ll, Trilla E, Planas J, Orsola A, Abascal J, RamГ­rez C, Martos R,
LГіpez MA, Morote J.
Servei d’Urologia. Hospital General Universitari Vall d’Hebron, Barcelona
O28.
NEFRECTOMГЌA LAPAROSCГ“PICA EN EL TRASPLANTE RENAL DE DONANTE VIVO
Izquierdo L, AltГ©s P, Truan D, Arch A, GarcГ­a E, Agud A, Peri Ll, GarcГ­a A, SГЎnchez M,
Goicoechea I, Molina A, Ribal MJ, ГЂlvarez-Vijande R, GutiГ©rrez del Pozo, R, Alcaraz A.
Hospital ClГ­nico Barcelona.
O29.
ANГЂLISI DE LES NEFRECTOMIES RADICALS LAPAROSCГ’PIQUES VERSUS VIA OBERTA
RamГ­rez Sevilla C, Cecchini Ll, GГіmez-Lanza E, RaventГіs CX, Trilla E, Planas J, Orsola
A, Abascal JM, Martos R, Salvador C, Celma A, Bestard J, Morote J
Servei dВґ Urologia.
Hospital General Universitari Vall dВґHebrГіn, Barcelona
O30.
PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCГ“PICA POR VIA
EXTRAPERITONEAL. EXPERIENCIA DEL PARC TAULI
Autores: PeГ±a J.A., Hannaoui N.,Gonzalez J.L.,Vicente E.,Garcia D.,Abad C.,Prera
A.,Prats J.
Servicio de UrologГ­a.Hospital de Sabadell. CorporaciГі Sanitaria Parc Tauli. Sabadell.
O31.
URETROPLASTIA: ВїAFECTA A LA FUNCION SEXUAL?
J. Ponce de LeГіn Roca J. Sarquella Geli, L. Gausa GascГіn, M. MontlleГі GonzГЎlez, J.
CaparrГіs Sariol, H. Villavicencio Mavrich
Servicio de UrologГ­a, FundaciГі Puigvert, Barcelona
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
12
O32.
TRASPLANTAMENT RENAL ORTOTГ’PIC: UNA ALTERNATIVA VГЂLIDA AL
TRASPLANTAMENT HETEROTГ’PIC EN CASOS SELECCIONATS
Mireia Musquera, Anna Agud, LluГ­s Peri, M. JosГ© Ribal, Frederic Oppenheimer*, Rafael
GutiГ©rrez, Antonio Alcaraz
Servei d’Urologia. *Unitat de Trasplantament Renal. Hospital Clínic - Universitat de
Barcelona. Barcelona.
O33.
COMENTARIS VARIS ENVERS LA MONOGRAFIA MEDICA:
“UROLOGIA DE GUERRA. AUTOR: CAPITAN MEDICO PONCE DE LEON.
ED. LUIS GILI: BARCELONA; 1942”
C. PellicГ© i Vilalta i X. Ponce de LeГіn Roca
Barcelona
O34.
FRENUL.LOPLASTIA AMB ELECTROCAUTERI SOTA ANESTESIA TГ’PICA (EMLA)
Alcoberro Turu, Josep - Aguilar Ruiz, Antoni - Bernal Dzekonski, Guennadi
Consorci Sanitari de Terrassa
O35.
UNITAT D’HOSPITALITZACIÓ PENITENCIARIA: FUNCIONAMENT DE LA UNITAT
D’UROLOGIA
Aguilar Ruiz, Antoni – Alcoberro Turu, Josep – Bernal Dzekonski, Guennadi
Consorci Sanitari de Terrassa
15.00-17.30
Sessió de comunicacions orals – SALA GRÀCIA
Moderadors:
L. Gausa GascГіn
D. GarcГ­a Rojo
O36.
EJACULACIГ“ PREMATURA: INTERVENCIГ“ COMBINADA
Fernandez Lozano A., Cabello Santa marГ­a, F. Sotolongo Vergo I. Ruiz CastaГ±Г© FundaciГі
Puigvert, Barcelona
O37.
FACTORES PRONГ“STICOS Y TABLAS PREDICTIVAS DEL CГЃNCER DE PRГ“STATA
J. Segarra, F. MillГЎn, J. Palou, A. Rosales, J. Huguet, R. Parada, N. DeGraeve y H.
Villavicencio
FundaciГі Puigvert, Barcelona
O38.
SIGNIFICADO PRONOSTICO DE LA INCISION CAPSULAR EN LA EVOLUCIГ“N DE
PACIENTES SOMETIDOS A PROSTATECTOMIA RADICAL
R. Martos, CX. RaventГіs, E. Trilla, L. Cecchini, A. Orsola, J. Planas, I. De Torres*, J.
Morote.
Servicio de UrologГ­a, Vall dВґHebron Hospital, Barcelona.
Servicio de AnatomГ­a PatolГіgica, Vall dВґHebron Hospital, Barcelona.
O39.
ANALISIS DE LA RELACION ENTRE TESTOSTERONA SERICA Y AGRESIVIDAD TUMORAL
EN PACIENTES CON CANCER DE PROSTATA
RamГ­rez Sevilla C, GГіmez-Lanza E, Planas J, Trilla E, RaventГіs CX, Cechini L, Orsola A,
CatalГЎn R, Abascal JM, Salvador C, Celma A, J. Morote.
J. Morote et al. Servicio de Urología, Vall d’Hebrón Hospital, Barcelona.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
13
O40.
FACTORES ASOCIADOS A LA OSTEOPOROSIS EN PACIENTES CON CANCER DE
PROSTATA SOMETIDOS A DEPRIVACION ANDROGENICA
CF. Ballesteros, C. Salvador, JM. Abascal, J. Planas, E. Trilla, A. Orsola, CX
RaventГіs, L. Cecchini, R. CatalГЎn, J. Morote.
Servicio de UrologГ­a, Vall dВґHebron Hospital, Barcelona.
O41.
PAPER DE LA INGESTA DE CALCI SOBRE LA DENSITAT MINERAL Г’SSIA
EN EL MALALT AMB CГЂNCER DE PRГ’STATA EN TRACTAMENT AMB SUPRESSIГ“
ANDROGГ€NICA
J. Planas, J. Morote, C. Salvador, J.M. Abascal, E. Trilla, L. Cecchini, C.X. RaventГіs, A.
Orsola
Servei d’Urologia. Hospital Vall d’Hebron. Barcelona.
O42.
EVOLUCION DE LA PREVALENCIA DE OSTEOPOROSIS EN PACIENTES CON CГЃNCER DE
PROSTATA SOMETIDOS A SUPRESION ANDROGENICA
J. Morote, J. Planas, J.M. Abascal, C. Salvador, A. Orsola, E. Trilla, CX RaventГіs, L.
Cecchini, G. Encabo.
Servicio de UrologГ­a, Vall dВґHebron Hospital, Barcelona.
O43.
CANVIS EN LA DENSITAT MINERAL Г’SSIA EN PACIENTS AMB CГЂNCER
DE PRГ’STATA DURANT ELS DOS PRIMERS ANYS DE SUPRESSIГ“ ANDROGГ€NICA.
Anna Orsola, Juan Morote, Jose M. Abascal, Jacques Planas, Enrique Trilla, Carles X.
Raventos, Lluis Cecchini, Gloria Encabo i Jaume Reventos
Servei d’Urologia, Medicina Nuclear (GE) i Unitat de Recerca Bà sica (JR), Hospital Vall
dВґHebron, Barcelona
O44.
PROSTATECTOMГЌA RADICAL EN PACIENTS AMB RTU PRГ’STATA PRГ€VIA
Bujons A., Pascual X., MontlleГі M., Rosales A., Gausa L,Ponce de LeГіn J., CaparrГіs J.,
Salvador J., Villavicencio H.
Servicio de UrologГ­a FundaciГі Puigvert.
O45.
EL PERCENTAGE DEL CILINDRE MÉS AFECTAT EN LA BIÒPSIA PROSTÀTICA PREVEU
EL RESULTAT ANГЂTOMO-PATOLГ’GIC FINAL
RaventГіs CX, Orsola A, GГіmez-Lanza E, Abascal JM, RamГ­rez C, Martos R, Salvador C,
Celma A, Bestard J, Ballesteros C, Mir C, Cecchini Ll, Trilla E, Planas J, de Torres I*,
Morote J.
Servei d’Urologia.*Servei d’Anatomia Patològica
Hospital General Universitari Vall d’Hebron, Barcelona
O46.
ESTUDI DE LA BIГ’PSIA PROSTГЂTICA PER LВґ OBTENCIГ“ DE FACTOR PREDICTIUS DE
LES TROBALLES PATOLÒGIQUES DESPRÉS DE LA PROSTATECTOMÍA RADICAL.
X. Pascual, A. Bujons, M. Musquera, M.J. Ribal, J. Segarra, J. Huguet,
A. Rosales, J. Gomez,J. Palou, H. Villavicencio
FundaciГі Puigvert, Barcelona
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
14
O47.
RESULTATS PRELIMINARS EN EL DIAGNÒSTIC PRECOÇ DEL CaP MITJANÇANT
ESPECTROSCOPIA DE RM ENDORECTAL
Comet-Batlle J, Vilanova Busquets JC*; Maroto Genover A +, BarcelГі C*, Torrent Quer
N, Montserrat Orri V, Ponce Campuzano A, Domingo R,, Valiente Amarilla CR, Ordis
Dalmau M
Agència d’Avaluació de Tecnologia per a la recerca Mèdica (AATRM)
Servei Urologia i Servei Radiologia (+) Hospital J. Trueta (Girona).
Ressonancia MagnГЁtica Girona (*)
O48.
VAPORIZACIГ“N PROSTГЃTICA CON LASER NKTP: LECCIONES TRAS DOS AГ‘OS
JosГ© Emilio Batista Miranda, Marc Crego Tapies, Eva Ciscar, Miriam RodrГ­guez, Gabriel
BuendГ­a
Unitat d’urodinamia i Plataforma Láser. Centro Médico Teknon
O49.
DUES SUBCATEGORIES DE PROSTATITIS AGUDA EN FUNCIГ“ DE LA MANIPULACIГ“
PRГ€VIA DEL TRAM URINARI INFERIOR
F. MillГЎn RodrГ­guez, J. Palou, A. Bujons Tur, M. Musquera Felip, C. Sevilla Cecilia, M.
Serrallach Orejas, C. Baez Angles, H. Villavicencio Mavrich.
FundaciГі Puigvert
O50.
FOTOVAPORIZACIГ“N CON LГЃSER KTP EN PACIENTES CON ADENOMA DE PRГ“STATA
G. ChГ©chile, P. MartГ­nez, J. Hidalgo, I. DГ­az, A. Rousaud
Instituto MГ©dico TecnolГіgico
O51.
GRAU D’ACOMPLIMENT DELS QÜESTIONARIS INTERNACIONALS ENVERS L’HBP EN EL
CONTINGENT ADSCRIT A UN CENTRE D’ASSISTENCIA PRIMARIA GERIATRICA (II)
C. PellicГ© I Vilalta
CAP MUTUAM-BARCELONA
O52.
CRIOTERAPIA PROSTATICA: A PROPOSITO DE 65 CASOS
J. Segarra, H. Ascaso, J. Palou, V. Monllau, y H. Villavicencio.
FundaciГі Puigvert. Barcelona.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
15
15.00-17.30
SessiГі de vГ­deos-SALA EIXAMPLE
Moderadors:
G. Chechile Toniolo
A.R. Cortadellas
V9.
REIMPLANTAMENT URETERAL AMB PLГЂSTIA VESICAL PER VIA LAPAROSCГ’PICA
Cecchini Rosell, LluГ­s; RaventГіs Busquets, CX; Orsola de los Santos, A; Abascal, J; Trilla,
E; Planas J; Morote, J.
Servei d’Urologia, Hospital Vall d’Hebron, Barcelona.
V10.
CISTECTOMIA RADICAL I SUBSTITUCIГ“ VESICAL LAPAROSCГ’PIQUES
Cecchini Rosell, LluГ­s; Orsola de los Santos, A; RaventГіs Busquets, CX; Salvador, C;
Trilla, E; Planas J; Morote, J.
Servei d’Urologia, Hospital Vall d’Hebron, Barcelona.
V11.
PIELOLITOTOMIA LAPAROSCГ’PICA
GonzГЎlez SatuГ©, C.; Areal Calama, J.; Uria GonzГЎlez-Tova; Gago Ramos, J.; Arzoz
FГЎbregas, M.; Boix Orri, R.; Ibarz Servio, L. i SaladiГ© Roig, JM.
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Badalona
V12.
IRUGIA LAPAROSCÒPICA DE L’ANGIOMIOLIPOMA RENAL
GonzГЎlez SatuГ©, C.; Areal Calama, J.; SГЎnchez Macias, X.; BuisГЎn Rueda, O.; Arzoz
FГЎbregas, M.; Boix Orri, R.; Ibarz Servio, L. i SaladiГ© Roig, JM.
Hospital Universitari Germans trias i Pujol. Badalona
V13.
PROGRAMA DE ENTRENAMIENTO DE ENDOSCOPIA Y LAPAROSCOPIA
UROLГ“GICA.
R.Martinez; C.Gutierrez; F.RodrГ­guez; C.Baez ;N.De Graeve; J.Salvador; H.Villavicencio
FundaciГі Puigvert,Barcelona
V14.
TUMORECTOMIA RENAL DRETA LAPAROSCГ’PICA EN PACIENT AFECTE DE MALALTIA
DE VON HIPPEL- LINDAU.
Josep LluГ­s Gago Ramos
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona
V15.
HEMINEFRECTOMIA POLAR SUPERIOR IZQUIERDA LAPAROSCГ“PICA POR URETER
ECTГ“PICO
O. Angerri, A. Rosales, J. Caffaratti, J.M. Garat, H. Villavicencio
FundaciГі Puigvert, Barcelona
V16.
MARSUPIALIZACIГ“N POR RETROPERITONEOSCГ“PIA DE QUISTE RENAL OBSTRUCTIVO
Jorge Hidalgo Arroyo, Pedro MartГ­nez CГЎceres, Gilberto E. ChГ©chile Toniolo.
Instituto MГ©dico TecnolГіgico. Barcelona, Espanya.
V17.
NEFRECTOMIA RADICAL LAPAROSCГ“PICA. EXPERIENCIA DEL PARC TAULI
Autores: PeГ±a J.A., Hannaoui N.,Gonzalez J.L.,Vicente E.,Garcia D.,Abad C.,Prera
A.,Prats J.
Servicio de UrologГ­a.Hospital de Sabadell. CorporaciГі Sanitaria Parc Tauli. Sabadell.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
16
V18.
PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCГ“PICA POR VIA EXTRAPERITONEAL.
EXPERIENCIA DEL PARC TAULI
PeГ±a J.A., Hannaoui N.,Gonzalez J.L.,Vicente E.,Garcia D.,Abad C.,Prera A.,Prats J.
Servicio de UrologГ­a.Hospital de Sabadell. CorporaciГі Sanitaria Parc Tauli. Sabadell.
V19.
DUPLICITAT COMPLERTA PIELOURETERAL AMB ABOCAMENT ECTOPIC. TRACTAMENT
QUIRГљRGIC LAPAROSCГ’PIC
ViguГ©s JuliГ , F., Lopez Costea, M.A., Pastor Lopez, S., Cuadrado CampaГ±a, J.M.,
Rodriguez TolrГ , J., Riera Canals, LL., Franco Miranda, E.
Hospital de Bellvitge
17.30-18.00
Sessió de Tesis – SALA 22@
Moderadors:
F.J. Blasco Casares
C. PellicГ© Vilalta
18.00-19.00
Lliçó Magistral – SALA 22@
L’URÒLEG COM L’INTERNISTA DE LA GENT GRAN
F.X. SolГ© Balcells
21.30
Sopar social i lliurament de premis
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
17
Diumenge 6 de novembre
9.00-10.00
Simposi: Г’s i cГ ncer de prГІstata
J. Morote Roble
F. AguilГі LucГ­a
J. Comet Batlle
J.A. Lorente GarГ­n
J. Planas Norin
M.J. Ribal CaparrГіs
Amb el patrocini de NOVARTIS
10.00-11.00
Simposi: Quimioterà pia en el cà ncer de pròstata avançat
Amb el patrocini de SANOFI AVENTIS
11.00-12.30
ASSEMBLEA ORDINÀRIA I EXTRAORDINÀRIA DE LA SOCIETAT CATALANA D’UROLOGIA
Informe anual
Fites assolides
Projectes
Elecció de la seu de l’any 2006
Eleccions de cГ rrecs
12.30
CLOENDA DEL SIMPOSI
14.00
DINAR DE CLOENDA al Restaurant LA OCA MAR a la Platja de la Nova Mar Bella
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
18
O1
ESTUDI DELS FACTORS QUE INFLUEIXEN A LA RECIDIVA A LA
PRIMERA CISTOSCOPIA DEL TUMOR VESICAL SUPERFICIAL PRIMARI.
R. Martos, J. Bestard, L. Cecchini, J. M. Abascal, C. Salvador, J.I Idoipe , J. Morote.
Servei dВґUrologia. Hospital Universitari Vall dВґHebron. Barcelona
INTRODUCCIO I OBJECTIUS
Els tumors vesicals superficials presenten una tasa de recidiva molt mГ©s elevada que qualsevol
altra neoplГ sia dВґorigen urolГІgic. Es considera recidiva a lВґapariciГі de lesions vesicals neoplГ siques
descobertes a lВґestudi de control de la malaltia (generalment realitzada als 3 mesos de la ressecciГі).
Hi ha diferents estudis publicats respecte als factors que influeixen a la recidiva als 3 mesos de la
primera ressecciГі, sent les mГ©s importants la multiplicitat de les lesions primГ ries i la realitzaciГі
de quimioterГ pia intravesical.
MATERIALS I METODES
S’analitza l´evolució de tots els malalts diagnosticats de tumors vesicals primaris i sotmesos a
ressecciГі transuretral de tumor vesical durant el perГ­ode que inclou Gener de 2004 fins Juny de
2005. Es registren 107 pacients, 10 dВґaquests han sigut exclosos per ser diagnosticats de tumors
infiltrants, 1 per ГЁxitus per una altra caussa i 14 per curt seguiment. Per tant, sВґinclouen 82 malalts
a lВґestudi. Es realitza base de dades Access i estudi estadГ­stic amb SPSS 12.0.
RESULTATS
Dels 82 malalts inclosos: 22 van ser Ta (27,8%) , 60 T1 (72,2%).65 (79,3%) van ser diagnosticats per
hematГєria, 15 (18,3%) de manera incidental, 1 (1,2%) per sde. Miccional, 1 (1,2%) per cГІlic nefrГ­tic.
43 tenien tumors dВґalt grau (52,4%) i 39 de baix grau (47,6%). 47 (57,3%) van ser Гєnics, 35 (42,7%)
mГєltiples. 54 (65,9%) de menys de 3 cm. , 28 (34,1%) majors de 3 cm. 16 ( 19,5%) es van consideran
de baix risc, 25 (30,5%) de risc intermig, 41 (50%) dВґalt risc. A cap dВґaquests malalts es va sotmetre
a quimioterГ pia intravesical postoperatoria. Amb 37 (45,7%) malalts es va optar per observaciГі, 6
(6,2%) per MMC 6 mesos, 12( 14,8%) per BCG pauta curta, 27(33,3%) per BCG de pauta llarga. El
temps mig entre la realitzaciГі de la ressecciГі i del primer control cistoscГІpic Г©s de 3,98 mesos
(1,03-12,2). El seguiment mig va ser de 6,4 mesos (0-19,8).
La tasa de recidiva global a la primera cistoscГІpia Г©s del 27,4 %. En lВґestudi univariat sВґobserva
que hi ha una tasa de recidiva dВґun 18,2% en tumors Гєnics i 41,4 % en tumors mГєltiples (p=0,03).
Un 15% de Ta i 30,8% de T1 (p>0,05), 29,7% de tumors dВґalt grau i 25% dels de baix grau (p>0,05),
6,7% del grup de baix risc , 34,8% del grup de risc intermig i 31,4% del grup dВґalt risc (p>0,05),
23,1% en tumors de menys de 3cm i 38,1% en tumors de mГ©s de 3 cm (p>0,05),. En lВґestudi
multivariat, el factor que influeixen a la recidiva als 3 mesos Г©s la multiplicitat (p=0,03). El tamany
(p>0.05), lВґestadi clГ­nic (p>0,05), el grau tumoral (p>0,05), el grup de risc(p>0,05) i el tractament
realitzat (p>0,05) no han demostrat tenir influГЁncia respecte a la tasa de recidiva.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
1
CONCLUSIONS
A la nostra sГЁrie, el factor que determina la recidiva al primer control Г©s la multiplicitat (Odd
Ratio=3.16). La resta de variables no han demostrat influГЁncia sobre la recidiva. Respecte a la nostra
tasa de recidiva global Г©s dВґun 27.4%, dada que coincideix amb estudis publicats en aquells subgrups
als que no seВґls hi ha practicat quimioterГ pia intravesical.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
2
O2
ANГЂLISIS DE LA SUPERVIVГ€NCIA POST-CISTECTOMIA RADICAL.
DIFERГ€NCIA ENTRE TUMORS PRIMARIS INFILTRANTS I
PROGRESSADORS
FrancГ©s A.; ViguГ©s F.;MuГ±oz J; Cuadrado J.M.; Pastor S.; Condom E.; AguilГі F.; Franco E.
Servei d’Urologia. Hospital Universitari de Bellvitge
INTRODUCCIГ“
Recientment s’han publicat estudis en els que es troben diferències envers a la supervivència
postcistectomia respecte l’origen del tumor primari: infiltrant o progressió a infiltrant d’un tumor
superficial. S’ha atribuït una pitjor supervivència al grup de pacients als que es va practicar una
cistectomia radical per tumor infiltrant que prové de la progressió d’un tumor primari superficial.
Es presenta l’anà lisi de supervivència actuarial de la nostra sèrie de cistectomies.
MATERIAL I MГ€TODES
Desde 1988 al 2002 s’han practicat al nostre centre 464 cistectomies per tumor vesical infiltrant
demostrat per la histologia de la ressecciГі precistectomia. De les 464 cistectomies, 124 (26.7%)
són tumors vesicals infiltrants que provenen de la progressió d’un tumor inicialment superficial;
340 pacients presentaven tumors que van debutar com a infiltrants. No existeixen diferГЁncies
significatives en quant a seguiment (mitja de 29.71 mesos) i distribució d’estadi patològic de la peça
de cistectomia ni afectaciГі ganglionar.
RESULTATS
No es troben diferГЁncies estadГ­sticament significatives en quant a supervivГЁncia global ni en quant
a supervivГЁncia per estadis entre els dos grups analitzats. (p=0.082)
CONCLUSIONS
Els nostres resultats mostren que els tumors vesicals superficials que progressen a infiltrant de
la muscular, no tenen un pitjor pronГІstic desprГ©s de la cistectomia radical comparant-los amb la
supervivГЁncia dels pacients que debuten com a infiltrants, a diferГЁncia dels estudis publicats.
Ref. biblogrГ fiques
(1) Bartgold Ph. Schrier, Maarten P Hollander, Bas W.G. et al. Prognosis of Muscle InvasiveBladder
Cancer: Differences between Primary and Progressive Tumours and Implications for Therapy.
European Urology 45 2004 292-296
(2) Mathias May, Christian Helke, Thomas Nitzke et al. Survival Rates after Radical Cistectomy
according to Tumor Stage of Bladder Carcinoma at first Presentation. Urologia Internationalis
2004; 72: 103-111
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
3
O3
UTILITAT DE LA HIBRIDACIГ“ IN SITU FLUORESCENT (FISH) EN
LA DETECCIГ“ NO INVASIVA DEL CARCINOMA DE CГ€LВ·LULES
TRANSICIONALS DE BUFETA
M. MarГ­n-Aguilera1, L. Mengual1, F. Algaba2, Y. Arce2, M. Burset1, M.J. Ribal3, E.Ars1 i A. Alcaraz3.
(1) Laboratori de Biologia Molecular. FundaciГі Puigvert. Barcelona.
(2) Laboratori d’Anatomia Patològica. Fundació Puigvert. Barcelona.
(3) Servei d’Urologia. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.
INTRODUCCIГ“
El carcinoma de cГЁlВ·lules transicionals (CCT) vesical suposa el segon cГ ncer mГ©s freqГјent de
l’aparell urinari. Aproximadament el 75% dels CCT vesicals són superficials en el moment del
diagnГІstic. Aquests sГіn tumors que presenten una alta recurrГЁncia (50-80% dels casos) pel que
Г©s necessari un seguiment clГ­nic molt acurat. La tГЁcnica de referГЁncia actual pel diagnГІstic i
seguiment del CCT vesical és l’endoscopia complementada amb la citologia urinà ria. Malgrat la
invasivitat que impliquen les tГЁcniques endoscГІpiques, actualment es tendeixen a realitzar freqГјents
controls per a la detecció precoç de possibles recidives. El desenvolupament d’una tècnica no
invasiva capaç d’equiparar la sensibilitat i l’especificitat de la cistoscopia i citologia juntes, ens
permetria el redisseny del seguiment clГ­nic dels tumors vesicals.
OBJECTIU
Determinar la sensibilitat i especificitat de la tГЁcnica FISH en la detecciГі del tumor vesical.
MATERIALS I MГ€TODES
Es van recol•lectar 93 orines procedents de pacients afectes de CCT vesical (4Tis, 50Ta, 20T1 i 19T2),
12 de pacients amb història d’aquest tumor però amb cistoscopia negativa en el moment de
recol•lecció de la mostra, i 14 procedents de controls voluntaris sans. Totes les mostres van ser
analitzades tant per FISH com per citologia, excepte les provinents de pacients amb antecedents
tumorals.
RESULTATS
La sensibilitat de la tГЁcnica de FISH en la detecciГі de CCT vesical ha estat un 30% superior a
l’obtinguda per citologia. Concretament, mitjançant FISH s’ha pogut detectar un 46,2% dels tumors
G1 mentre que per citologia només se n’ha detectat el 7,7%. En el cas dels tumors Ta i T1 les
sensibilitats respectives de FISH van ser del 60,4% i 85,7%, mentre que les de la citologia van ser
del 22% i del 65%. A mГ©s, un 68,8% de les citologies sospitoses dels pacients amb CCT vesical van
ser positives per FISH.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
4
CONCLUSIONS
En el present estudi hem demostrat que la tГЁcnica FISH tГ© una major sensibilitat que la citologia
en la detecciГі de CCT vesical, especialment en els graus i estadis tumorals mГ©s baixos. A mГ©s,
atГЁs que Г©s un procediment no invasiu, suggerim la utilitat del FISH, complementat amb una tГЁcnica
d’imatge no invasiva, en el seguiment clínic del tumor vesical i en els casos amb citologies
sospitoses..
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
5
O4
INSTILACIONES VESICALES CON BACILO DE CALMETTE-GUERIN
PARA EL TRATAMIENTO DEL CARCINOMA DE CEL UROTERIALES QUE
AFECTA DUCTUS PROSTATICOS.
R. Martinez; C.Gutierrez; J.Palou; J.Arce; B.Juaneda; N De Graeve; A.Rosales; J Segarra; J.Huguet;
H.Villavicencio.
F.Puigvert,Barcelona
OBJETIVOS
Las instilaciones del Bacilo de Calmette Guerin(BCG) han resultado ser eficaces en el tratamiento
del Carcinoma in Situ(CIS) que afecta a la uretra prostatica(UP).Hemos realizado en nuestra instituciГіn
un estudio prospectivo para evaluar el uso de instilaciones intravesicales de BCG en pacientes con
carcinoma de cГ©lulas uroteriales (CCU) que afecte a ductus prostaticos.
MATERIAL Y METODOS
Los criterios de inclusiГіn de este estudio fueron el CCU que afectaba UP, especГ­ficamente ductus
prostaticos. Fueron criterios de exclusiГіn la instilaciГіn previa de BCG y la recciГіn transuretral previa
de prГіstata.Los pacientes fueron tratados con BCG intravesical Connaught(81mg) administrado
semanalmente, por un periodo de 6 semanas.
RESULTADOS
11 pacientes fueron incluidos en este estudio;8 (73%) presentaron tumor macroscopico en UP. En
10 pacientes (91%) se observГі simultГЎneamente CCU vesical y 8 pacientes (73%) tuvieron afectaciГіn
del cuello vesical. Tras un seguimiento medio de 40 meses (n=10 pacientes),la respuesta en la
uretra prostatica fue de 82%,la recurrencia vesical de CCU fue de 64%.Dos pacientes con enfermedad
ductal residual en UP fueron posteriormente tratados con cistoprostaectomia radical y estГЎn
actualmente libres de enfermedad. En uno de estos pacientes, la pieza de cistoprostatectomГ­a
mostrГі afectaciГіn estromal prostГЎtica. Otro paciente desarrollГі enfermedad metastГЎsica y muriГі
varios meses despuГ©s del diagnГіstico. Por consiguiente, progresiГіn de enfermedad fue objetivada
en 2 pacientes(18%).Actualmente el 90 % de los pacientes estГЎn vivos sin evidencia de enfermedad
y 72,7% se han beneficiado de esta estrategia de conservaciГіn vesical.
CONCLUSIГ“N
La BCG es una opciГіn terapГ©utica factible para este tipo de pacientes con CCU que afecta los ductus
prostГЎticos. En este estudio, la preservaciГіn vesical fue exitosa en 70% de los pacientes y sГіlo se
objetivo una muerte por tumor. Obviamente, estos pacientes necesitan seguimiento estricto con
cistoscopia y citologГ­as para detectar recurrencias y/o progresiГіn.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
6
O5
CIS Y/O AFECTACION DE DUCTUS PROSTÁTICOS DESPUÉS DE
TRATAMIENTO ENDOVESICAL CON BCG.
R.Martinez; C.Gutierrez; F.RodrГ­guez; N De Graeve; J Huguet; A.Rosales; J. Palou; H. Villavicencio.
FundaciГі Puigvert, Barcelona.
INTRODUCCIГ“N Y OBJETIVO
La BCG se ha demostrado como un tratamiento eficaz en el carcinoma in situ de uretra
prostГЎtica(UP). Se ha preconizado la administraciГіn de una segunda tanda de BCG ante la recurrencia
tumoral.
Estudio retrospectivo de pacientes con el diagnГіstico de afectaciГіn de UP por CIS superficial o
de ductus prostaticos despuГ©s de BCG.
MATERIAL Y METODOS
Entraron en el estudio los pacientes con Cis en UP o en ductus despuГ©s de tratamiento endovesical
con BCG Connaught(81mg) una por semana durante 6 semanas. No se realiza RTU de prГіstata
previo a la BCG.
RESULTADOS
De 9 pacientes con CIS en UP despuГ©s de BCG,4 tenГ­an antecedentes de CIS en UP y 8 de tumor
superficial de alto grado. Todos fueron tratados con una nueva tanda de BCG y 6 desarrollaron
enfermedad invasiva con una mortalidad cГЎncer especifica de 66.6%.
De 11 pacientes con CIS de ductus, despuГ©s de BCG,10 fueron sometidos a cistectomia radical
sin una segunda tanda de BCG.3 presentaron invasiГіn de estroma prostatico.
Tres desarrollaron tumor de tramo urinario superior. Diez se hallan libres de enfermedad. Uno
se desconoce evoluciГіn.
CONCLUSIГ“N
El tratamiento con una segunda tanda de BCG ante la persistencia o recurrencia de CIS en UP
conlleva un fracaso terapГ©utico con una mortalidad cГЎncer especГ­fica elevada. Ante el fracaso de
la BCG, aunque en algunos casos se evidencie un infraestadiaje, la cistectomГ­a radical permite un
alto Г­ndice de curaciГіn.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
7
O6
CISTOPROSTATECTOMIES EN PACIENTS AMB TUMORS
INTRADIVERTICULARS.
A. Bujons, X. Pascual, J. Huguet, J. Palou, A. Rosales, JJ.GГіmez,J.Segarra, H. Villavicencio
Servei dВґUrologia. FundaciГі Puigvert, Barcelona
OBJECTIUS
Analitzar els resultats i evoluciГі de les cistectomies radicals en pacients amb tumors vesicals
intradiverticulars.
MATERIAL I MГ€TODES
Entre 1982-2004 sВґhan realitzat al nostre centre 6703 RTU de tumors vesicals i dВґaquests 95 eren
diverticulars . SВґha realitzat un estudi retrospectiu de les 20 cistectomies (21%) realitzades en
aquests tumors. SВґanalitza estadiatge del tumor intradiverticular i de la cistectomia, morbilitat i
evoluciГі.
RESULTATS
Dels 20 pacients cistectomitzats, 9 (45%) tenien antecedents de tumor vesical superficial
extradiverticular i 11 (55%) foren tumors infiltrants d’entrada. Edat mitja en al moment de la
cistectomia 65 anys (38-79). Tots eren homes.
La forma de presentació més freqüent havia estat la hematúria macroscòpica, que s’observà en 11 casos (55%) i 9(45%) presentaven simptomatologia miccional obstructiva associada.
L’anatomia patològica de las RTU: :10 T3, 2T2,8T1 . Es realitzaren 14 cistectomies radicals amb
conducte ileal en 14 casos, 3 amb derivaciГі ortotГІpica Studer , 1 ureterosigmoidostomia , 1 derivaciГі
ortotГІpica Camey i 1 derivaciГі transureteroureterostomia cutГ nia .
L’anatomia patològica de les cistectomies: 4 (20%) carcinomes escamosos: 1 G3pT3, 1 G3pT3b
i 2 pt4 ; 13 carcinomes transicionals:1 pT0, 2 pTis ,1G2pT1 , 1G2pTa , 5 G3pT3 , 2G3pTa , 1G3pT3b;
3 tumors sarcomatoides : 2 G3pT3b.
8 pacients (40%) reberen QuimioterГ pia com a tractament complementari.
EvoluciГі: 7 casos (35%) estan vius i lliures de tumor a una mitja de seguiment de 100 mesos
(R12-276); 2 (10%) casos han mort per metastasis pulmonars a una mitja de 18 mesos (R 5-24); 3
(15%) morts per altres causes a un temps mig de seguiment de 100 mesos (R12-168); 7casos (35%)
sВґhan perdut en el seguiment a una mitja de 54.8 mesos (R 12-180) i 1(5%) pacient mort en el
postoperatori inmediat.
CONCLUSIONS
Podem concloure que els tipus de tumors intradiverticulars mГ©s frequents sГіn els transicionals,
sГіn de major grau i estadiatge que els tumors vesicals en general, requerint un tractament mГ©s
radical.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
8
O7
CARACTERIZACIГ“N MOLECULAR DEL CARCINOMA TRANSICIONAL
DE VEJIGA MEDIANTE LA TÉCNICA DE MICROARRAYS DE CDNA
MJ. Ribal, M. Burset*, L. Mengual*, E. Ars*, H. Villavicencio**, A. Alcaraz
Servicio de UrologГ­a, Hospital ClГ­nic (Barcelona)
* Laboratorio de BiologГ­a Molecular, FundaciГі Puigvert (Barcelona)
** Servcio de UrologГ­a, FundaciГі Puigvert (Barcelona)
INTRODUCCION
A pesar de numerosos estudios realizados no se conocen marcadores moleculares validados en
cГЎncer de vejiga con valor diagnГіstico o pronГіstico. La tГ©cnica de microarrays de cDNA permite el
anГЎlisis de los patrones de expresiГіn de millares de genes en un solo experimento de hibridaciГіn
y por lo tanto la caracterizaciГіn de los procesos de carcinogГ©nesis y progresiГіn del cГЎncer vesical.
El ВЁscreeningВЁ masivo de genes permitirГЎ la identificaciГіn de marcadores para una posterior
validaciГіn y aplicaciГіn asistencial de los mismos.
OBJETIVO
El objetivo de nuestro estudio es determinar el perfil de expresiГіn genГ©tica de 45 tumores vesicales
mediante la tГ©cnica de microarrays de CDNA.
MATERIAL Y METODOS
Se procediГі al estudio de 45 muestras de tumor vesical obtenidas mediante resecciГіn transuretral
(15 Ta G1-G2, 15 T1G3 y 15 T2-4). Se procediГі a la congelaciГіn inmediata de las muestras tras su
obtenciГіn a -80ВєC para su posterior procesamiento y extracciГіn de RNA. Asimismo se obtuvo RNA
de 15 muestras de mucosa vesical normal. Se procedió a la realización de pooles… Ermoi. Los
distintos pooles se analizaron mediante microarrays de DNA (Microarrays con 54675 clones diferentes
(hgu133plus2).
RESULTADOS
El anГЎlisis de distintos grupos clГ­nicos de tumores (TaG1-TaG2, T1G3 y
T2-T4) utilizando microarrays de RNA (Affymetrix U133 plus 2) nos ha permitido comparar sus
perfiles globales de expresiГіn mediante un anГЎlisis no supervisado de agrupaciГіn (unsupervised
clustering). Hemos observado que todos los grupos tumorales difieren significativamente de los
tejidos controles normales, habiГ©ndose encontrado mГЎs de 500 genes diferencialmente expresados
entre controles y muestras tumorales. AsГ­ mismo los tumores superficiales (TaG1-TaG2) son
claramente distintos de los invasivos (T2-T4) desde el punto de vista de su perfil genГ©tico. Es
importante destacar que los tumores con pronГіstico intermedio (T1G3) son indistinguibles segГєn
su perfil genГ©tico global de los tumores invasivos (T2-T4).
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
9
CONCLUSION
La clasificaciГіn molecular del carcinoma transicional de vejiga difiere de su clasificaron
anatomopatolГіgica pudiendo constatar que los CCT T1G3 agrupan con los tumores infiltrantes
constituyendo un grupo molecular Гєnico y diferente a los de los TCC superficiales (Ta). AsГ­ mismo
el cГЎncer de vejiga independientemente de estadio o grado presenta un perfil genГ©tico diferencial
respecto al urotelio normal haciendo posible la caracterizaciГіn de marcadores moleculares validos.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
10
O8
EXPRESIГ“N DE HER-2 Y SEGUNDOS MENSAJEROS EN EL CARCINOMA
TRANSICIONAL DE UROTELIO SUPERIOR. IMPLICACIONES
PRONГ“STICAS.
Izquierdo L, Truan D, Petit A, AltГ©s P, Arch A, GarcГ­a E, Peri Ll, Agud A, GarcГ­a A, SГЎnchez M,
Goicoechea I, Molina A, Ribal MJ, MallofrГ© C, GutiГ©rrez del Pozo R, Alcaraz A.
Hospital ClГ­nico Barcelona.
INTRODUCCIГ“N
El carcinoma transcicional de urotelio superior (TTUS) tiene una naturaleza y potencial maligno
heterogГ©neo. El 25% de los pacientes, fallecen a consecuencia de la progresiГіn neoplГЎsica en un
plazo medio de 5 aГ±os. Por ello, uno de los problemas que se nos plantea, es aclarar el perfil
predictivo de estos tumores. Son mГєltiples las molГ©culas implicadas en la formaciГіn del proceso
neoplГЎsico. La vГ­a del HER-2 juega un papel relevante en el proceso de proliferaciГіn celular,
activando a la AKT y segundos mensajeros como KI-67 e inhibiendo la Caspasa cuya funciГіn es
inducir la apoptosis, derivando todo ello en la carcinogГ©nesis.
OBJETIVOS
Valorar la expresiГіn de HER-2/AKT asГ­ como segundos mensajeros KI-67 y Caspasa en tumores
transicionales de urotelio superior. Determinar los factores pronГіstico de progresiГіn tumoral.
MATERIAL Y METODOS
Se realizГі un anГЎlisis retrospectivo de las nefreureterectomГ­as o ureterectomГ­as parciales por
neoplasia del tracto urotelial superior realizadas en nuestro servicio entre 1990 y el 2004. En el
estudio se incluyeron 100 casos sobre los que se realizГі un microarray tisular (2 cores de 2 mm
por caso). Las anticuerpos empleados fueron anti-AKT-P, anti-caspasa-3P, anti-Ki-67 y anti-HER2(ErbB2). Se analizaron las variables clГ­nicas y patolГіgicas de los pacientes. En el anГЎlisis univariante
se utilizГі el coeficiente de correlaciГіn de Spearman y regresiГіn de Cox univariante. En el anГЎlisis
multivariante se empleГі regresiГіn de Cox por pasos hacia delante.
RESULTADOS
La distribuciГіn por estadios fue la siguiente: 14%pTa, 24%pT1, 21%pT2, 28%pT3, 13%pT4, con un
13,1% de N1. Grados: I (9,2%), II (44,9%), III (45,9%). Con un seguimiento medio de 41,8 meses (0,3182,7) un 30,5% de pacientes presentaron recidiva ganglionar y/o metГЎstasis a distancia. La expresiГіn
de HER-2 se correlacionГі con la expresiГіn nuclear de AKT (R= 0,342 p=0,01) y su intensidad (R=0,334
p=0,001), la expresiГіn de caspasa-3P (R=0,257 p=0,011) el grado (R=0,355 p<0,0001) y la afectaciГіn
ganglionar (R=0,287 p=0,005). La intensidad citoplasmГЎtica de AKT se correlacionГі con el Ki-67
(R=0,434 p<0,0001), el grado (R=0,209 R=0,042) y a la presencia de carcinoma in situ (R=0,233
p=0,023). La expresiГіn nuclear de AKT se correlacionГі con el Ki-67
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
11
(R=0,245 p=0,016), el HER-2, y la recidiva tumoral (R=0,219 p=0,036). El Ki-67 se correlacionГі con
la AKT, el grado (R=0,349 p=0,001), el estadio (R= 0,229 p= 0,025) y la localizaciГіn ureteral (R=0,335
p=0,001). En el anГЎlisis univariante las variables pronГіsticas de recidiva fueron el grado (Hazard
Ratio= 9,160 IC95%:3,2-25,9)), el estadio (HR= 2,869 IC95%:1,9-4,4), la afectaciГіn ganglionar (HR=7,737
IC95%: 0,5-16,9), la expresiГіn de Ki-67 (HR=12,376 IC95%: 3,3-46,2), la expresiГіn nuclear de AKT
(HR= 31,6 IC95%:5,3-190) y su intensidad (HR= 2,695 IC95%: 1,6-4,6) y el HER-2 (HR=3,443 IC95%:
1,3-9,4). En el anГЎlisis multivariante, las variables independientes predictoras de recidiva tumoral
fueron: el estadio (UICC) la intensidad de AKT nuclear y el grado, logrГЎndose con el modelo un ГЎrea
bajo la curva de 0,758 (IC95%: 0,657-0,858).
CONCLUSIONES
El carcinoma transicional de urotelio superior es un tumor de mal pronГіstico. El 25% de los pacientes
fallece en un plazo medio de 4 aГ±os por progresiГіn tumoral. La detecciГіn de marcadores tumorales
nos serГ­a de gran ayuda en el manejo de esta neoplasia desde el momento del diagnГіstico. La
expresiГіn de HER-2/AKT en los TTUS implica una mayor agresividad. Г‰ste constituye junto al estadio
y grado, factores independientes de progresiГіn tumoral. El uso de inhibidores de AKT, actualmente
en estudio, puede representar una futura opciГіn de tratamiento en estos pacientes.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
12
O9
FACTORES PRONГ“STICO DE PROGRESIГ“N Y MUERTE EN PACIENTES
AFECTOS DE CARCINOMA DE CÉLULAS TRANSICIONALES DE
UROTELIO SUPERIOR. BENEFICIO DE LA QUIMIOTERAPIA
ADYUVANTE.
Izquierdo Reyes L, Truan Cacho D, Altès Ineva P, Alonso P, Gutiérrez A, Arch A, Garcìa E, Agud A,
Peri Ll, GarcГ­a A, SГЎnchez M, Goicoechea I, Molina A, Alvarez-Vijande R, Ribal MJ, Mellado B,
GutiГ©rrez del Pozo R, Alcaraz,A.
Hospital ClГ­nic Barcelona.
INTRODUCCIГ“N
Los tumores de urotelio superior (TTUS) representan el 5% de todos los tumores uroteliales.
Globalmente, la supervivencia de los pacientes a 5 aГ±os es del 35-55%.
OBJETIVOS
Determinar los factores pronГіstico de progresiГіn tumoral y fallecimiento por esta causa en este
grupo de pacientes y evaluar el posible beneficio de la quimioterapia con cis/carboplatino en estadios
avanzados.
MATERIAL Y MÉTODOS
Durante los aГ±os 1991 a 2004, se intervinieron en nuestro centro 135 pacientes por TTUS, de los
que fueron vГЎlidos para estudio 114. Las variables analizadas fueron: la presencia de tumor vesical
previo o concomitante, la edad, el sexo, el subtipo histolГіgico, el estadio, los mГЎrgenes, el grado,
la localizaciГіn, el tamaГ±o, la multiplicidad y la administraciГіn de quimioterapia adyuvante. El anГЎlisis
de supervivencia se efectuГі con el mГ©todo de riesgos proporcionales de Cox. La tendencia lineal
de las asociaciones se testГі mediante el coficiente de correlaciГіn de Spearman (R). El nivel de
significaciГіn se fijГі en una p<0,05.
RESULTADOS
La mediana de edad de los pacientes fue de 69,5 aГ±os, con una razГіn Hombre:mujer de 4:1. La
distribuciГіn por estadios correspondiГі a un 21% pT2, 28% pT3 y un 13% pT4. Respecto a la
supervivencia libre de recidiva, en el estudio univariante resultaron significativas el estadio patolГіgico,
el margen quirГєrgico, el grado III, la afectaciГіn de parГ©nquima renal, pedГ­culo, el tamaГ±o tumoral
y la asociaciГіn de carcinoma transicional con escamoso, neuroendocrino, nested o sarcomatoide.
De todas ellas, en el anГЎlisis multivariante resultaron factores independientes de progresiГіn el
estadio, el grado III y los mГЎrgenes positivos (RazГіn de tasas:2,091- 2,716-2,799 respectivamente).
Se evaluГі la mortalidad especГ­fica por cГЎncer asociГЎndose en el estudio univariante con el estadio
patolГіgico, el grado III, la afectaciГіn de parГ©nquima renal, del pedГ­culo renal y de los mГЎrgenes.
De todos ellos, en el anГЎlisis multivariante resultaron factores independientes de progresiГіn el
estadio, el alto grado, los mГЎrgenes positivos, y la administraciГіn de quimioterapia adyuvante (RazГіn
de tasas: 3,210- 4,778- 8,043- 0,196). La supervivencia global libre de enfermedad de la serie fue
del 75% a los 4 aГ±os, con un seguimiento medio de 48 meses, de los cuales el 100% fallecieron.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
13
CONCLUSIONES
El 25% de los pacientes intervenidos por TTUS fallecen como consecuencia de la progresiГіn
neoplГЎsica, siendo el estadio, el grado y la afectaciГіn de mГЎrgenes los principales factores pronГіstico.
El uso de quimioterapia adyuvante aumenta la supervivencia especГ­fica por cГЎncer en los estadios
III y IV.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
14
O10
CARCINOMA TRANSICIONAL DE URETRA DESPUÉS DE CISTECTOMIA
RADICAL
V.Monllau, J.Huguet, H.Ascaso, J.Palou, H. Villavicencio.
FundaciГі Puigvert. Barcelona.
OBJETIVOS
AnГЎlisis de nuestra experiencia en el diagnostico, tratamiento y evoluciГіn de las recidivas uretrales
post cistectomГ­a.
MATERIAL Y METODOS
Estudio retrospectivo de la base de datos de 1007 cistectomГ­as realizadas en varones en Nuestro
Centro entre agosto de 1978 y junio de 2002. AnГЎlisis de los pacientes cistectomizados por tumor
vesical transicional que desarrollaron posteriormente recidiva uretral.
RESULTADOS
Presentaron recidiva uretral 35 pacientes, 5 con SustitiuciГіn vesical tipo Studer y 30 con conducto
ileal a una mediana de 14 meses (rango 3-79) de la cistectomГ­a. Dieciocho casos (51%) presentaban
afectaciГіn de la uretra prostГЎtica en la pieza de cistectomГ­a (5 estroma, 5 ductos, 3 afectaciГіn
superficial y 4 CIS). El estadio patolГіgico de las cistectomГ­as fue: pTIS 4casos, pT1 12, pT2 9, pT3
6, pT4 4. El diagnГіstico se realizГі tras la apariciГіn de sГ­ntomas en 21casos (60%) y durante el
seguimiento (CitologГ­a positiva) en 14 (40%). A 3 pacientes con Studer se les hizo tratamiento
conservador (2 RTU y 1 caso BCG) y a los restantes se les realizo la uretrectomГ­a. El estadio patolГіgico
de las uretrectomias fue: Tx 3 casos, pTIS 11, pTa 6, pT1 6, pT2 7, pT3 2.
CONCLUSIONES
La recidiva uretral post cistectomГ­a es poco frecuente y en mas de la mitad de los casos se presenta
con sГ­ntomas. La mayorГ­a de los pacientes con recidiva uretral tienen tumor en uretra prostatica
en la pieza de cistectomia y/o enfermedad multifocal.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
15
O11
IMPORTANCIA DE COLAGENASA-3 (MATRIX METALLOPROTEINASE13), P16 Y P53 EN CARCINOMA VESICAL INFILTRANTE: CORRELACIГ“N
CON PARГЃMETROS PATOLГ“GICOS.
Oscar RodrГ­guez Faba, Joan Palou, Josep Segarra, RubГ©n Parada, Antoni Rosales, Josep Salvador,
Humberto Villavicencio.
FundaciГі Puigvert
OBJETIVO
Determinar si la expresiГіn de p16, p53 ( proteГ­nas implicadas en el control del ciclo celular en la
transiciГіn de G1-S) y colagenasa 3( enzima implicada en la degradaciГіn del colГЎgeno de la matriz
extracelular) estГЎn asociadas con el estadio, progresiГіn y pronГіstico del carcinoma vesical infiltrante.
PACIENTES Y MÉTODO
El estadiaje inmunohistoquГ­mico de p16, p53 y colagenasa 3 se realizГі en preparaciones seriadas
de piezas de cistectomГ­a de 42 pacientes ( 32 hombres y 10 mujeres) que fueron sometidos a
cistectomГ­a radical por carcinoma vesical infiltrante (mediana de seguimiento 67,2+_5,99 meses).
RESULTADOS
Se encontrГі alterada la expresiГіn de p16 en 16(38,1%) pacientes, p53 en 28(66,7%) pacientes y
colagenasa-3 en 13(31%) pacientes.
Se encontraron diferencias estadГ­sticamente significativas en el tiempo libre de enfermedad y
el tiempo de supervivencia en relaciГіn al estadio tumoral entre tumores pT2 y resto de tumores
invasores del detrusor.
Se encontraron diferencias estadГ­sticamente significativas en el tiempo libre de enfermedad y
el tiempo de supervivencia en relaciГіn al tamaГ±o entre tumores menores y mayores de 3 cm.
Se encontraron diferencias en el tiempo libre de enfermedad y tiempo de supervivencia entre
los tumores p16 positivos y negativos pero no con p53 y colagenasa 3.
No se encontraron diferencias estadГ­sticamente significativas en la expresiГіn de p16, p53 y
colagenasa 3 en relaciГіn con el estadio y el tamaГ±o.
CONCLUSIONES
Aunque la expresiГіn alterada de p16, p53 y colagenasa 3 estГЎn asociados con el seguimiento clГ­nico
de pacientes con cГЎncer vesical infiltrante ninguno de ellos parece ser un predictor sГіlido del
comportamiento tumoral.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
16
O12
TRATAMIENTO QUIRURGICO DE LA RECIDIVA LOCAL DEL CARCINOMA
RENAL DESPUES DE LA NEFRECTOMIA RADICAL: EXPERIENCIA EN
12 PACIENTES.
RodrГ­guez F, Gaya JM, Arce J, MartГ­nez R, Juaneda B, Salvador J, Segarra J, Palou J, Villavicencio H.
Servicio de UrologГ­a. FundaciГі Puigvert. Barcelona.
OBJETIVO
La recurrencia local del carcinoma renal despuГ©s de realizada la nefrectomГ­a es infrecuente.
Nosotros evaluamos los resultados de un grupo de pacientes con recidiva local tratados
quirГєrgicamente.
MATERIALES Y MÉTODOS
Se realizГі el anГЎlisis retrospectivo de 12 casos con recurrencia local en fosa renal despuГ©s de
nefrectomГ­a radical por tumor, tratados con resecciГіn quirГєrgica de la recidiva. El tiempo medio
de recurrencia fue de 37,2 meses. Se practicГі estudio de extensiГіn descartando la presencia de
metГЎstasis a distancia. Se trataron mediante cirugГ­a amplia y agresiva con intenciГіn curativa.
RESULTADOS
La resecciГіn completa de la recidiva local fue posible en 11 pacientes, con un informe
anatomopatolГіgico de mГЎrgenes quirГєrgicos negativos en 9 de ellos.
De 12 pacientes, 5 tuvieron una segunda recidiva. Dos recibieron radioterapia adyuvante. Durante
el seguimiento, 7 pacientes fallecieron de cГЎncer y 2 por otras causas, tres estГЎn vivos y libres de
enfermedad.
Durante las intervenciones quirГєrgicas tuvimos 2 (16%) complicaciones mayores y 3 (25%)
complicaciones menores, sin exitus perioperatorio.
CONCLUSIONES
El tratamiento quirГєrgico es una opciГіn factible para la recidiva local del carcinoma renal y puede
ser realizada con una morbilidad aceptable. Algunos pacientes seleccionados, pueden beneficiarse
de un abordaje quirГєrgico agresivo con intento curativo.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
17
O13
TRACTAMENT DE LES MASSES RENALS AMB CIRURGIA PARCELAR.
EXPERIÈNCIA DE L’HOSPITAL UNIVERSITARI DE BELLVITGE
FumadГі Ciutat, L ; LГіpez-Costea, MA; ViguГ©s Julia, F; Pastor LГіpez, S; Ropero Valverde, J; GarcГ­a
Navarro, A; Riera Canals, L; Franco Miranda, E
Hospital Universitari de Bellvitge
Presentem una sèrie de 119 cirurgies parcelars renals realitzades a l’Hospital universitari de Bellvitge
entre els anys 1990 i 2004.
Com a criteris d’inculsió electius (n: 95) es consideren masses menors a 4 cm de dià metre,
exceptuant les hiliars, les que es presenten amb hematГєria, les que comprometen estructures
extrarrenals o les que presenten adenopaties, i com a criteris imperatius (n: 24) en els que es
presenti un compromГ­s de la funciГі renal.
En 28 casos no hem realitzant mesures de clampatge de l’hil renal, i el els restants s’ha requerit
una mitjana de 23 minuts de clampatge (rang 7-60). L’està ncia hospitalà ria mitja és de 6,2 dies,
amb xifres de cratinina en el seguiment de 113umol/L de mitja.
El tamany mig de les lesions Г©s de 3.25cm, incrementant-se fins a 3.91cm en les indicacions
imperatives.
Destaquen dels resultats d’anatomia patològica de les peçes quirúrgiques un 20,5% de lesions
benignes, i dins les lesions malignes, un 65% corresponen a carcinomes renals de cГЁlВ·lules clares,
un 16% a la variant cromГІfoba, un 15% papilВ·lar i un 4% carcinoma oncocГ­tic. Un 92% sГіn T1 a
l’estadiatge.
En nou casos els marges quirúrgics s’han identificat com a positius, si bé en cap cas hi ha hagut
recurrГЁncia local o a distГ ncia, amb una mitjana de seguiment de 52 mesos.
S’han presentat complicacions en un 18% dels casos, destacant un exitus per IAM postoperatori,
una nefrectomia obligada i dues revisions quirГєrgiques per sagnat
Amb la nostra experiГЁncia podem concloure que la cirurgia parcelar renal Г©s un procediment
segur, de forma electiva, en tumors menors de 4 cm, amb tases de complicacions similars a la
cirurgia radical, i que evitem el sobretractament fins en el 20% dels casos per patologia tumoral
benigne, assegurant una major protecció de la funció renal a llarg plaç.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
18
O14
ESTRATГ€GIA DEL TRACTAMENT DEL TUMOR RENAL AMB TROMBUS
A LA VENA CAVA.
Boix i Orri R; Arzoz, M., Ruiz, J., Buisan, O., SГЎnchez M, J., GonzГЎlez-SatuГ©, C, Areal, J., Ibarz L.,
SaladiГ©. JM.
Servei d’ Urologia i Trasplantament Renal .
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Badalona
Paraules clan: Trombus en cava, CEC, CГ ncer renal
INTRODUCCIГ“
La incidГЁncia de trombus en el moment del diagnГІstic del tumor renal se situa en un 4-10% dels
casos.
La presГЁncia de trombus a la vena cava no va associada a un empitjorament del pronГІstic ,sempre
que la cirurgia suposi la extracciГі del mateix.
Depenent de l’alçada on s’ubiqui l’extrem cranial del trombus, podrem classificar-los en quatre
nivells:
I: VCI infradiafragmГ tica subepГ tica.
II: VCI retrohepГ tica per sota de les venes suprahepГ tiques.
III: VCI retrohepГ tica per sobres les venes suprahepГ tiques.
IV: a) el trombus penetra 2-3 cm dins de l’ aurícula dreta.
b) el trombus ocupa l’aurícula dreta.
S’ha considerat que el nivell del trombus no té una relació clara amb la supervivència. Però és
evident que el tractament dels nivells III i IV, inclГІs en algunes ocasions el nivell II , tindrГ com a
conseqГјГЁncia, en la majoria del casos un augment de la morbimortalitat donada la complexitat
quirГєrgica.
MATERIAL I MГ€TODES
Presentem els resultats de11 casos de tumor renal amb trombus a la vena cava diagnosticats al
nostre centre des de 1997 fins 2005, 10 es van tractar amb Nefrectomia radical i exГЁresis del tumor.
Fem un anГ lisis descriptiu de les caracterГ­stiques dels pacients: edat, sexe, mida del tumor,
lateralitat, localització, presència d’ adenopaties i metà stasis, clínica al debut, alçada del trombus,
realitzaciГі de circulaciГі extracorpГІrea, morbilitat intra i postoperatГІria,histologГ­a, seguiment i
supervivГЁncia aixГ­ com presГЁncia de recidiva local o a distГ ncia.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
19
RESULTATS
La mitjana d’edat va ser de 51anys (51+-13’5), en quan a la distribució per sexes; es van diagnosticar
8 homes i 3 dones. El tumor fou dret en 8 ocasions, esquerre en 2 casos i bilateral en 1 dels casos.
El tamany mig va ser de 9’75cm (+- 2,10). En quan a la localització, el terços mig i inferior van
ser els més afectats. Segons l’ubicació de l’extrem cranial del trombus els resultats van ser els
següents: nivell I: 2, II: 5, III: 1 , IV: 3. En quan a l’histologia van resultar ser carcinoma renal 9 dels
10 casos intervinguts(8 cГЁls clares, 1 papil.lar), el restant va ser un Tm de Wilms. En 3 casos va
haver-hi infiltraciГі neoplГ ssica de la vena cava.
Els sГ­mptomes de debut predominants van ser: hematГєria i dolor lumbar; tres dels pacients es
van diagnosticar de manera incidental.
Dels 10 casos intervinguts 4 van ser operats al quiròfan de cirurgia cardíaca, en dos d’ells es va
emprar la CEC.
La mortalitat intraoperatГІria va ser nulВ·la, 2 pacients van ser exitus en el postoperatori immediat.
Un altre pacient fou exitus després d’un mes de la cirurgia.
Dels 7 pacients restants 1 va presentar recidiva a nivell ganglionar, 1 M1 pulmonar, i 1 M1
HepГ tica sotmetent-se a cirurgia.
Conclusions:
Els pacients afectes de neoplà sia renal amb trombo de la vena cava poden beneficiar-se d’una
cirurgia radical, sense que el nivell del trombus tingui significaciГі pronГІstica. No obstant Г©s important
una bona avaluació radiològica que permeti crear l’estratègia a seguir en cada pacient. Així com
l�enfoc interdisciplinari de la patologia, ja que en moltes ocasions serà necessà ria la col·laboració
del cirurgiГ cardГ­ac.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
20
O15
TRACTAMENT QUIRГљRGIC DE LA RECIDIVA LOCAL AГЏLLADA DEL
HIPERNEFROMA. LA NOSTRA EXPERIГ€NCIA.
Montserrat Arzoz FГ bregas, Roger Boix Orri, Josep Ruiz DomГ­nguez, LluГ­s Ibarz Servio, Joan Areal
Calama, Joan UrГ­a GonzГЎlez-Tova, Josep LluГ­s Gago Ramos, Carles GonzГЎlez SatuГ©, Oscar Buisan
Rueda, Xavier SГЎnchez MacГ­as, Salvador Bayona Arenas, Josep M. SaladiГ© Roig
Servei d’Urologia. Hospital Univeritari Germans Trias i Pujol. Badalona
INTRODUCCIГ“
La recidiva local aГЇllada del hipernefroma desprГ©s de la cirurgia radical Г©s una entitat poc freqГјent.
En lВґactualitat encara no hi ha el consens de quin ha de ser el tractament dВґelecciГі. Tot i que
molts dels casos presentaran malaltia metastГ sica, sembla que la cirurgia de la recidiva local
podria augmentar la supervivГЁncia.
MATERIAL I MГ€TODE
Fem un anГ lisis retrospectiu dels casos dВґhipernefroma T1-T3N0MO que han recidivat inicialment
com a malaltia local aГЇllada en el nostre servei. Revisem alhora la literatura sobre aquest tipus de
recidiva.
RESULTATS
Durant el perГ­ode de Gener 1997 fins a Gener 2005 sВґ han realitzat al nostre centre 242 nefrectomies
radicals per hipernefroma. Set dВґaquests casos han recidivat inicialment de forma local. El temps
mig fins la recidiva Г©s de 12 mesos. Tots diagnosticats en controls rutinaris. En tots els casos sВґoptГ per a un tractament quirГєrgic. Amb un temps mitjГ de seguiment de 30 mesos, quatre pacients
son vius, un sense malaltia i tres son morts, un dВґells per causes alienes a la malaltia.
CONCLUSIONS
Tot i que Г©s una entitat poc freqГјent, la recidiva local aГЇllada presenta un mal pronГІstic. Els controls
rigurosos ens ajudaran a detectar la recidiva local de forma precoç. El tractament quirúrgic podria
augmentar la supervivГЁncia en aquests casos i sembla ser el tractament mГ©s recomanat.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
21
O16
CIRURGIA RECONSTRUCTIVA DESPRÉS DE GLANDECTOMIA PER
CARCINOMA DE PENE
X. Pascual, A. Bujons,R. Martinez, A. Rosales, O. Angerri, J. Huguet, J. Segarra, J. Palou, H.
Villavicencio
FundaciГі Puigvert, Barcelona
INTRODUCCIГ“
L’amputació parcial de pene és la tècnica terapèutica més efectiva per al tractament del carcinoma
de pene localitzat, perГІ presenta gran morbilitat per la mutilaciГі que provoca.
OBJECTIUS
Presentem la nostra experiencia en la reconstrucciГі glandar segons la tГЁcnica descrita per Bracka
indicada en pacients amb carcinoma escamos de pene (T1s, T1, T2) o que podien tenir complicacions
greus desprГ©s de la radioterapia.
MATERIAL I MГ€TODES
Estudi retrospectiu de 21 pacients diagnosticats de tumor de pene entre els anys 1995 fins el 2004
als que es va realizar una tГЁcnica reconstructiva.
L’edat mitja era de 60 anys ( 50- 80 ).
Tots els pacients tenien diagnГІstic clГ­nic compatible amb tumor de penis, i es va realitzar biopsia
a la zona sospitosa, amb el resultat de carcinoma escamos de gland T1 en 18 pacients, en 2 pacients
carcinoma de gland T2 .
Es realitza a tots els pacients amputaciГі parcial de penis i reconstrucciГі segons tecnica de
Bracka. En un pacient es realitza cirugГ­a recosntructivs desprГ©s de radioterapia per motius estetics
LВґestadiatje fou en 76% de carcinoma escamos ( T1)i en 24% dels pacients afectaciГі del teixit
conectiu subepitelial.( T2)
RESULTATS
La mitja d’està ncia hospitalà ria dels pacients ha estat de 12 dies. Absència de recidiva de la malatia
en 18 pacients i en dos pacients malaltia recidivant als quals es realitza falectomia total
Les complicacions immediates van ser: en 4 pacients necrosis parcial del injert (19%), 17
pacients ( 81%)no van tenir complicacions inmediates .
Les complicacions tardanes van ser: en 3 pacients (14%)estenosis del neomeat que necessitaren
la realitzaciГі de dilatacions , en 2 pacients(9,5%) un meat hiperplГ sic sense tractament.
Preguntat sobre el resultat estГЁtic 15 (72%) pacients ho trobem molt bo, 6 (28%) pacients
aceptable. En quan a la micciГі 13 (61%) pacients refereixen tenir una bona micciГі, 6 (28%) mala
micciГі. Abans de la cirugГ­a 14 pacients tenian ereccions i mantenien relacions, desprГ©s de la
cirugГ­a 10 podien mantenir relacions i 4 pacients tenien ereccions perГІ no mantenien relacions
sexuals.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
22
CONCLUSIONS
La tГЁcnica de cirugia conservadora amb recontrucciГі neoglandar amb injert de pell del musle, Г©s
una tГЁcnica senzilla i oncolГІgicament correcta en estadi T1, oferint un bon resultat estГЁtic i funcional.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
23
O17
ALTERNATIVAS A LA CONTINENCIA: PRINCIPIO DE MITROFANOFF,
REVISIГ“N DE NUESTRA CASUГЌSTICA.
C GutiГ©rrez, J Caffaratti, R MartГ­nez, O Angerri , JM Garat, H Villavicencio.
FundaciГі Puigvert, Barcelona
INTRODUCCIГ“N
El sistema urinario inferior estГЎ formado por un reservorio, un conducto hacia el exterior y un
mecanismo de continencia. Cuando existe una alteraciГіn en algunos de dichos elementos se produce
una pГ©rdida del control sobre la continencia urinaria. El principio de Mitrofanoff preconiza el uso
de un conducto estrecho (pe: apГ©ndice) tunelizado en la pared del reservorio o vejiga entre la
mucosa y la capa muscular. La aplicaciГіn de dicho principio ha constituido un avance importante
en el manejo y tratamiento de los pacientes con incontinencia urinaria severa de diversas causas
en los que no se puede utilizar la uretra nativa y como mecanismo de continencia en reservorios
urinarios.
MATERIAL Y MÉTODOS
Evaluamos el resultado obtenido en 34 pacientes sometidos a cirugГ­a entre 1991 y 2005: 17 hombres
y 17 mujeres con una media de edad de 13,6 aГ±os. El diagnГіstico inicial fue de extrofia vesical en
17 pacientes (50%), vejiga neurГіgena en 6 pacientes(17.7%) epispadias y traumatismos pelviano en
8 pacientes cada una (8.82%). El 88% de los pacientes habГ­an sido sometidos a alguna intervenciГіn
para mejorar la continencia previamente. En cuanto a las indicaciones de la cirugГ­a la mГЎs frecuente
fue la incontinencia severa en un 76.4% seguido de la desderivaciГіn de estoma cutГЎneo en 17.6%.
En cuГЎnto a la tГ©cnica quirГєrgica los tejidos utilizados para el Mitrofanoff fueron en 25 pacientes
apГ©ndice, 5 pacientes ileon ( tec. Monti) y 3 pacientes colon (Tec. Casale). El abocamiento del conducto
fue en 14 pacientes a vejiga, 19 pacientes a intestino y 1 paciente a estГіmago. La localizaciГіn del
estoma cutГЎneo fue en ombligo en 17 pacientes (50%), fosa iliaca en 9 pacientes (26.4%) y un paciente
con estoma ortotГіpico.
RESULTADOS
Con un seguimiento de entre 3 y 144 meses ( con pГ©rdida de seguimiento de 1 paciente al aГ±o de
la intervenciГіn). Los resultados son de Г©xito en 29 pacientes (85.2%), mejorГ­a en 3 pacientes y
fracaso en 2 pacientes, uno con SV a permanencia y otro escapes persistentes por estoma, (ambos
pendientes de resoluciГіn). Presentando como complicaciones en 7 pacientes dificultades para el
sondaje y en 6 pacientes presencia de litiasis en reservorio que han requerido intervenciГіn.
CONCLUSIONES
El procedimiento de Mitrofanoff es una excelente tГ©cnica como mecanismo de continencia, con
resultados superponibles en las diversas series (85.2% de Г©xito en nuestro Centro). El apГ©ndice
continua siendo la primera opciГіn en los pacientes sin HC de incontinencia fecal. Como alternativa
al apГ©ndice, utilizamos intestino reconfigurado segГєn tГ©cnica de Yang-Monti (en trayectos
relativamente cortos) y la modificaciГіn de Casale en los casos mas largos.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
24
O18
VALVULES DВґURETRA POSTERIOR: REVISIГ“ DEL ULTIMS ANYS
B. Juaneda, O. Angerri, J.Caffaratti, JM. Garat, H. Villavicencio
FundaciГі Puigvert. Barcelona.
INTRODUCCIГ“
Les và lvules d’uretra posterior són una malformació congènita en forma de replecs membranosos
a nivell de la uretra posterior, que obstrueixen el pas d’orina. És la causa més freqüent d’obstrucció
infravesical en el nadГі. IncidГЁncia: 1/5000 a 1/8000.
OBJECTIU
Realitzar un estudi retrospectiu del casos tractats en el nostre centre en els Гєltims 3 anys. Realitzar
un anГ lisi de la seva heterogenicitat clГ­nica.
MATERIAL I MГ€TODES
Entre març de 2002 i novembre de 2004 s’han diagnosticat al nostre centre 9 varons amb và lvules
d’uretra posterior. L’edat al diagnòstic va des de la detecció pre-natal, a la detecció d’un cas als 9
anys d’edat. La sospita diagnostica va ser: 5 casos per ectasia pielocalicilar bilateral detectada en
ecografies prenatals rutinà ries, 2 infeccions urinà ries, un cas per oliguria i un altre en l’estudi
urodinГ mic per bufeta hiperactiva.
En tots els casos menys un es va colВ·locar cistostomГ­a. El diagnГІstic de confirmaciГі va ser
mitjançant cistouretrografia miccional seriada (CUMS). Es va completar l’estudi mitjançant:
Gammagrafia renal (DMSA), urografГ­a intravenosa (UIV), ecografia renovesical i anГ lisi de sang i
d’orina.
RESULTATS
La tГЁcnica quirГєrgica realitzada va ser: 8 RessecciГі transuretral de les vГ lvules (RTU), i 1 resecciГі
amb ganivet fred de les vГ lvules. Un pacient va presentar una nova obstrucciГі infravesical al tres
mesos de la cirurgia i es va realitzar nova RTU.
En 5 pacients es van diagnosticar diferents graus de reflux vesico-ureteral, dos dВґells van ser
tractats amb injecciГі submeatica de deflux, observant posterior desapariciГі del reflux.
En la gammagrafia prГЁvia a la cirurgia la funciГі renal es veia alterada en 5 casos, i tant sols en
un dВґell va millorar desprГ©s de la cirurgia desobstructiva. Un pacient presenta insuficiГЁncia renal
severa i Г©s candidat a trasplantament renal.
CONCLUSIONS
Les và lvules d’uretra posterior són una patologia congènita amb gran variabilitat clínica, que va des
de una gran hidronefrosis i oligoamnios en el fetus amb posterior alteraciГі de la funciГі renal i
respiratГІria, a casos que passen desapercebuts durant anys per la escassa repercussiГі clГ­nica. El
diagnòstic primerenc junt amb la derivació urinà ria al néixer són bà sics per endarrerir l’aparició
d’insuficiència renal crònica.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
25
O19
INSTIL.LACIГ“ DE MITOMICINA EN EL POSTOPERATORI IMMEDIAT DE
LA RESSECCIГ“ TRANSURETRAL DE TUMOR VESICAL: EXPERIГ€NCIA
D’UN HOSPITAL COMARCAL
HГ©ctor LГіpez LlauradГі , Jordi SГЎenz de CabezГіn MartГ­, JesГєs PinzГіn Guerrero, Toni Bosch Garcia,
Montserrat DomГЁnech Santasusagna* i Josep Ma Malet Carreras Josep
Servei d’Oncologia* i Servei d’Urologia. Althaia Xarxa Assistencial de Manresa.
Amb el patrocini d’ INIBSA
RESUM
El tumor vesical superficial (TVS) Г©s una malaltia freqГјent en la prГ ctica urolГІgica diГ ria en la
majoria dels hospitals. Una característica del TVS és l’alt índex de recurrència, que pot arribar al
70% en els dos primers anys i que varia segons els diferents grups de risc. Per evitar la recurrГЁncia
s’han utilitat nombrosos tractaments endovesicals ambulatoris amb quimioterà pia (Mitomicina C,
Epirrubicina, Thiotepa, etc) o immunoterГ pia (BCG) amb diferents pautes setmanals, mensuals,
trimestrals, etc. En els últims anys s’ha demostrat que l’administració endovesical de 40 mgr de
Mitomicina C en el postoperatori immediat de la ressecció transuretral (RTU) d’un TVS (millor abans
de les 6 hores) redueix de forma molt significativa la seva taxa de recurrГЁncia, inclГІs millorant o
substituint en alguns grups de risc, un tractament perllongat.
Aquest tractament s’indica després de tota RTU de tumor vesical d’aspecte superficial, sigui
Гєnic o mГєltiple i en general en tots els tamanys. Existeixen tambГ© contraindicacions com hematГєria
important, una ressecciГі Г mplia amb perforaciГі de la bufeta, etc.
La majoria de tumors vesicals inicials sГіn superficials (70-80%), per tant, molts pacients poden
beneficiar-se d’aquest tractament. Tot i no saber-se el resultat patològic en el moment de la RTU,
en general, tots els diferents grups de risc de TVS es beneficiaran d’aquest tractament (sobretot
el TVS únic, papil.lar i de baix risc). S’han descrit diversos efectes secundaris de la instilació
endovesical, com rash cutani al.lГЁrgic o sГ­ndrome miccional, perГІ en general sГіn poc freqГјents.
El tractament precisa d’un protocol mèdic, d’una coordinació de diferents grups de professionals
(metges, infermeres, farmacèutics i personal de Farmà cia) i d’una técnica de dispensació correcte.
Aquests Гєltims aspectes i alhora el respecte per les possibles complicacions han fet que en alguns
hospitals s’hagi retrassat l’inici d’aquest tractament.
Els objectius d’aquesta comunicació són exposar els resultats de l’estudi retrospectiu dels
pacients tractats amb Mitomicina C endovesical postoperatГІria al nostre centre (200 tractaments
aprox. en els últims 3 anys), evaluant entre d’altres l’índex de recurrència i els efectes secundaris
(poc freqüents), repassar els passos tècnics a seguir des que s’indica la medicació fins que
s’administra al pacient, analitzar en quants centres hospitalaris catalans s’ha instaurat aquest
tractament i encoratjar als hospitals on encara no es realitza a iniciar-ho.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
26
O20
ANГЂLISI DEL NOU CIRCUIT DE DERIVACIГ“ DE MALALTS EXTERNS
PER A LITOTRГЌPSIA EXTRACORPГ’RIA PER ONES DE XOC (LEOX)
F. MillГЎn RodrГ­guez, F. SГЎnchez MartГ­n, S. Esquena FernГЎndez, F. Rousaud BarГіn, S. Gracia Garcia,
H. Villavicencio Mavrich.
OBJECTIU
El nostre Г©s un dels centres on es deriven malalts externs procedents de tota Catalunya per a la
realitzaciГі de LEOX. Al setembre de 2005 es va canviar el circuit de programaciГі per un altre que
proporciona mГ©s agilitat i informaciГі clГ­nica. LВґobjectiu dВґaquest estudi Г©s presentar-lo a la comunitat
urolГІgica catalana i avaluar-ne la seva eficГ cia.
MATERIAL I MГ€TODES
Es va dissenyar una plantilla on es consigna informaciГі administrativa i clГ­nica del malalt que en
rebre-la per fax o correu permet, a travГЁs dВґun barem de 0 a 10, programar lВґESWL en funciГі de
la urgГЁncia i gravetat del cas. Els factors que es tenen en compte sГіn: presГЁncia de catГЁter,
hospitalitzaciГі o cirurgia prГЁvia, cas consecutiu, escala de dolor, presГЁncia de ectГ sia o de litiasi
ureteral. Es realitza un estudi descriptiu de lВґeficГ cia del mГЁtode.
RESULTATS
- 74 pacients avaluats (70% homes) amb una edad mitjana de 46 anys (IC95%=41-51).
- Malalts remesos des de 13 hospitals (principalment de Girona i Barcelona).
- Tamany mig de la litiasi 1.25 cm (IC95%=1.1-1.4); un 54% sГіn de la banda dreta.
- LocalitzaciГі: GCS 5%, GCM 7%, GCI 16%, pelvis 26%, lumbar 34%, sacre 5%, pelviГ 15%, intramural
11%.
- Tractament consecutiu 30%, hospitalitzaciГі o cirurgia recent 20%, ectГ sia 58%.
- Dolor: AbsГЁncia 18%, lleu 24%, moderat 43%, intens 15%
- Barem de prioritat.
- PuntuaciГі mitjana 3.73 (IC95%=3.2-4.2)
- PuntuaciГі 0-2: 30%; 3-5: 52%; 6-8: 18%; 9-10: 0%
- Temps mig dВґ espera de programaciГі: 35 dies (IC95%=32.5-37.5)
- No hi ha hagut cap ajornament
- En funciГі del barem: 0-2: 42 dies (IC95%=40-44) 3-5: 33 dies (IC95%=30-36) 6-8: 29 dies
(IC95%=20-37)
- En funciГі de lВґhospitalitzaciГі o cirurgia prГЁvia: SГ­ 23 dies (IC95%=17-29) No 38 dies
(IC95%= 36-40)
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
27
CONCLUSIONS
Aquest sistema permet disposar dВґuna major agilitat administrativa i conГЁixer les dades clГ­niques
mГ©s relevants del cas.
DВґaltra banda permet una programaciГі discriminant la gravetat del cas. Per aixГІ, sВґaconsegueix
que els casos mГ©s greus o recent hospitalitzats o intervinguts tinguin una espera inferior a la resta.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
28
O21
CATETERISME URETERAL POSTURETEROSCГ’PIA. VALORACIГ“ DE LA
SEVA EFICГЂCIA EN LA PREVENCIГ“ DE LA MORBILITAT
Cuadrado CampaГ±a JM, Torrecilla Ortiz C, Colom Feixas S, Contreras Garcia J, Ropero Valverde J,
FrancГ©s Comalat A, Franco Miranda E
Hospital Universitari de Bellvitge
INTRODUCCIГ“ I OBJECTIUS
La col.loació de catèter ureteral després de la realització d’una ureteroscòpia en el tractament
endoscГІpic de la litiasis Г©s una prГ ctica habitual en un alt percentatge dels nostres pacients. La
majoria dels estudis recents questionen la seva utilitat. Intentem valorar l’eficà cia real d’aquesta
prГ ctica.
MATERIAL I MГ€TODES
Realitzem un estudi retrospectiu en el que es van seleccionar 46 pacients als que es va realitzar
durant l’any 2004 ureteroscòpia terapèutica per litiasis (ureteroscopi rígid Storz 10 Ch). En tots els
casos es va realitzar litotrГ­psia mecГ nica pneumГ tica amb Lithoclast i extracciГі de fragments amb
pinça. El tamany de les litiasis va ser entre 0.5 i 2 cms i es van analitzar únicament procediments
realitzats en urГЁter mig i inferior i pacients sense lesions ureterals. Es van analitzar 2 grups de
similars caracterГ­stiques, el primer de 30 pacients als que es va deixar catГЁter ureteral simple recte
5Ch entre 24 i 48h; i un segon grup de 16 pacients sense aquest. Vam medir la necessitat d’analgèsia
suplementГ ria, la presГЁncia de dolor postoperatori i les complicacions o consulta per aquestes
després de l’alta hospitalà ria.
RESULTATS
La presГЁncia de dolor de carГ cter moderat o intens en el postoperatori, necessitant analgГЁsia
suplementГ ria, va aparГЁixer en el 26.6% dels pacients amb catГЁter ureteral, sent el percentatge
similar en els pacients sense catГЁtr. La consulta per dolor o altres complicacions en el postoperatori
després de l’alta va ser mínima, sense difrències destacables entre ambdós grups.
CONCLUSIONS
No considerem d’utilitat el catèter ureteral sistemà tic postureteroscòpia en la situació de
fragmentaciГі de litiasis amb Lithoclast sense lesions mucoses i amb desapariciГі de la litiasis, en
virtut a l’abscència de diferències significatives, en clínica dolorosa o miccional, necessitat d’analgèsia
i estГ ncia hospitalГ ria; la resta de situacions (lesions de mГ©s entitat o volum litiГ sic major) sГіn
susceptibles d’anà lisi posteriors.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
29
O22
ESTUDI EPIDEMIOLГ’GIC DE LA LITIASI A CATALUNYA. RESULTATS
PRELIMINARS DE L’ANÀLISIS CRISTALOGRÀFICA DE 3545 CÀLCULS
URINARIS
F. MillГЎn RodrГ­guez, S. Gracia Garcia, F. Rousaud BarГіn, S. Esquena FernГЎndez, F. SГЎnchez MartГ­n,
F. Marchant, H.Villavicencio Mavrich
FundaciГі Puigvert
OBJECTIU
Realitzar un estudi epidemiolГІgic de la litiasi a Catalunya valorant-ne la diferГЁncia entre comarques.
MATERIAL I MГ€TODE
AnГ lisi cristalogrГ fica de 3545 cГ lculs urinaris procedents de malalts de tota Catalunya des de lВґany
2001. SВґ ha estudiat la distribuciГі per grups en funciГі de lВґ edat, sexe, procedГЁncia geogrГ fica i
tipus de cГ lcul.
RESULTATS
Sexe
Home 69% Dona 31% (H/D=2.2).
ProcedГЁncia Girona 2.4%, Tarragona 2.3%, Lleida 1.6%. Barcelona 86.7% (BarcelonГЁs 50.5%,Baix
Llobregat 5.1%,Maresme 7.4%,VallГЁs Oc. 7.2%, VallГЁs Or. 6.5%,Garraf 0.6%, Osona 1 % , B a g e s
1.3%,BerguedГ 1%, Anoia 0.4%), FГіra de Catalunya 7%.
AnГ lisi CristalogrГ fica
El 64% eran de fase Гєnica. OCM 39.4%, OCD 22.5%, URI 13.3%, APA 13.8%, FAM
5%, BRU 2%, CIS 1.5%, Altres 2.5%.
Edat mitjana 51.5 anys. Home 52.3 Dona 49.5 (p<0.0001 t Student)
Sexe segons procedГЁncia (%homes)
Barcelona 69, Girona 57, Lleida 65.5, Tarragona 52, FГіra 71 (p=0.002)
ComposiciГі cГ lcul segons procedГЁncia (p=0.0001); A continuaciГі es posen exemples agrupant
en les 4 provГ­ncies (a la comunicaciГі es pressentaran tambГ© distingint les comarques):
- OC: Lleida 67%. BCN 63%, Girona 50%, Tarragona 49%.
- URI:Lleida 15.5%, Tarragona 13.6%, BCN 13.3%, Girona 12.9%
- APA: Lleida 6.9%, BCN 13.5%, Tarragona 18.5%, Girona 21.2%.
- CIS: Lleida 3.4%, Girona 3.5%, Tarragona 2.5%, BCN 1.3%.
ComposiciГі cГ lcul segons sexe (p=0.0001); exemples (%home): OC 71.5, URI 81, FAM 59, APA
50.5, BRU 66, CIS 59, Altres 58.5.
No hi ha diferГЁncia estadГ­sticament significativa en quant al sexe o la composiciГі als diferents
anys.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
30
CONCLUSIONS
Es tracta del primer estudi sobre cristalografia dels cГ lculs dВґaquesta magnitud realitzat a Catalunya
La distribuciГі epidemiolГІgica Г©s semblant a la descrita a la literatura mundial: preponderГ ncia
del sexe masculГ­ (tot i que les dones sГіn lleument mГ©s joves), predomini de lВґoxalat cГ lcic, diferГЁncies
en quant al sexe (mГ©s relevГ ncia de la FAM a les dones).
Tot i que hem de ser curosos, es detecta una diferГЁncia estadГ­sticament significativa quan
sВґanalitza la composiciГі del cГ lcul en funciГі de la procedГЁncia. Principalment, a les comarques
lleidatanes hi ha un predomini de la litiasi Гєrica i dВґoxalat cГ lcic.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
31
O23
LITIASIS DEL ARBOL URINARIO SUPERIOR Y CIRUGIA ABIERTA.
FJ. Blasco Casares*, L. Ibarz Servio, M. Ramon Dalmau, D. Salinas Duffo, FJ. Ruiz MarcellГЎn.
Servicio de Urología – Litiasis Renal. Institut Dexeus. Barcelona.
Servicio de UrologГ­a. Hospital Municipal de Badalona. Badalona
OBJETIVO
Averiguar los criterios para indicar cirugГ­a abierta en los pacientes afectos de litiasis renoureteral.
MATERIAL Y MÉTODO
Se analizan dos fuentes de datos. Por un lado, se analizan los casos de cirugГ­a abierta realizadas
por litiasis en un hospital comarcal durante un periodo de 11 aГ±os (HMB). Por otro, el mismo
indicador respecto a un centro de urologГ­a general con especial dedicaciГіn y amplia trayectoria en
el mundo de la litiasis (ID).
El abordaje terapГ©utico instrumental de la litiasis puede dividirse en cuatro tipos que, ordenados
de menor a mayor complejidad, son:
1. LEOC (litotricia extracorpГіrea por ondas de choque);
2. URS (ureteroscopia);
3. NLP (nefrolitotomГ­a percutГЎnea);
4. cirugГ­a abierta clГЎsica (uretero-pielo-nefrolitotomГ­a).
De la primera fuente se analizan los casos realizados de procedimiento tipo 4 respecto a los
indicados del tipo 1. Cuatro casos de cirugГ­a en nueve aГ±os.
De la segunda fuente se analizan todo los enfermos propios del centro, habiГ©ndose excluido
todos aquellos que, por ser un centro de referencia, son remitidos para realizar cualquiera de los
cuatro procedimientos “de encargo”. Debido a las similitudes en cuanto a estancia, complejidad,
preparaciГіn previa, instalaciones necesarias, etc., se han agrupado los tipos 1 y 2 frente a los 3 y
4, es decir, la LEOC y URS vs NLP y cirugГ­a abierta. AsГ­, se han realizado, en el perГ­odo 1997-2005,
1979 procedimientos tipo 1 y 2 (1673 LEOC y 306 URS) en 1682 pacientes (560 mujeres y 1122 varones),
frente a los 46 del tipo 3 y 4 (12 NLP y 34 cirugГ­as) en 44 pacientes (18 mujeres y 26 varones).
RESULTADOS
Sobre 2025 procedimientos, los 46 tipo 3 y 4 representan el 2,27%. De 1726 pacientes, los 44 de la
NLP y cirugГ­a representan el 2,55%. Si desgajamos la NLP de la cirugГ­a abierta tendremos 34 casos
de cirugГ­a en 34 pacientes lo que representa, respectivamente, el 1,68% de los procedimientos y el
1,97% de los pacientes.
Los 34 casos de cirugГ­a clГЎsica fueron: tres nefrectomГ­as parciales, dos nefrectomГ­as, 11
ureterolitotomГ­as, 18 pielo/nefrolitotomГ­as. Entre los 34 casos cabe destacar, agrupados por conceptos
que influyeron en la toma de decisiones para la cirugГ­a abierta, la presencia en 18 ocasiones de
tamaГ±o importante (superior a 1,5 cm), 17 riГ±ones con ectasia, 16 casos de URS/ESWL previos
infructuosos, 9 anomalГ­as en el drenaje, 7 coraliformes, 6 casos con infecciГіn de orina, 3 de riГ±Гіn
en herradura, 2 estenosis de la uniГіn, 2 de doble vГ­a, un caso de problemas de coagulaciГіn, 1 tumor
renal contralateral, 1 abceso renal, 1 caso de doble litiasis ureteral, 1 caso de IRA.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
32
CONCLUSIONES
En pacientes con cГЎlculos coraliformes y pseudocoraliformes o de gran tamaГ±o, presencia de
anomalГ­as de drenaje bien de tipo congГ©nito bien adquirido, con riГ±ones parcial o totalmente poco
o casi nada funcionantes, grados de ectasia importante, cГЎlculos enclavados o presencia de los
mismos de larga evoluciГіn, tratamientos previos tipo LEOC y/o URS infructuosos, problemas de
coagulaciГіn, problemas de vaciado o del acceso a la vГ­a urinaria, deberГЎ tenerse muy presente el
uso de la NLP en caso de litiasis piГ©lica y/o cirugГ­a abierta.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
33
O24
REPARACIГ“N DE PROLAPSO GENITAL CON PELVICOLВ® TRANSVAGINAL.
Jorge Hidalgo Arroyo, Pedro MartГ­nez CГЎceres, Isabel DГ­az SГЎnchez, Gilberto E. ChГ©chile Toniolo.
Instituto MГ©dico TecnolГіgico
INTRODUCCIГ“N
El prolapso genital, frecuente en meno y postmenopausicas incluyen cistocele, rectocele, colpocele
o las tres simultaneamente formando un prolapso total. Las tГ©cnicas mas utilizadas para el cistocele
es la colporrafia anterior de Kelly y para el rectocele la colporrafia posterior. Presentamos nuestra
experiencia en el tratamiento de estas patologГ­as con el implante de parche de PelvicolВ®.
MATERIAL Y MÉTODOS
Entre octubre /2001 y octubre/ 2004, hemos realizado 12 intervenciones, en 10 pacientes con
diagnГіstico de cistocele y rectocele.
La edad promedio fue de 64,5 aГ±os (53-81) y el motivo de consulta mas frecuente fue la infecciГіn
del tracto urinario (ITU) de repeticiГіn (5 episodios por aГ±o) en 6 (60%)
Nueve pacientes tenГ­an el antecedente de cirugГ­a previa las cuales eran: Histerectomia 5 (50%),
CirugГ­a antiincontinencia 2 (20%) y Colporrafia anterior 2 (20%).
El 100 % de las pacientes referГ­an sensaciГіn de peso perineal, y al examen fГ­sico, cistocele grado
III en 7 (70%) con rectocele en un caso, 2 (20%) cistocele grado II y una sola con rectocele (10%)
Se realizГі EUD previo a 5 pacientes (50%), de las cuales 4 (80%) presentaron importante residuo
postmiccional, en una de ellas se evidenciГі la presencia de detrusor hipocontractil
A 7 pacientes se realizГі colporrafia anterior, a 1, colporrafia anterior con sling, a 1 colporrafia
anterior y posterior y una solo colporrafia posterior. Todas reforzadas con parche de PelvicolВ®.
La evoluciГіn postoperatoria fue correcta, no se observaron infecciones de herida ni de la prГіtesis
ni tampoco rechazo.
Con una media de tiempo de seguimiento de 10,7 meses (3-25 meses) en todos los casos se
observГі la desapariciГіn de la sensaciГіn de peso perineal y bulto vaginal .
CONCLUSIONES
La cirugГ­a con la variante de la colocaciГіn de parche de PelvicolВ® (extracto liofilizado de colГЎgeno
de cerdo) es una alternativa vГЎlida, ya que se redujeron los signos y sГ­ntomas derivados de la patologГ­a
sin rechazo a la prГіtesis ni recidiva de los celes en el seguimiento.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
34
O25
TRATAMIENTO DE LA INCONTINENCIA DE ESFUERZO CON
CABESTRILLO REGULABLE TIPO REMEEX
Cristina GutiГ©rrez, Carlos Errando, Manuel Prados, Carlos BГЎez, Pedro AraГ±o, Humberto Villavicencio.
Unidad de UrologГ­a Funcional y Femenina. FundaciГіn Puigvert. Barcelona.
OBJETIVO
Evaluar la eficacia del tratamiento de la incontinencia de esfuerzo con cabestrillo regulable tipo
Remeex В®.
PACIENTES Y MÉTODOS
Evaluamos el resultado obtenido tras la cirugГ­a en 105 pacientes con una edad media de 105 aГ±os
(43-81). Las pacientes fueron clasificadas segГєn criterios clГ­nicos, Q tip test y estudio urodinГЎmico
en incontinencia esfinteriana intrГ­nseca (IEI) tipo III (63 casos) o incontinencia de esfuerzo por
hipermovilidad, recurrente tras otro tratamiento quirГєrgico (42 casos). El seguimiento se realizГі
mediante valoraciГіn clГ­nica, exploraciГіn fГ­sica y urodinГЎmica postoperatoria en todos los casos.
RESULTADOS
Tras un seguimiento medio de 24 meses 96 pacientes (91.4%) estГЎn curadas de su IOE. En 9 casos
(9.6%) persiste la IOE, ( En 1 caso la paciente rechaza la retensiГіn del sistema y 8 estan en espera
de ingreso para retensiГіn). DiecisГ©is pacientes (15.2%%) presentan incontinencia de urgencia por
vejiga hiperactiva de nueva apariciГіn, sin obstrucciГіn. Durante el seguimiento 16 pacientes (15,2%)
requirieron regulaciГіn bajo anestesia local: se incrementГі la tensiГіn en 12 casos por reapariciГіn
de la IOE y se redujo la tensiГіn en 4 caso por obstrucciГіn.
CONCLUSIONES
El cabestrillo de tensiГіn regulable tipo RemeexВ® se ha mostrado eficaz y poco morbil en el
tratamiento de la incontinencia esfinteriana intrГ­nseca y de la IOE recurrente tras otras intervenciones.
La tasa de complicaciones en nuestra serie ha sido baja, no debiendo retirar ningГєn sistema. El
reajuste del sistema, ya sea retensiГіn o detensiГіn, ha sido posible en todos los casos que lo han
requerido.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
35
O26
PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCГ’PICA VERSUS OBERTA
GГіmez-Lanza E, RaventГіs CX, Cecchini Ll, Orsola A, Tremps E, RamГ­rez C, Abascal JM, Martos R,
Salvador C, Celma A, Bestard J, Ballesteros C, Mir C, Trilla E, Planas J, Morote J.
Servei d’Urologia.Hospital General Universitari Vall d’Hebron
OBJECTIU
S’avaluen les diferències entre la prostatectomia laparoscòpica i l’oberta respecte el control quirúrgic
i oncolГІgic.
MATERIAL I MГ€TODES
Des de gener de 2004 fins a agost de 2005 s’han realitzat 150 prostatectomies radicals (PR), 73
obertes (PRO) i 77 laparoscГІpiques (PRL). Varis cirurgians han participat en els dos grups (PRO:
51% cirurgians experimentats. PRL: 54% cirurgià experimentat). S’ha avaluat control
quirúrgic/oncològic de la peça amb les variables: afectació de marges i incisió quirúrgica maligna
i benigna. Tanmateix s’han estudiat les variables: temps quirúrgic (minuts), sagnat intraoperatori
(diferГЁncia entre hematГІcrit pre-cirurgia i post-cirurgia) i estada hospitalГ ria (dies).
RESULTATS
Els dos grups han estat similars respecte a l’edat, l’estadi clínic i el Gleason (p>0.05); no sent així
en quant al volum i el PSA (P<0.05). No s’han trobat diferències en quant a l’estadi patològic entre
les PRL i les PRO (p=0.2), tot i observar-se mГ©s malaltia extracapsular (T3) a la PRO, un 30% versus
un 21% a la PRL (p>0,05).
Respecte al control quirúrgic de la peça, un 24% de les PRL han presentat incisions quirúrgiques
benignes, davant d’un 47% en les PRO (p=0.008). Tanmateix, des del punt de vista oncològic, s’ha
observat un 6% de marges positius en les PRL versus a un 14% en les PRL. (p=0.032). No obstant,
no s’ha observat diferències respecte a les incisions quirúrgiques malignes (p=0.5). La mitja del
temps quirГєrgic era significativament major en la PRL (174 +/- 42) versus la PRO (144 +/- 28.9)
(p<0.001). La diferència d’hematòcrit fou significativament major en la PRO (10.3 +/- 3.5) respecte
a la PRL (8.9 +/- 4.2) (p=0.03), així com els dies d’estada hospitalà ria: PRO (5.8 +/- 1.8) versus PRL
(4.7 +-/ 1.4) (p=0.001).
CONCLUSIONS
En igualtat d’estadiatge clínic i patològic, existeixen significativament menys lesions sobre la
peça quirúrgica en la cirurgia laparoscòpica juntament amb un millor control dels marges. Observem
també un a menor reducció de l’hematòcrit en el grup laparoscòpic així com menys dies d’ingrés.
Donat el resultats obtinguts, la prostatectomia radical laparoscГІpica es pot plantejar en el nostre
entorn com una opciГі vГ lida en el tractament quirГєrgic del cГ ncer de prГІstata tot i el major temps
quirГєrgic (30 minuts) i la dificultat en el seu aprenentatge. __
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
36
O27
APRENENTATGE DE LA PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCГ’PICA
EN LA “SEGONA GENERACIÓ”
RaventГіs CX, Cecchini Ll, Trilla E, Planas J, Orsola A, Abascal J, RamГ­rez C, Martos R, LГіpez MA,
Morote J.
Servei d’Urologia. Hospital General Universitari Vall d’Hebron, Barcelona
INTRODUCCIГ“
La prostatectomia radical laparoscòpica (PRL) s’està introduint en el nostre entorn com a nova
tècnica en la cirurgia del cà ncer de pròstata. La corba d’aprenentatge és llarga i difícil pels cirurgians
que volen començar amb procediments laparoscòpics. Ara podem parlar d’una “segona generació”
d’uròlegs que s’inicien i es beneficien de la “primera” reduint-se/accelerant-se la corba
d’aprenentatge. El nostre centre va començat el Març del 2004 amb aquesta cirurgia, mitjançant
la figura d’un tutor. Exposem el tipus de sistema d’aprenentatge realitzat i els seus resultats.
MATERIAL I MГ€TODES
Des de Gener de 2004 fins Agost 2005 s’han realitzat 150 PR, 77 de les quals via laparocòpica. S’han
analitzat tres grups:
Grup I El tutor (cirurgiГ experimentat) i alumne (43 pacients).
Grup II Alumne ajudat pel tutor (14 pacients).
Grup III Alumne ajudat per alumne (20 pacients).
S’han comparat les característiques dels casos en cada grup, des del punt de vista de l’estadi
clínic, edat, PSA, volum prostà tic i sumatori Gleason de la biòpsia. Posteriorment s’ha estudiat,
el temps quirГєrgic (TCIR), pГЁrdua sanguГ­nia (diferГЁncia hematГІcrit pre-post cirurgia) aixГ­ com el
control quirúrgic/oncològic (incisió quirúrgica/ estadiatge patològic-marges) i els dies d’ingrés.
Tot els alumnes s’han iniciat prèviament amb el model animal i disposen dià riament d’un pelvitrainer.
RESULTATS
Els tres grups han estat equivalents (en quant a edat, PSA, volum prostГ tic i Gleason de la biГІpsia),
excepte en el estadiatge clГ­nic: 31% T2 en el grup I, 0% Grup II, 17% Grup III. El temps quirГєrgic a
estat significativament diferent entre el Grup I (152’) i la resta de grups (200’), tot i que aquest no
ha variat entre el grup II i III (198’, 204’ respectivament). S’ha observat una reducció progresiva del
TCIR en el grup I, no sent així encara en els altres dos grups. Per altra banda, no s’ha trobat
diferències entre els tres grups, respecte a la pèrdua sanguínia, presència d’incisió quirúrgica
maligne–benigne, resultat AP-marges i dies d’estada.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
37
CONCLUSIГ“
La incorporació de la figura d’un tutor expert ha permès desenvolupar un model efectiu
d’aprenentatge de la PRL. Prenent el temps quirúrgic com a està ndard de dificultat i d’aprenentatge,
nomГ©s hi ha hagut un augment mig del 33% respecte del temps que tarda el tutor. Ha existit una
bona docència de la tècnica al poder-se reproduir de manera equivalent sense el tutor. D’altra
banda, no s’ha evidenciat una major morbilitat des del punt de vista de sagnat i estada hospitalà ria.
Els resultats respecte al control quirГєrgic i oncolГІgic han estat iguals. Per tant, creiem que aquest
esquema d’aprenentatge, amb un tutor, permet escurçar la corba d’aprenentatge respecte a la
dels laparoscopistes de “primera generació”. És, per tant útil i aplicable sense representar riscos
afegits pel malalt.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
38
O28
NEFRECTOMГЌA LAPAROSCГ“PICA EN EL TRASPLANTE RENAL DE
DONANTE VIVO
Izquierdo L, AltГ©s P, Truan D, Arch A, GarcГ­a E, Agud A, Peri Ll, GarcГ­a A, SГЎnchez M, Goicoechea I,
Molina A, Ribal MJ, ГЂlvarez-Vijande R, GutiГ©rrez del Pozo, R, Alcaraz A. Hospital ClГ­nico Barcelona.
INTRODUCCIГ“N
El trasplante renal de donante vivo actualmente representa el 2% de la actividad trasplantadora en
nuestro paГ­s y el 9% en CataluГ±a. Constituye una buena alternativa, dado que la necesidad supera
a la oferta de Гіrganos de cadГЎver. La introducciГіn en este ГЎmbito de la tГ©cnica laparoscГіpica ha
aportado una mejorГ­a sustancial en el curso postoperatorio del donante asГ­ como unos resultados
excelentes en cuanto a supervivencia del injerto, lo cual estГЎ provocando un aumento de donaciones.
OBJETIVOS
Analizar las variables relacionadas con la tГ©cnica quirГєrgica asГ­ como con el curso postoperatorio
de los donantes.
MATERIAL Y MÉTODOS
Desde febrero del 2002 hasta septiembre del 2005, se han realizado en nuestro centro un total de
43 nefrectomГ­as laparoscГіpicas para donante vivo. Las variables analizadas fueron: edad, sexo,
lateralidad, estancia hospitalaria, tiempo quirГєrgico, tiempo de isquemia caliente, inicio de la dieta,
uso de mГіrficos, retorno a la actividad laboral y complicaciones.
RESULTADOS
La edad media de los donantes fue de 50.1 aГ±os con una razГіn hombre:mujer de 1:2. Respecto al
parentesco, el 28% fueron madre-hijo. En el 74.4% de los casos se realizГі nefrectomГ­a izquierda.
El tiempo quirГєrgico medio estimado es de 174.1 min (90-240). La estancia media hospitalaria
corresponde a 5.6 dГ­as (2-18), el inicio de la ingesta oral es de 1.2 dГ­as (1-4). La necesidad de mГіrfico
se situa en 0.9 dГ­as (0-3) y el tiempo de reincorporaciГіn a la actividad laboral es de 35 dГ­as (15-75).
Con un seguimiento medio de 13.8 meses, se han observado un 27.9% de complicaciones (1 rotura
renal, 1 laceraciГіn hepГЎtica, 5 casos de hemorragia, 4 sepsis y 1 colecciГіn).
CONCLUSIONES
La nefrectomГ­a laparoscГіpica en el trasplante renal de donante vivo constituye una excelente opciГіn
quirГєrgica en este ГЎmbito. A pesar de requerir una amplia experiencia por parte del cirujano y de
no estar exenta de complicaciones, la corta estancia hospitalaria y la rГЎpida incorporaciГіn a la
actividad laboral han contribuido a un incremento notable del nГєmero de donantes.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
39
O29
ANГЂLISI DE LES NEFRECTOMIES RADICALS LAPAROSCГ’PIQUES
VERSUS VIA OBERTA
RamГ­rez Sevilla C, Cecchini Ll, GГіmez-Lanza E, RaventГіs CX, Trilla E, Planas J, Orsola A, Abascal
JM, Martos R , Salvador C, Celma A, Bestard J, Morote J
Servei dВґ Urologia.
Hospital General Universitari Vall dВґHebrГіn, Barcelona
OBJECTIU
Descriure la incidГЁncia de la cirurgia via laparoscГІpica al nostre centre i avaluar les diferГЁncies
respecte a la tГЁcnica, morbilitat i resultats de la nefrectomia oberta versus laparoscГІpica.
MATERIAL I MГ€TODES
Es revisen 49 nefrectomies radicals de maig de 2004 a setembre de 2005, 32 laparoscГІpiques i 17
via oberta. Es comparen les diferГЁncies de les nefrectomies radicals via laparoscГІpica versus via
oberta en funció de diferents parà metres: duració (minuts), dies d’ingrés, mida del tumor (cm),
mida ronyГі (cm), sagnat intraoperatori (hematГІcrit) i alteraciГі de la funciГі renal (creatinina).
RESULTATS
Es comprova estadГ­sticament la homegeneitat de la mostra respecte a la edat, sexe i lateralitat.
DuraciГі per via laparoscГІpica: 149.38 +/-38.1 minuts (rang: 60-210); duraciГі per via oberta 131.5
+/-42.5 (rang: 75-215). La diferГЁncia de duraciГі de la nefrectomia via oberta respecte a la
laparoscГІpica Г©s de 18 minuts perГІ no Г©s estadГ­sticament significativa ( p=0.12). Hi ha una diferГЁncia
estadísticament significativa (p=0.001) respecte als dies d’ingrés: 4.3 +/- 1.5 dies via laparoscòpica
(rang: 2.8-11) i 6.3 +/- 1.4 via oberta (rang 4-10). La resta de parГ metres: alteraciГі de la creatinina
(augment mitjГ de 0.23 via laparoscГІpica i 0.15 via oberta), hematГІcrit (descens mitjГ de 5.6% via
laparoscГІpica i 7.4% via oberta), mida del ronyГі (12cm via laparoscГІpica i 10cm via oberta) i mida
tumoral (4.7cm via laparoscòpica i 4.5cm via oberta) no van ésser significatius, malgrat que s’observa
una tendГЁncia a menor sagnat intraoperatori per via laparoscГІpica (p=0.09).
CONCLUSIONS
Amb l’increment de casos de la sèrie es podria concretar la reducció del sagnatintraoperatori. La
nefrectomia laparoscòpica aconsegueix disminuir l’ estada hospitalà ria del malalt i la morbilitat i
per aquest motiu es podria considerar com a tècnica d’ elecció en el tractament dels tumors renals.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
40
O30
PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCГ“PICA POR VIA
EXTRAPERITONEAL. EXPERIENCIA DEL PARC TAULI
Autores: PeГ±a J.A., Hannaoui N.,Gonzalez J.L.,Vicente E.,Garcia D.,Abad C.,Prera A.,Prats J.
Servicio de UrologГ­a. Hospital de Sabadell. CorporaciГі Sanitaria Parc Tauli. Sabadell.
INTRODUCCIГ“N
Presentamos nuestra experiencia inicial en la prГЎctica de la prostatectomia radical laparoscГіpica
con abordaje extraperitoneal. Nos centramos en los aspectos quirГєrgicos de la tГ©cnica sin entrar
a analizar los resultados oncolГіgicos ni funcionales puesto que el seguimiento es muy corto y serГЎn
valorados en otras comunicaciones. Tras describir someramente el procedimiento comentamos
las dificultades con las que nos hemos encontrado, el tiempo quirГєrgico consumido y las
complicaciones que hemos tenido.
MATERIAL Y MÉTODOS
Desde Enero de 2005 hemos indicado 28 prostatectomias radicales por via laparoscГіpica en nuestro
centro. Dos de ellas fueron realizadas con ayuda de un maestro por lo que no entran en el objeto
de esta presentaciГіn. Hemos seguido la TГ©cnia de Bruselas sin preservacion de bandeletas.
RESULTADOS
Se ha indicado cirugГ­a laparoscГіpica sin ayuda externa a 26 pacientes completГЎndola en 15 de ellos
(15/26,57%). Las indicaciones de cirugГ­a fueron las habituales. Cabe destacar que a partir del caso
numero 10 Гєnicamente hemos reconvertido tres pacientes (se han completado 13/16,81% ). Los
motivos de reconversiГіn mas frecuentes han sido exceso de tiempo quirГєrgico, dificultad para
disecar el plano de vesГ­culas seminales e imposibilidad de realizar la anastomosis. El tiempo
quirГєrgico medio de toda la serie ha sido 324 minutos (rango 247 a 475) y el de las laparoscГіpicas
ha sido de 340 minutos (mismo rango).Para valorar nuestra progresiГіn dividimos la cirugГ­a en
distintas etapas, analizamos el tiempo invertido en cada una de ellas. La tasa de transfusiones ha
sido del 15.3% (4/26) en la totalidad y de 13.3% (3/15) en los laparoscГіpicos. Se han producido
complicaciones en cuatro pacientes: RecolocaciГіn de sonda vesical en dos, lesiГіn rectal mas
reintervenciГіn por sangrado y fistula urinaria persitente en otro y anuria en el cuarto. La conversiГіn
a cirugГ­a abierta durante el procedimiento laparoscГіpico extraperitoneal no resulta difГ­cil pero es
aconsejable tener experiencia en esta cirugГ­a por via abierta.
CONCLUSIONES
La prostatectomГ­a radical laparoscГіpica extraperitoneal es factible en un centro de nuestras
caracterГ­sticas siempre y cuando se disponga de un equipo con experiencia previa en laparoscopia
y se este dispuesto a invertir un considerable esfuerzo especialmente en lo que respecta al nГєmero
de horas de quirГіfano. A partir del dГ©cimo caso es mГЎs fГЎcil completar el procedimiento Г­ntegramente
por laparoscopia.El aprendizaje se ha acompaГ±ado de algГєn tipo de complicacion en un 15% de los
casos.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
41
O31
URETROPLASTIA: ВїAFECTA A LA FUNCION SEXUAL?
J. Ponce de LeГіn Roca J. Sarquella Geli, L. Gausa GascГіn, M. MontlleГі GonzГЎlez, J. CaparrГіs Sariol,
H. Villavicencio Mavrich
Servicio de UrologГ­a, FundaciГі Puigvert, Barcelona
INTRODUCCIГ“N
Estudio prospectivo de la funciГіn sexual masculina mediante cuestionario validado IIEF en pacientes
sometidos a uretroplastia, siendo sexualmente activos antes de la cirugГ­a.
PACIENTES Y MÉTODO
Desde enero 2002, se solicitГі cumplimentaciГіn del cuestionario IIEF a 27 pacientes a nivel basal,
y post uretroplastia a los 6 y 12 meses. Tomamos en consideraciГіn la edad, la localizaciГіn de la
estenosis, el tipo de cirugГ­a reconstructiva uretral, y la subdivisiГіn del cuestionario IIEF en sus
distintos dominios (funciГіn erГ©ctil, funciГіn orgГЎsmica, deseo sexual, satisfacciГіn en el acto sexual
y satisfacciГіn global), y considerando que por puntuaciГіn la disfunciГіn erГ©ctil se halla ausente (2630), o es leve (17-25), o moderada (11-16) o grave (6-10).
RESULTADOS
Edad media de 41.7 a. (23-70). Evaluables a 6 meses 21 (6 no rellenaron cuestionario) y a 12 meses
24 (3 no han llegado al control). La localizaciГіn de la estenosis fue en uretra posterior 2, uretra
bulbar 19, uretra anterior 5, y uretra glandar 3 (2 con doble estenosis). El tipo de uretroplastia
practicada se subdivide en TГ©rmino-Terminal Bulbar 16, TГ©rmino-Terminal Ampliada (Webster) 3,
Colgajo Uretral Distal (Jordan) 2, TГ©rmino-Terminal posterior 2, Doble Uretroplastia con Injerto
Dorsal Bulbar (Barbagli) y Colgajo Uretral Distal (Jordan) 1, Colgajo Longitudinal Piel Pene a nivel
dorsal (Orandi) 1, Uretroplastia con remodelaciГіn de saculaciГіn uretral 1 y Uretroplastia con Doble
Mucosa Bucal en dos tiempos 1. Del dominio de funciГіn erГ©ctil (puntuaciГіn 1-30), media de 23.04
(3-30), pasa a media de 24.71 a 6 m. y a 25.65 a 12 m.; a nivel basal hay 16 sin disfunciГіn, 4 leve, 4
moderada y 3 grave; 13 pacientes se mantienen sin DE y 3 pasan a DE leve, 3 DE leve se mantienen
igual y 1 pasa a DE moderada, 3 DE moderada pasan a presentar funciГіn erГ©ctil normal, y 1 a DE
grave, DE grave desaparece en 2 a ausencia y se mantiene en 1; del dominio de funciГіn orgГЎsmica
13 la mantienen totalmente, 5 mejoran de valores muy bajos a altos, 6 no modifican, y 3 empeoran;
del dominio de deseo sexual mejoran 2, empeoran 5 y 20 no varГ­an; del domino de satisfacciГіn del
acto sexual mejoran 9, empeoran 4 y 14 no varГ­an; del dominio de satisfacciГіn global mejoran 10,
empeoran 3 y 14 no varГ­an. El empeoramiento de la funciГіn sexual se presentГі en 4/5 pacientes
mayores de 59 aГ±os, 3 de ellos con disfunciГіn erГ©ctil presente basal, presentando los otros 2 sГіlo
un cambio leve. Los 19 pacientes menores de 50 aГ±os mantienen o mejoran la funciГіn sexual en
todos los campos del IIEF, excepto 1; >50 a. 50% (4/8), <50 a. 5% (1/19) (Test Fisher p=0.017).
Globalmente, 60 % no varГ­an, 20% mejoran mucho y 20 % empeoran levemente.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
42
CONCLUSIONES
La uretroplastia implica una mejora en la funciГіn sexual en 20%, no modifica 60% y empeora 20%.
La uretroplastia influye negativamente en la funciГіn erГ©ctil del varГіn en un 18.5% de pacientes.
La edad influye en la funciГіn erГ©ctil tras uretroplastia.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
43
O32
TRASPLANTAMENT RENAL ORTOTГ’PIC: UNA ALTERNATIVA VГЂLIDA
AL TRASPLANTAMENT HETEROTГ’PIC EN CASOS SELECCIONATS
Mireia Musquera, Anna Agud, LluГ­s Peri, M. JosГ© Ribal, Frederic Oppenheimer*, Rafael GutiГ©rrez,
Antonio Alcaraz
Servei d’Urologia. *Unitat de Trasplantament Renal. Hospital Clínic - Universitat de Barcelona.
Barcelona.
INTRODUCCIГ“
El trasplantament renal ortotГІpic es considera actualment, una opciГі terapГЁutica en casos especials,
com malaltia ateromatosa generalitzada, ocupació fosses ilíaques, obesitat mòrbida, entre d’altres.
La serie més llarga publicada fins ara és la del Professor Gil-Vernet i cols l’any 1989, de 139 casos.
Des de febrer de 1987 fins setembre de 2005, s’han realitzat en el nostre Centre 69
trasplantaments renals ortotГІpics mГ©s, fent un total de 208 casos.
OBJECTIU
Analitzar la tГЁcnica quirГєrgica, complicacions i resultats del trasplantament renal ortotГІpic actual
i comparar-ho amb la sГЁrie histГІrica publicada el 1989.
MATERIAL I MГ€TODES
D’un total de 208 trasplantaments ortotòpics realitzats en el nostre centre des d’abril de 1978,
revisem els darrers 69 casos realitzats entre febrer de 1987 i setembre de 2005.
Recollim informaciГі de la histГІria clГ­nica, la tГЁcnica quirГєrgica, les complicacions urolГІgiques
i vasculars, i l’evolució de l’injert, comparant els resultats amb els de la primera revisió.
RESULTATS
Dels 69 casos revisats, el 78’3% foren homes i el 21’7% dones, edat mitja de 46’7 anys. L’edat mitja
del donant fou de 43 anys. El 60’9% dels casos es tractava del primer trasplantament i la resta era
el 2º, 3er i 4art. La indicació fou per malaltia ateromatosa generalitzada (41’9%) i ocupació de fosses
ilíaques (33’3%). El temps mig de la cirurgica fou de 200 minuts. Les complicacions a destacar són:
fístula urinà ria 7’25%, estenosi de la via 5’8%, estenosi arterial 4’3% i trombosi arterial 5’8%. La
supervivència de l’injert ha estat de 5’75 anys de mitja (0-18’2).
Comparant els resultats obtinguts en aquesta revisiГі i la histГІrica, destaca:
- la indicaciГі actual del TRO deixa de ser electiva i esdevГ© una opciГі en pacients de risc,
majoritГ riament amb problemes vasculars.
- en la sèrie històrica, la gran majoria de donants eren vius (73’3%) mentre que en la
segona s’inverteix (5’7%).
- el nГєmero de complicacions urolГІgiques derivades de la cirurgia es mantГ©. Les
vasculars destaca un augment en les trombosis arterials (probablement secundari a la
patologia vascular de base del receptor).
- el tipus de derivació urinà ria canvia d’una nefrostomia mínima axial usada en el
primer període (85’6%) a un catèter ureteral doble J (85’5%).
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
44
CONCLUSIONS
El trasplantament renal ortotГІpic Г©s una alternativa a tenir en compte en casos determinats,
considerats d’alt risc i que en protocols actuals no estarien inclosos en llista de trasplantament
heterotГІpic.
Presenta una tassa de complicaciones urolГІgiques i vasculars acceptables.
Hem observat una bona supervivència de l’injert tot i ser realitzats en pacients d’alt risc.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
45
O33
COMENTARIS VARIS ENVERS LA MONOGRAFIA MEDICA:
“UROLOGIA DE GUERRA. AUTOR: CAPITAN MEDICO PONCE DE LEON.
ED. LUIS GILI: BARCELONA; 1942”
C. PellicГ© i Vilalta i X. Ponce de LeГіn Roca
Barcelona
L’any 1942 es publicà a Barcelona aquesta monografia mèdica, sota una molt curosa impressió i
una més que correcta reproducció iconogrà fica (Aspectes creiem d’obligat esmentat, donat que cal
tenir en compte el difícil període de postguerra que es vivia llavors a l’Estat Espanyol i a la resta
dels paГЇsos del nostre entorn en un conflicte bГЁlВ·lic generalitzat).
Tot hi això hi havia autors, com el referenciat, que encara d’estar sota i aquests precaris i difícils
contexts ens aportaven tots els seus coneixements amb una metodologia i un rigor cientГ­fic digne
de tot elogi.
Som del parer que el que en el llibre hi resta aportat mantГ© encara avui en dia tota la seva
vigència i segueix les directrius pròpies dels “Tractats de Cirurgia de Guerra” de l’època i tanmateix
els posteriors a ell.
L’autor ens reflecteix la seva experiència personal tant en el diagnòstic, com el tractament i
control evolutiu dels seus pacients afectats per ferides de guerra que interessaren l’aparell
gènitourinari, adquirida en la passada conflagració espanyola (1936 – 1939).
Aportem i comentem l’índex, la iconografia i les taules del llibre.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
46
O34
FRENUL.LOPLASTIA AMB ELECTROCAUTERI SOTA ANESTESIA TГ’PICA
(EMLA)
Alcoberro Turu, Josep - Aguilar Ruiz, Antoni - Bernal Dzekonski, Guennadi
Consorci Sanitari de Terrassa
OBJECTIU
Donar a conГЁixer una alternativa a la cirurgia convencional del frenell prepucial.
MATERIAL I MГ€TODE
Al pacient se li proporciona un tub de pasta de lidocaina (EMLA) a Consulta Externa; el dia de la
cirurgia, el mateix pacient s’autoaplica l’Emla a sobre del frenell 1 hora abans, 30 minuts abans i
cada 30 minuts en cas d’endarreriment de la cirurgia. Una vegada a quiròfan, es practica la
frenul.loplГ stia amb el bisturГ­ electric, sense aplicar cap sutura.
Portem aplicant aquest mètode des de l’any 2002 sense que, de moment, s’hagi presentat cap
complicació, i sense cap necessitat d’infiltració amb anestèssic local.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
47
O35
UNITAT D’HOSPITALITZACIÓ PENITENCIARIA: FUNCIONAMENT DE
LA UNITAT D’UROLOGIA
Aguilar Ruiz, Antoni – Alcoberro Turu, Josep – Bernal Dzekonski, Guennadi
Consorci Sanitari de Terrassa
OBJECTIU
Donar a coneixer el funcionament del servei d’urologia de la Unitat d’Hopitalització Penitenciaria.
MATERIAL I MГ€TODES
Subjectes d’estudi
La poblaciГі reclusa a centres penitenciaris de Catalunya, enviats a la Consulta
Externa de la Unitat d’Hospitalització Penitenciaria (Consorci Sanitari de
Terrassa).
S’evalua el funcionament d’aquesta Consulta Externa i els motius més freqüents de consulta
de la poblaciГі reclusa.
RESULTATS
• Nº de visites: aprox 20 mensuals
• Metges remitents: metge del centre penitenciari del reclús
• Motius de consulta: Patologia escrotal: 23%, Disfunció Erèctil: 15.4%, Hematúria: 23%,
•
•
Patologia prostГ tica: 38.6%
Funcionament: primera visita per historia clГ­nica i exploraciГі fГ­sica, acompanyats en tot
moment per un funcionari de presons. Exploracions complemetaries: AnГ lisis de sang al
centre penitenciari d’origen, ecografía, radiologia simple TC i CUMS es realitzen a la
unitat d’hospitalització penitenciaria el dia de la segona visita. La UIV precisa d’ingrés
perquГЁ es practica a les instalacions estandars del Consorci Sanitari de Terrassa amb
trasllat i vigilà ncia per part dels mossos d’esquadra.
Les intervencions quirúrgiques, l’ingrés i postoperatori a la unitat d’hospitalització
penitenciГ ria i la intervenciГі als quirГіfans normals del Consorci Sanitari de Terrassa,
acompanyats dins del quiròfan en tot moment pels mossos d’esquadra.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
48
O36
EJACULACIГ“ PREMATURA: INTERVENCIГ“ COMBINADA
Fernandez Lozano A., Cabello Santa marГ­a, F. Sotolongo Vergo I. Ruiz CastaГ±Г© FundaciГі Puigvert,
Barcelona
OBJECTIUS
Presentem un estudi obert per a avaluar els resultats sobre pacients afectats d”ejaculació prematura
primaria (EPP), que van ser sotmesos a tractament farmacolГіgic, terapia conductual i una combinaciГі
d”ambdós intervencions.
METODES
135 pacients afectats d”EPP, amb parella estable, sense disfunció erectil ni abús de drogues, van
ser sotmesos a estudidurantunany en tres grups amb: axamen fГ­sic, IIEF, GRISS, i avaluaciГі del
temps de latencia intravaginal ejaculatoria. Grup 1:44 pacients, edad mitja 32, van ser tractats amb
Sertralina 50mgr/dia durant 2 mesos i a demanda posteriorment. Grup 11:46 pacients d”edat mitja
38,5, van ser tractats amb Sertralina 50mgr/dia durant 2 mesos i a demanda posteriorment, mГ©s
terapia conductual basada en exercicis de focalitzaciГі sensorial (Hawton, Cabello) durantset a dotze
sessions.Grup111:45 pacients d’edat mitja 33.2,van ser tractats només amb el mateix tipus de
terapia conductual durant no menys de set sessions ni mГ©s de dotze.
RESULTATS
Enel Grup1:9/44 (20%), Grup 11:3/46 (7%) i Grup 111: 8/45 (18%), vanabandonarrestudi per intolerancia
ffsica o no van seguir I”estudi per raons desconegudes. El temps de latencia intravaginal ejaculatoria
(lELT), en el Grup I augmenta d”una mitja de 35 segons a un valor de 4”28””, mentre que en el Grup
11es va incrementar de 49”” a una mitja de 5”12””, i en el Grup 111la millora va anar de 52”” a
4”31’”. La satisfacció sexual (item13 delIlEF) també va millorar en tots els grups.
CONCLUSIONS
Els ISRS han demostrat repetidament la seva eficacia per retardar r ejaculaciГі, tanmateix com la
terapia conductual aixeca la consciencia sobre el nivell d”excitació sexual en els homes i disminueix
la ansietat de realitzaciГі apaivagant la demanda. En aquest estudi hem objectivat que la terapia
combinada ofereix una magnifica participaciГі de la parella amb una millor adherencia a la terapia,
i per tant, millors resultats.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
49
O37
FACTORES PRONOSTICOS Y TABLAS PREDICTIVAS DEL CANCER DE
PROSTATA.
J. Segarra, F. MillГЎn, J. Palou, A. Rosales, J. Huguet, R. Parada, N. DeGraeve y H. Villavicencio.
FundaciГі Puigvert. Barcelona.
INTRODUCCIГ“N
La medicina moderna, tiende a la optimizaciГіn y estandarizaciГіn de los procesos diagnГіsticos y
terapГ©uticos basГЎndose en la evidencia cientГ­fica, eliminando los sesgos personales. En esa lГ­nea
se enmarcan los sistemas de estadiaje, modelos pronГіsticos, nomogramas, tablas predictivas y
demГЎs elementos que tienen como fin Гєltimo la predicciГіn lo mГЎs exacta posible del estadio de la
enfermedad o el pronГіstico del enfermo.
En 1998 la FundaciГіn Puigvert publico unas tablas predictivas del estadio local del CP
fundamentГЎndose en la experiencia de las 216 primeras PR realizadas en el centro. BasГЎndose en
dichas tablas se pretendia racionalizar la indicaciГіn de la PR basГЎndose en unos criterios de riesgo
de cГЎncer de prГіstata no localizado (CPNL), evitando las posibles complicaciones de la intervenciГіn
a pacientes que, por su estadio local, probablemente no se beneficiarian de ella. Es nuestro objetivo
actualizar dichas tablas siguiendo la misma metodologГ­a.
MATERIAL Y METODOS
Se han estudiado retrospectivamente 1293 PR entre 1986-2003. Se rechazaron los casos que
recibieron radioterapia, hormonoterapia y los estadios clГ­nicos T3 quedando 900 casos valorables.
Las variables independientes analizadas fueron la edad, el estadio clГ­nico, el PSA preoperatorio, el
“grado”o puntuación de Gleason de la biopsia preoperatoria. La variable dependiente fue la presencia
de CPNL.
Se asignó el estadio clinico y patológico según TNM del año 2002. Para establecer el “grado”
histologico se siguieron las directrices de la clasificacion de Gleason. El PSA se determino mediante
tecnica de inmunoquimioluminiscencia immulite 2000В® (DPC, DIPESA) con rango de normalidad
0-4 ng/ml).
Se considerГі CPNL a aquel que sobrepasaba la capsula prostatica afectando al tejido
periprostatico (estadio >= T3) en el estudio histologico de la pieza de prostatectomia radical y/o
tenia afectaciГіn ganglionar en la LDN.
Para analizar los factores pronГіsticos de CPNL se realizГі una regresiГіn logГ­stica estudiando
los posibles factores de confusiГіn e interacciГіn e introduciendo las variables independientes de
forma “forward” con los siguientes criterios: BCON(0.0001) LCON(0.00001) ITER(50) POUT (1.0). A
partir de las variables que resultaron ser pronГіsticas se realizo una categorizaciГіn de estas
desarrollandose un nomograma para calcular la probabilidad de tener CPNL.
Tambien se compararon las caracterГ­sticas de la presente serie de 900 casos con las dos
revisiones previas del mismo centro realizadas con 200 y 500 casos (no publicada).
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
50
RESULTADOS
En el grupo de 900 enfermos valorables la edad media fue de 63 aГ±os (rango 39 - 74) y el PSA medio
preoperatorio de 9.9 ng/l (rango 1 - 85).
Globalmente el 70% de los pacientes tenian el cГЎncer de prГіstata localizado (CPL). Observamos
que la proporciГіn de CPNL aumenta a medida que aumenta la categorГ­a de Gleason preoperatorio
(chi-square p=0.0001), el nivel de PSA preoperatorio (chi-square p=0.0001), y estadio clГ­nico
preoperatorio (chi-square p=0.0001). Tras realizar la regresiГіn logГ­stica los factores pronГіsticos
encontrados fueron el nivel de PSA previo (p=0.00001), la categorГ­a de Gleason de la biopsia
preoperatoria (p=0.00001) y el estadio clГ­nico preoperatorio (p=0.00001). A raГ­z de la regresiГіn
logГ­stica se ha obtenido la siguiente ecuaciГіn pronГіstica: -2.2575 + 0.0512*PSA preoperatorio +
0.1784*Gleason 6 + 0.9673*Gleason 7 + 1.3617*Gleason 8-10 – 0.672*estadio T1c + 0.8468*T2a +
1.1237*T2b-T2c. Mediante esta ecuaciГіn se ha obtenido una tabla predictiva de CPNL, en la que
conociendo la categorГ­a de Gleason, el valor de PSA y el estadio clГ­nico preoperatorio se consigue
la probabilidad de tener un CPNL. En ella tomando como punto de corte una probabilidad de p=0.5
se obtiene mediante el anГЎlisis con curva ROC una sensibilidad (capacidad de diagnosticar
correctamente el CPL) del 26.13% y una especificidad (capacidad de diagnosticar correctamente
el CPNL) del 94.65% (area bajo la curva de 0.714 CI95%=0.67-0.75 p=0.0001). Finalmente, se observa
que a lo largo de los diferentes estudios realizados en el tiempo la proporciГіn de CPL ha ido
aumentando pasando de un 44% a un 70%.
Palabras clave: cГЎncer prГіstata, factores pronГіsticos, nomogramas
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
51
O38
SIGNIFICADO PRONOSTICO DE LA INCISION CAPSULAR EN LA
EVOLUCION DE PACIENTES SOMETIDOS A PROSTATECTOMIA RADICAL
R. Martos, CX. RaventГіs, E. Trilla, L. Cecchini, A. Orsola, J. Planas, I. De Torres*, J. Morote.
Servicio de UrologГ­a, Vall dВґHebron Hospital, Barcelona.
* Servicio de AnatomГ­a PatolГіgica, Vall dВґHebron Hospital, Barcelona.
INTRODUCCION Y OBJETIVOS
El concepto de incisiГіn capsular (IC), establecido por Stamey et al en 1990, se define como la
presencia de neoplasia en el margen de resecciГіn quirГєrgica sin evidencia de extensiГіn extracapsular
(EEC). Su pronГіstico es incierto ya que solamente se han evaluado seis series con resultados
contradictorios. Mientras en tres de ellas el intervalo libre de progresiГіn bioquГ­mica (ILPB) fue
similar al de los pacientes con estadio pT2, en otras tres el ILPB fue similar al de los pacientes con
estadio pT3 y verdaderos mГЎrgenes positivos (M+). El objetivo de este estudio ha sido analizar el
valor pronГіstico de la incisiГіn capsular en una serie homogГ©nea.
MATERIAL Y METODOS
Se analiza la evoluciГіn de 240 pacientes sometidos a PRR y LDN, por un Гєnico cirujano (JM) entre
1998 y 2002. 42 especimenes en los que se detectó la presencia de “M+” han sido reevaluados para
este estudio por un Гєnico patГіlogo (IM dT), resultando ser en 24 pacientes una IC (10.0%) y en 18
un verdadero M+ (7.5%). Se excluyeron del estudio 5 pacientes con pT0 (2.1%), 12 pacientes con
infiltraciГіn de vesГ­culas seminales (5.0%) y 2 pacientes con afectaciГіn ganglionar (0.8%). Se incluyeron
en el estudio los 221 pacientes restantes: 120 pT2, 23 pT2 con M+, 66 pT3 y 12 pT3 con M+. El
seguimiento medio fue 46.4 meses (11-158) y se diagnosticaron 43 PB (17.9%). La tasa global de
supervivencia libre de PB a 5 aГ±os fue 80.6%.
RESULTADOS
La tasa de supervivencia libre de PB a 3 aГ±os fue 91.8% en pT2, 94.4% en pT2 con IC, 85.9% en pT3
y 39.8% en pT3 con M+, p<0.001. A 5 aГ±os las tasas fueron 90.5%, 85.9%, 77.4% y 39.8%
respectivamente, p<0.001. La OR para PB relativa a los pacientes con pT2 e IC, que establecimos
en 1.00, fue a 3 y 5 aГ±os para los pacientes pT2 1.28 y 0.63, p>0.05. De 2.28 y 1.69 para pT3 y de
13.29 y 5.81 para pT3 con M+ respectivamente, p<0.001.
CONCLUSIONES
En esta serie el pronГіstico de los pacientes con incisiГіn capsular ha sido similar al de los pacientes
con cГЎncer Гіrgano-confinado. En contraposiciГіn, el pronГіstico de los pacientes con verdaderos
mГЎrgenes positivos fue peor que el de aquellos con extensiГіn extracapsular sin mГЎrgenes positivos.
Estos datos tienen implicaciones en el momento de evaluar un posible tratamiento adyuvante a la
prostatectomГ­a radical.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
52
O39
ANALISIS DE LA RELACION ENTRE TESTOSTERONA SERICA Y
AGRESIVIDAD TUMORAL EN PACIENTES CON CANCER DE PROSTATA
RamГ­rez Sevilla C, GГіmez-Lanza E, Planas J, Trilla E, RaventГіs CX, Cechini L, Orsola A, CatalГЎn
R, Abascal JM, Salvador C, Celma A, J. Morote.
J. Morote et al. Servicio de UrologГ­a, Vall dВґHebrГіn Hospital, Barcelona.
INTRODUCCIГ“N
La agresividad del cГЎncer de prГіstata se estima convencionalmente combinando el estadio clГ­nico,
la suma de Gleason y la concentraciГіn sГ©rica de PSA. Algunos estudios han relacionado una baja
concentraciГіn sГ©rica de testosterona con la agresividad del cГЎncer de prГіstata, con resultados
discordantes.
OBJETIVOS
El objetivo de este estudio ha sido analizar el valor de la concentraciГіn sГ©rica de testosterona como
predictor de la agresividad del cГЎncer de prГіstata.
MATERIAL Y METODOS
Se determinГі la concentraciГіn sГ©rica de testosterona en 103 pacientes con cГЎncer de prГіstata. 27
pacientes, que no habГ­an recibido tratamiento (7 cT1-2, 16 cT3-4 y 4 M1), fueron clasificados segГєn
los factores (cT > 3b, Suma Gleason > 8, PSA > 20) como de bajo riesgo en 12 (0 Гі 1 factor) y de
alto riesgo en 15 pacientes (2 Гі 3 factores). 76 pacientes, que habГ­an sido sometidos a prostatectomГ­a
radical (PR), fueron clasificados como libres de progresiГіn bioquГ­mica (PB) en 57 y con PB en 19.
Se analizГі la relaciГіn entre la concentraciГіn de testosterona sГ©rica y la agresividad del cГЎncer
y el estatus post- PR y se realizГі un anГЎlisis de regresiГіn logГ­stica para analizar la testosterona
sГ©rica como predictor de la agresividad tumoral (bajo riego y libre de PB versus alto riesgo y PB).
La testosterona sГ©rica se determinГі mediante un ensayo automatizado de quimioluminiscencia
(DPC, Inc).
RESULTADOS
En el anГЎlisis univariante no se detectaron diferencias significativas entre los niveles de testosterona
sГ©rica en pacientes con alto y bajo riesgo (475.6 ng/dl versus 483.4 ng/dl), p > 0.05. Tampoco se
detectaron diferencias significativas entre la concentraciГіn sГ©rica de testosterona entre pacientes
sin y con PB post-PR (484.6 ng/dl versus 509.5 ng/dl), p > 0.05. El anГЎlisis multivariante descartГі
la testosterona sГ©rica como factor pronГіstico independiente de la agresividad tumoral, p > 0.05.
CONCLUSIONES
Estos resultados no permiten relacionar la concentraciГіn sГ©rica de testosterona con la agresividad
tumoral del cГЎncer de prГіstata.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
53
O40
FACTORES ASOCIADOS A LA OSTEOPOROSIS EN PACIENTES CON
CANCER DE PROSTATA SOMETIDOS A DEPRIVACION ANDROGENICA
CF. Ballesteros, C. Salvador, JM. Abascal, J. Planas, E. Trilla, A. Orsola, CX RaventГіs, L.
Cecchini, R. CatalГЎn, J. Morote.
Servicio de UrologГ­a, Vall dВґHebron Hospital, Barcelona.
INTRODUCCIГ“N Y OBJETIVOS
La osteoporosis secundaria a la deprivaciГіn androgГ©nica en varones con cГЎncer de prГіstata estГЎ
insuficientemente estudiada. Proponemos analizar el grado de asociaciГіn entre osteoporosis y
algunos factores clГ­nicos y bioquГ­micos con el objetivo de detectar factores predictivos de la
predisposiciГіn y desarrollo de la pГ©rdida de masa Гіsea durante la supresiГіn androgГ©nica.
MATERIAL Y MÉTODOS
El grupo base de este estudio lo formaron 281 pacientes con cГЎncer de prГіstata sin metГЎstasis
Гіseas, sometidos a supresiГіn androgГ©nica continua durante un periodo medio de 46 meses. En
153 pacientes (54.5%) el estudio densitomГ©trico revelГі la existencia de osteoporosis (ST< -2.5 SD)
en cualquiera de las localizaciones analizadas. Se realizГі un estudio uni y multivariante que incluyГі
las variables: Edad, suma de Gleason, tiempo y tipo de supresiГіn androgГ©nica, PSA, Ca, P, FAT,
FAO, FAP, Vit D3, PTH, estradiol, testosterona total y libre en suero y Ca, P, hidroxipiridolina y NTX
en orina.
RESULTADOS
El estudio univariante demostrГі una asociaciГіn significativa entre osteoporosis y tiempo de supresiГіn
androgГ©nica (p<0.001), FAT (p<0.001), FAO (p<0.001), FAP (p<0.04) en suero e hidroxipiridolina
(p<0.05) y NTX (p<0.03) en orina. La regresiГіn logГ­stica de Cox (Forward Stepwise) demostrГі que
estradiol sГ©rico (OR 1.22 y 95%IC 1.02-1.23) e hidroxipiridolina urinaria (OR 1.46 y 95%IC 1.08 y 1.98)
fueron predictores bioquГ­micos de osteoporosis igual que el tiempo de supresiГіn androgГ©nica (OR
1.03 y 95%IC 1.01-1.05).
CONCLUSIONES
Este estudio sugiere que el tiempo de supresiГіn androgГ©nica es un factor clГ­nico predictor de
osteoporosis y tambiГ©n el nivel sГ©rico de estradiol y urinario de hidroxiprolina. Ni el nivel sГ©rico de
vitamina D3 o PTH, sugeridos en otro estudio1 han sido predictores en esta serie.
1Diamond T et al. Osteoporosis and spinal fractures in men with prostate cancer: risk and efficacy
of androgen deprivation therapy. J Urol 172: 529-532, 2004.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
54
O41
PAPER DE LA INGESTA DE CALCI SOBRE LA DENSITAT MINERAL
Г’SSIA EN EL MALALT AMB CГЂNCER DE PRГ’STATA EN TRACTAMENT
AMB SUPRESSIГ“ ANDROGГ€NICA
J. Planas, J. Morote, C. Salvador, J.M. Abascal, E. Trilla, L. Cecchini, C.X. RaventГіs, A. Orsola
Servei d’Urologia. Hospital Vall d’Hebron. Barcelona.
INTRODUCCIГ“
El tractament amb supressiГі androgГЁnica (SA) en malalts afectes de cГ ncer de prГІstata (CAP) ha
deixat d’indicar-se únicament en casos de malaltia metastà tica. Actualment el seu ús s’ha ampliat
a casos de malaltia localment avançada i a casos de recidiva bioquímica després de tractament
radical. És ben conegut l’efecte que té tant el tractament amb SA com la durada d’aquest sobre la
massa òssia del malalt, augmentant el risc d’osteoporosi i conseqüentement de fractura òssia.
OBJECTIU
Valorar el paper de l’ingesta dià ria de calci com a factor de risc independent d’osteoporosi en un
grup de malalts afectes de cГ ncer de prГІstata amb i sense tractament amb SA.
MATERIAL I MГ€TODES
Realitzem un estudi transversal que engloba un grup de 372 malalts afectes de CAP (106 sotmesos
a prostatectomia radical i 266 sotmesos a SA). L’edat mitja del grup d’estudi és de 69.8 anys, amb
un Gleason mig de 6.81, un PSA mig en el moment del diagnГІstic de 9.18 ng/ml, i un PSA mig en
el moment d’iniciar la SA de 75.09 ng/ml. S’ha realitzat una determinació de la densitat mineral
ГІssia a columa i maluc a tots els pacients identificant 183 malalts amb osteporosi, 132 amb
osteopènia i 57 amb densitat mineral òssia normal. Evaluem l’ingesta dià ria de calci en mg/dia amb
una enquesta dietГЁtica que respГІn el malalt en el moment de realitzar-se la densitometria ГІssia.
RESULTATS
Hem objectivat que el 93% dels pacients presenta una ingesta de calci inferior a 1000 mg/dia, i el
7% restant una ingesta superior a 1000 mg/dia (la recomanada per la NIH al 1994). L’ingesta de
calci diГ ria Г©s significativament mГ©s baixa en el grup de malalts amb osteoporosi (609.7 mg/dia vs
682.8 mg/dia, p<0.0001). Si analitzem per separat el grup sotmГЁs a SA i el grup que no ha rebut
SA, objectivem que en el grup sotmès a SA, l’ingesta de calci continua essent significativament més
baixa en els malalts osteoporГІtics (615.5 mg/dia vs 700.4 mg/dia, p<0.0001), mentre que les
diferГЁncies no adquireixen significaciГі estadГ­stica entre els malalts osteoporГІtics i no osteoporГІtics
que no han rebut SA (610.9 mg/dia vs 652.3 mg/dia, p=0.370). En l’estudi multivariant trobem com
a factors de risc independents d’osteoporosi: l’edat (p=0.018), el tractament amb SA (p=0.003) i
l’ingesta de calci (p=0.001). Si introduïm la variable “temps amb SA” en l’estudi multivariant, els
factors de risc independents d’osteoporosi són: l’ingesta de calci (p=0.001) i el temps amb SA
(p=0.001).
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
55
CONCLUSIONS
L’ingesta de calci és un factor de risc independent d’osteoporosi en els malalts amb CAP i SA. La
poblaciГі de pacients estudiada amb CAP i SA presenten una dieta hipocalcГЁmica. Hem de recomanar
un aport diari de calci superior a 1000 mg/dia en aquells pacients afectes de CAP que han d’iniciar
tractament amb SA.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
56
O42
EVOLUCION DE LA PREVALENCIA DE OSTEOPOROSIS EN PACIENTES
CON CANCER DE PROSTATA SOMETIDOS A SUPRESION ANDROGENICA
J. Morote, J. Planas, J.M. Abascal, C. Salvador, A. Orsola, E. Trilla, CX RaventГіs, L. Cecchini, G.
Encabo.
Servicio de UrologГ­a, Vall dВґHebron Hospital, Barcelona.
INTRODUCCION Y OBJETIVOS
La supresiГіn androgГ©nica (SA) produce una pГ©rdida de masa Гіsea (MO) e incrementa el riesgo de
fracturas. Sin embargo, la cinГ©tica de la pГ©rdida de masa Гіsea no esta bien documentada y se
desconoce la evoluciГіn de la prevalencia de osteoporosis durante la SA. El objetivo primario de este
estudio ha sido conocer la prevalencia de osteoporosis durante la SA y los objetivos secundarios
han sido: 1. Conocer la cinГ©tica de pГ©rdida de MO en distintas localizaciones del esqueleto y 2.
Conocer la tasa de osteoporosis y su evoluciГіn a lo largo de la SA en distintas localizaciones del
esqueleto.
MATERIAL Y METODOS
Se analizan 390 densitometrГ­as Гіseas (DMO) realizadas, en un estudio transversal de tres aГ±os de
duraciГіn, a 124 pacientes con cГЎncer de prГіstata no sometidos a SA y 266 sometidos a SA durante
un periodo medio de 41.8 meses (6-225). La DMO se determinГі mediante DEXA, en un equipo
detector LUNAR DXP IQ-4977, en columna lumbar (L2-L4), cuello femoral, triГЎngulo de Ward,
trocanter y fГ©mur completo. El diagnГіstico de la DMO para cada localizaciГіn se considerГі, segГєn
criterios de la OMS, normal cuando existiГі una disminuciГіn del ST < 1, osteopenia entre 1 y 2.5 y
osteoporosis > 2.5. Globalmente se considerГі el diagnГіstico de osteoporosis cuando existiГі una
disminuciГіn del ST > 2.5 en cualquier localizaciГіn, osteopenia ente 1 y 2.5, mientras que se considerГі
normal cuando la disminuciГіn del ST fue <1 en todas las localizaciones. Para realizar este estudio
se agruparon los pacientes segГєn el tiempo de SA en grupo 0: sin SA (124 casos), 2: entre 6 y 24
meses (112 casos), 4: entre 25 y 48 meses (61 casos), 6: entre 49 y 72 meses (37 casos), 8: entre 73
y 96 meses (35 casos) y 10: mГЎs de 96 meses (21 casos).
RESULTADOS
En todas las localizaciones se detectГі un patrГіn de pГ©rdida continua de MO, aunque no de forma
constante. La localizaciГіn en la que se detectГі una maor pГ©rdida de MO fue el triГЎngulo de Ward.
La prevalencia de osteoporosis en columna lumbar fue en tiempo 0: 16.4%, en tiempo 2: 18%,
en tiempo 4: 23.8%, en tiempo 6: 37.8%, en tiempo 8: 45.2% y en tiempo 10: 48.5%, p<0.001. En
cuello femoral fue: 19.4%, 28.0%, 30.2%, 48.6%, 51.6%, y 64.0%, p<0.001. En triГЎngulo de Ward
fue: 27.6%, 38.0%, 46,5%, 59.5%, 71.%, 78.0%, p<0.001. En trocanter fue: 11.9%, 13.5%, 17.0%,
24.2%, 29.0% y 32.0%, p<0.001. En fГ©mur completo fue: 9.0%, 14.0%, 15.9%, 21.6%, 24.6% y 36.0%,
p<0.001. Globalmente, la prevalencia de osteoporosis fue 35.5% en tiempo 0, 42.9% en tiempo 2,
49.2% en tiempo 4, 59.5% en tiempo 6, 65.7% en tiempo 8 y 80.9% en tiempo 10, p<0.001. La DMO
fue normal en el 19.4% en tiempo 0, 17.8% en tiempo 2, 16.4% en tiempo 4, 10.8% en tiempo 6,
5.7% en tiempo 8 y 0% en tiempo 10, p<0.001.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
57
CONCLUSIONES
En el momento de iniciar la SA hasta el 35% de los pacientes tienen osteoporosis y la prevalencia
aumenta durante SA hasta mГЎs del 80% a los diez aГ±os de tratamiento. Contrariamente, la tasa de
pacientes con DMO normal es solamente del 20% en pacientes no sometidos a SA y se reduce hasta
el 0% a los diez aГ±os de tratamiento. La pГ©rdida de MO durante la SA es continua aunque tiene
diferente intensidad segГєn la zona de mediciГіn. Las mayor pГ©rdida de MO y mayor prevalencia de
osteoporosis antes y durante la SA se detecta en el triГЎngulo de Ward.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
58
O43
CANVIS EN LA DENSITAT MINERAL Г’SSIA EN PACIENTS AMB CГЂNCER
DE PRГ’STATA DURANT ELS DOS PRIMERS ANYS DE SUPRESSIГ“
ANDROGГ€NICA.
Anna Orsola, Juan Morote, Jose M. Abascal, Jacques Planas, Enrique Trilla, Carles X. Raventos,
Lluis Cecchini, Gloria Encabo i Jaume Reventos
Servei d’Urologia, Medicina Nuclear (GE) i Unitat de Recerca Bà sica (JR), Hospital Vall d´Hebron,
Barcelona
INTRODUCCIГ“ I OBJECTIUS
En els últims anys s’està prenent interès per la desmineralitzaciò òssia en l’home gran. La pèrdua
de massa òssia s’incrementa amb la supressiò androgènica (bloqueig androgènic: BA), però la
cinètica d’aquesta pèrdua òssia i el potencial per a fractures osteoporòtiques en pacients amb BA
no han estat clarament definits. El nostre objectiu ha estat caracteritzar els canvis de la densitat
mineral ГІssia en pacients amb cГ ncer de prГІstata (CaP) durant els dos primers anys BA
ininterromput. La identificaciГі de la localitzaciГі esquelГЁtica que millor reflexa la pГЁrdua de massa
òssia ha estat un objectiu secundari de l’estudi.
PACIENTS I MГ€TODES
La densitat mineral òssia s’avaluà prospectivament en pacients amb CaP no metastà sic mitjançant
densitometria (dual energy x-ray absorptiometry: DXA). Les localitzacions estudiades foren la
columna espinal i l’anca; incloent, el coll del fèmur, el triangle de Ward, el trocà nter i la densitat
total de l’anca. Les mesures es varen prendre a nivell basal (pre tractamet) i posteriorment
anualment, mentre que el grup control (pacients post prostatectomia radical per CaP, no tractats
amb BA i lliures de progressió bioquímica) fou avaluat basalment i a l’any.
RESULTATS
S’inclogueren 62 pacients; 31 a cada grup. L’edat mitjana (70 i 69a. respectivament), la mitja de
Gleason i de testosterona sГЁrica basal no diferiren significativament. Els pacients sota BA varen
experimentar una pГЁrdua de massa ГІssia significativa als 12m en totes les localitzacions avaluades,
variant del 2.29% al 5.55% (p<0.001). En contrast, la densitat mineral ГІssia en els pacients del
grup control (sense BA) no va canviar de forma significativa (0.64% a 1.68%). En els 20 pacients
amb BA que foren seguits durant 24mesos, s’observà que la pèrdua òssia durant el segon any no
era tan severa, ni tampoc significativa en comparar-la amb la densitat òssia després d’una any de
BA. El triangle de Ward fou la localitzaciГі que mostrГ major pГЁrdua de massa ГІssia amb descensos
del 5.55% als 12m i del 7.05% als 24m.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
59
CONCLUSIONS
La densitat mineral ГІssia disminueix durant els primers 24 mesos de supressiГі androgГЁnica, essent
els efectes mГ©s rellevants durant el primer any. El triangle de Ward es la localitzaciГі del esquelet
axial que mostra una major pèrdua de massa òssia. Com que l’impacte negatiu del BA a llarg termini
esta inversament relacionat amb el risc de fractures i indirectament amb la supervivГЁncia dels
pacients amb CaP, el diagnòstic precoç i la prevenció de la pèrdua de massa òssia és important en
aquests pacients.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
60
O44
PROSTATECTOMГЌA RADICAL EN PACIENTS AMB RTU PRГ’STATA
PRГ€VIA
Bujons A., Pascual X., MontlleГі M., Rosales A., Gausa L ,Ponce de LeГіn J., CaparrГіs J., Salvador
J., Villavicencio H.
Servicio de UrologГ­a FundaciГі Puigvert.
OBJECTIU
El nostre objectiu ha estat valorar retrospectivament les complicacions quirГєrgiques i de morbilitat
en pacients intervinguts de prostatectomia radical retropГєbica (PRR) com a tractament de
lВґadenocarcinoma de prГІstata localitzat amb antecedents de resecciГі transuretral de prГІstata
(RTUp).
MATERIAL I MÉTODES
Entre 1980-2004 sВґhan realitzat al nostre centre 59 prostatectomies radicals en pacients operats
prГЁviament de RTUp.
S´analiza morbimortalitat de la PRR, resultats funcionals i concordança entre estadiatge clínic
i patolГІgic.
RESULTATS
El temps mig entre la RTUp i la prostatectomia radical fou de 16 mesos. Edat mitja en el moment
del diagnГІstic de lВґadenocarcinoma de prГІstata 63 anys. Estadiatge clГ­nic: 16T1a, 18T1b, 20T1c, 3
T2a, 2 T2b. La mitja del temps quirГєrgic de la PRR 180 minuts. IncidГЁncies intraoperatГІries: en el
57% dels casos sВґobservaren dificultats tГЁcniques durant la disecciГі de la glГЎndula, nomГ©s en
el 27% dels casos es poguГ© preservar el coll vesical i en el 3.93% possibilitat de preservar les
bandeletes neurovasculars, 1.69% lligadura de lВґurГ©ter, 1.69% de lesiГі rectal, 1.69% dВґuretrorrГ gia
i el 11.8% necessitГ de trasfussiГі sanguГ­nia.
Com a complicacions postoperatГІries: 10.7% dВґ ITU, 10.17% dВґinfecciГі de la ferida quirГєrgica,
5.08% dВґhematoma pГЁlvic, 1.69% de TVP i una mort sГєbita al mes de la cirugia per causa
desconeguda. L´estadiatge de la peça de prostatectomia fou en 49 casos pT2, 8 pT3 i 2pT4.
Com a complicacions tardanes: 85.7% de disfunciГі erГЁctil ,10.3% dВґ estenosi de lВґanastomosi
uretrovesical i un 3% dВґincotinГЁncia total.
CONCLUSIГ“
La PRR en pacients intervinguts de RTUp prГЁvia Г©s tГЁcnicament mГ©s dificultosa, amb major risc
dВґincontinГЁncia total 3% i dВґestenosi de lВґanastomosi uretrovesical i amb resultats similars respecte
a la disfunciГі erГЁctil 85%, presГЁncia de marges positius 19.6% i de recidiva bioquГ­mica 16.9%.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
61
O45
EL PERCENTAGE DEL CILINDRE MÉS AFECTAT EN LA BIÒPSIA
PROSTГЂTICA PREVEU EL RESULTAT ANГЂTOMO-PATOLГ’GIC FINAL
RaventГіs CX, Orsola A, GГіmez-Lanza E, Abascal JM, RamГ­rez C, Martos R, Salvador C, Celma A,
Bestard J, Ballesteros C, Mir C, Cecchini Ll, Trilla E, Planas J, de Torres I*, Morote J.
Servei d’Urologia.*Servei d’Anatomia Patològica
Hospital General Universitari Vall d’Hebron, Barcelona
INTRODUCCIГ“
Hi ha interГЁs en la recerca de variables que prГЁviament a la cirurgia radical prostГ tica puguin
preveure si la malaltia és confinada. S’han proposat molts models i alogaritmes que sovint no tenen
en compte tota la informaciГі de la biГІpsia. Estudiem el paper que pot tenir el resultat de la biГІpsia,
juntament amb d’altres variables clíniques preoperatòries, en la capacitat de preveure el resultat
anГ tomo-patolГІgic final.
MATERIAL MГ€TODES
Des de Gener de 2004 fins Agost 2005 s’han realitzat 150 prostatectomies radicals (PR). S’ha analitzat
la informaciГі procedent de la biГІpsia recollint les segГјents variables: nГєmero total de cilindres
afectats, el percentatge d’afectació del cilindre més afectat, la bilateralitat, el Gleason, l’afectació
perineural i la presència de HGPIN. S’han registrat també les dades clíniques: nivell de PSA,
estadiatge clínic i el volum prostà tic. Mitjançant estudi multivariant s’ha avaluat la capacitat predictiva
d’aquestes variables en el resultat anatomo-patòlogic.
RESULTATS
S’han pogut avaluar 119 malalts [93 (79%) organ-confinats (OC), 26 (21%) amb afectació
extracapsular(EC)]. El percentatge major del cilindre més afectat, juntament amb l’estadi clínic
preveuen significativament l’estadi patològic (p=0,022/p=0,04). L’afectació perineural és també una
variable important a tenir en compte (p=0,06). Utilitzant les corbes ROC s’ha triat com a nivell de
tall òptim el 18%. Quan l’afectació del cilindre més afectat és menor, la probabilitat
d’organconfinament és del 96%. Per altra banda, quan el tumor és EC, presenta una afectació major
del 18% en un 92,3%.
CONCLUSIГ“
Cada cop pren mГ©s importГ ncia part de la informaciГі obtinguda en la biГІpsia com a capacitat
predictora del resultat anГЎtomo-patolГІgic. Hem trobat que el percentatge del cilindre mГ©s afectat
Г©s la variable mГ©s significativa alhora de preveure el resultat patolГІgic. Tanmateix, Г©s disponible
fГ cilment sense precisar de cap processament. Donada la tendГЁncia a la homogeneГЇtat des del
punt de vista clГ­nic dels malalts candidats a una PR, aquests parГ metres de la biГІpsia podrien
millorar les taules de previsió de l’estadi patològic actualment disponibles. No obstant, una major
afectació del cilindres no ha d’evitar la cirurgia radical.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
62
O46
ESTUDI DE LA BIГ’PSIA PROSTГЂTICA PER LВґ OBTENCIГ“ DE FACTOR
PREDICTIUS DE LES TROBALLES PATOLÒGIQUES DESPRÉS DE LA
PROSTATECTOMГЌA RADICAL.
X. Pascual, A. Bujons, M. Musquera, M.J. Ribal, J. Segarra, J. Huguet, A. Rosales, J. Gomez,J. Palou,
H. Villavicencio
FundaciГі Puigvert, Barcelona
INTRODUCCIГ“
Un dels problemes en el tractament del cà ncer de pròstata es trobar amb exactitud l’estadi patològic
tumoral per elegir lВґ opciГі terapГЁutica mГ©s adequada. Per intentar solucionar aquest problema sВґ
han utilitzat diferents parГ metres preoperatoris. SВґ utilitza el PSA preoperatori, el estadi clГ­nic i
el Grau histolГІgic de Gleason de la biГІpsia de prГІstata. SВґhan utilitzat per determinar el pronГІstic
però tot i això el Grau d’infrastadiatge es elevat.
OBJECTIUS
Analitzar el valor pronòstic de les dades que s’obtenen a partir de dades de la biòpsia de la biòpsia
de prГІstata ( nГєmero de cilindres extrets, percentatge de lesiГі afecta, grau de Gleason de biГІpsia)
per poder trobar malaltia extracapsular, volum tumoral i afectaciГі de marges per millorar el protocol
terapГЁutic.
MATERIAL I MГ€TODES
Estudi retrospectiu entre gener 1999 i Juny 2003, de 100 pacients diagnosticats de adenocarcinoma
de pròstata mitjançant biòpsia transrectal. Es procedeix a la revisió sistemà tica de les histories
clГ­niques recollint dades epidimiologiques, clГ­nics i anatomopatologics tant de la biГІpsia transrectal
com de la peça quirúrgica.
En l’anatomia patològica de la biòpsia s´ ha valorat: grau histològic de Gleason, percentatge
dВґ afectaciГі tumoral i nombre de cilindres afectes. Las tГЁcniques quirГєrgiques utilitzades son:
prostatectomía radical suprapúbica, laparoscópica perineal. L’anà lisi estadístic utilitzat es mitjançant
taules ANOVA paquet estadГ­stic SPSS versiГі 11.5
RESULTATS
L edat mitja dels 100 pacients estudiats es de 63 anys. La mitja de PSA prГЁvia biГІpsia fou de 7,4
amb una ratio de 0,12. Els resultats de l’anatomia patològica en la biòpsia foren Gleason 6 de mitja,
el percentatge d’afectació de cilindres en el costat dret fou 15% i del esquerra 9%. En un 80% dels
casos el estadi clГ­nic fou de T1C i la resta T2A. La distribuciГі del estadi patolГІgic fou: 18,2% estadi
pT2a, 29,3% pT2b, un 31% pT2c, un 13,1% pT3a, un 7,1% pt3b i 1,3% un pT4.
El Gleason de la biГІpsia de prГІstata, el percentatge de afectaciГі tumoral en la biГІpsia, el
percentatge d’afectació tumoral i el Gleason de la peça quirúrgica estaven relacionats amb la
probabilitat de malaltia extracapsular. TambГ© el Gleason de la biГІpsia, el Gleason de la pieza
quirГєrgica i el porcentatge de tumor en la biopsia de prГіstata estaven relacionats amb la probabilitat
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
63
de marges afectes. En canvi, l Гєnica dada estadГ­sticament significativa al valorar la mida tumoral
era el PSA (P<0,35).
CONCLUSIГ“
El PSA preoperatori, el percentatge de la biГІpsia de prГІstata i el grau histolГІgic de Gleason en la
biГІpsia transrectal de prГІstata semblen ser els factors pronГІstics mes importants per la valoraciГі
de extensiГі extracapsular i marge positius en pacients afectes de cГ ncer de prГІstata i candidats a
prostatectomia radical.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
64
O47
RESULTATS PRELIMINARS EN EL DIAGNÒSTIC PRECOÇ DEL CaP
MITJANÇANT ESPECTROSCOPIA DE RM ENDORECTAL
Comet-Batlle J, Vilanova Busquets JC*; Maroto Genover A +, BarcelГі C*, Torrent Quer N, Montserrat
Orri V, Ponce Campuzano A, Domingo R, , Valiente Amarilla CR, Ordis Dalmau M
Agència d’Avaluació de Tecnologia per a la recerca Mèdica (AATRM)
Servei Urologia i Servei Radiologia (+) Hospital J. Trueta (Girona).
Ressonancia MagnГЁtica Girona (*)
OBJECTIU
Avaluar la capacitat diagnòstica de l’espectroscopia de ressonà ncia megnètica endorectal (RMES) com a tècnica no invasiva en el diagnòstic del cà ncer de pròstata.
MATERIAL I MГ€TODE
Hem realitzat un estudi prospectiu amb 51 pacients amb PSA entre 4-15 ng/ml i d’edats compreses
entre 50-65 a. VГ rem practicar exploracions amb RME-S a tots els pacients previs a la biГІpsia
transrectal de prГІstata, que ha estat en tots els casos de 8 mostres mГ©s biГІpsia de les Г rees
sospitoses. Les troballes de la RME-S es van analitzar i comparar amb els resultats de la biГІpsia
i/o histologia, en una distribuciГі zonal (6-8 zones) per a cada pacient. La presГЁncia de neoplГ sia es
va considerar en una escala de 1 a 4 per RME i espectroscopia per separat en cada pacient, segons
la presГЁncia de lesions nodulars a la RM i el ratio de colina+creatina/citrat (CC/Ci) > 0,68 per la
RMS. Hem analitzat i correlacional individualment un total de 306 imatges de RM i 306 valors
d’espectroscopia. El diagnòstic de CaP es va comparar també amb el PSA, index PSAll/PSAt, RM i
RME-S per cada pacient.
RESULTATS
De 306 sextants, 78 es van diagnosticar de cГ ncer (25%), corresponent a 23 pacients (45%) amb
CaP. La sensibilitat, especificitat i fiabilitat va ser del 42% (33/78), 94% (215/228) i 81% (248/306)
respectivament per la RM, i 80% (62/78), 98% (223/228) i 93% per la RMS. El ratio CC/Ci va ser
significativament mГ©s alt (mitjana 1,05+/- 0,41) pels sextants amb neoplГ sia que pels sextants sense
neoplà sia (mitjana 0,51+/-0,23) (p< 0,001). La mitjana de l’index PSAll/t va ser significativament
mГ©s baixa (11,35%) en els pacients amb CaP que en els pacients sense CaP (16,55%) (p<0,001).
La mitjana del PSA total no va ser significativament diferent en els pacients amb CaP (7,42 ng/ml)
que sense CaP (6,42 ng/ml). Quan l’anà lisi es va realitzar sobre la pròstata completa com a unitat
global els resultats van mostrar una sensibilitat, especificitat i fiabilitat del 70% (16/23), 75% (21/28)
i 72% (37/51) per la RM; i del 87% (20/23), 93% (26/28) i 90% (46/51) per la RM-S respectivament.
CONCLUSIГ“
La RME-S de la prГІstata Г©s una tГЁcnica no invasiva amb un alt Г­ndex de fiabilitat predictiva de CaP,
en una poblaciГі assimptomГ tica. La ratio CC/Ci mostra una millor discriminaciГі pel CaP que el
valor de PSA total.
ComunicaciГі.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
65
O48
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
66
O49
DUES SUBCATEGORIES DE PROSTATITIS AGUDA EN FUNCIГ“ DE LA
MANIPULACIГ“ PRГ€VIA DEL TRAM URINARI INFERIOR
F. MillГЎn RodrГ­guez, J. Palou, A. Bujons Tur, M. Musquera Felip, C. Sevilla Cecilia , M. Serrallach
Orejas, C. Baez Angles, H. Villavicencio Mavrich.
FundaciГі Puigvert
OBJECTIUS
Dins la classificaciГі de les prostatitis, la categoria I (prostatitis aguda bacteriana-PAB-) Г©s lВґ Гєnica
que no ha patit modificacions a les successives revisions realitzades. Els objectius dВґ aquest treball
sГіn analitzar el perfil clГ­nic de la PAB, el paper de lВґ obstrucciГі infravesical a lВґ etiologia de la PAB,
i avaluar si es poden definir 2 subcategories diferents de PAB en funciГі dels antecedents de
manipulaciГі prГЁvia del tram urinari inferior.
MATERIAL I MГ€TODES
RevisiГі de 614 casos de PAB diagnosticats al nostre centre durant 9 anys. Es van definir 2 categories
diferents de PAB en funciГі de lВґ antecedent previ de manipulaciГі del tram urinari inferior: PABM
(PAB secundГ ria a manipulaciГі) i PABE (PAB espontГ nia). Es va analitzar si existien entre aquests
2 grups diferГЁncies clГ­niques, microbiolГІgiques i dВґ evoluciГі. DВґ altra banda es va avaluar la presГЁncia
o no dВґ obstrucciГі infravesical. LВґ estudi estadГ­stic es va realitzar amb les proves ji-cuadrat i t de
Student.
RESULTATS
- Seguiment mig de 21 mesos
- Es va realitzar una fluxmetria a un 55.4% dels malalts, essent el flux mГ xim mig de 15.5
ml/s.
- ComparaciГі PABM (10%) i PABE (90%): Edat (64 i 52 anys p=0.0001), Antecedent de PAB
(1.7% i 15.9% p=0.004), febre (64.4% i 31.3% p=0.0001), SГ­ndrome miccional (22% i 53.1%
p=0.0001), PrГІstata gran (50% i 22% p=0.0001), AbscГЁs prostГ tic (17.6% i 1.6% p=0.0001),
Germens mГєltiples (9.5% i 1% p=0.0001), E.Coli (62.5% i 90.5% p=0.0001), Pseudomona
(20% i 1%).
CONCLUSIONS
Es poden establir 2 subcategories diferents a la PAB. Hi ha un 10% de casos secundaris a manipulaciГі
que sГіn de major edat, amb prГІstates de major tamany, amb mГ©s risc de desenvolupar un abscГЁs
prostГ tic i amb una major freqГјГЁncia dВґ infeccions mГєltiples i per bacteris diferents a lВґ E. Coli.
DВґ altra banda els pacients afectes de PAB no pressenten una obstrucciГі infravesical..
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
67
O50
FOTOVAPORIZACIГ“N CON LГЃSER KTP EN PACIENTES CON ADENOMA
DE PRГ“STATA
G. ChГ©chile, P. MartГ­nez, J. Hidalgo, I. DГ­az, A. Rousaud
Instituto MГ©dico TecnolГіgico
OBJETIVO
Estudiar la eficacia y seguridad de la fotovaporizaciГіn de prГіstata con lГЎser KTP en pacientes con
hiperplasia benigna de prГіstata (HBP).
MATERIAL Y MÉTODOS
Desde Setiembre de 2004 a Julio de 2005 se trataron 42 pacientes con obstrucciГіn urinaria infravesical
por HBP utilizando un lГЎser KTP (potasio-titanil-fosfato) a 80 W.
A todos los pacientes se les determinГі preoperatoriamente, al mes, a los 3 meses y a los 6
meses el IPSS, la QL y el flujo mГЎximo ( si no tenГ­an sonda vesical). Antes del tratamiento se
determinГі el volumen prostГЎtico con ecografГ­a transrectal y/o abdominal.
RESULTADOS
La fotovaporizaciГіn se realizГі con anestesia raquГ­dea en todos los pacientes. La edad media fue
de 69 aГ±os (50-86 aГ±os). La duraciГіn media de los sГ­ntomas fue de 63 meses (05-204 meses). En
16 casos se habГ­an producido previamente al menos un episodio de RAO que habГ­a requerido sondaje
vesical transitorio y en 15 de ellos la sonda se mantenГ­a en el momento de la cirugГ­a. El volumen
medio de la prГіstata fue de 76 gramos (23-170 gramos) y era igual o superior a 60 gramos en 21
casos (50%) y superior a 100 gramos en 10 casos (24%). El IPSS medio preoperatorio fue de 27 (1534) y la QL media fue de 5.3 (4-6). El flujo mГЎximo medio fue de 6 ml/seg (3-10 ml/seg).
En 41 casos el ingreso fue de 24 horas y en un caso de 48 horas. En ningГєn paciente fue necesaria
la realizaciГіn de transfusiГіn sanguГ­nea. En un caso al inicio de la casuГ­stica fue necesario realizar
una revisiГіn hemostГЎtica a las 8 horas por sangrado. En el control al mes del tratamiento, el IPSS
medio fue de 10.4 (2-27) y la QL media de 1.9 (0-6). El flujo mГЎximo medio al mes fue de 16.6 ml/seg
(7-40 ml/seg). A los 3 meses, el IPSS medio fue de 8 (1-17), la QL media de 1.8 (0-5) y el flujo mГЎximo
medio de 18 ml/seg (8-40 ml/seg). A los 6 meses, el IPSS medio fue de 5.2 (0-11), la QL media de
1.2 (0-2) y el flujo mГЎximo medio de 18.8 ml/seg (8-34 ml/seg). En un caso se observГі estenosis de
uretra a los 3 meses del tratamiento.
CONCLUSIONES
La fotovaporizaciГіn prostГЎtica con lГЎser KTP es un tratamiento seguro y muy efectivo en el tratamiento
de pacientes con HBP.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
68
O51
GRAU D’ACOMPLIMENT DELS QÜESTIONARIS INTERNACIONALS
ENVERS L’HBP EN EL CONTINGENT ADSCRIT A UN CENTRE
D’ASSISTENCIA PRIMARIA GERIATRICA (II)
C. PellicГ© I Vilalta
CAP MUTUAM-BARCELONA
OBJECTIUS
Saber quelcom de mes a prop del grau d’acompliment dels qüestionaris internacionals
simptomatològics (“IPSS”) i de qualitat de vida (“QL”) envers l’HBP, auto-administrats en el contingent
urogerià tric adscrit a un centre d’assistència primà ria (CAP) de tipus urbà .
MATERIAL I METODES
Estudi observacional i prospectiu. Metodologia informà tica: Procediments comuns i a l’abast. Treball
realitzat sota estrictes condicions de normopraxi.
100 qüestionaris “IPSS/QL” (Numerats: 001-100 i degudament validats al castellà ) lliurats a la
Consulta d’Urologia del CAP a una cohort de 100 visites consecutives de barons afectes d’”HBP no
quirúrgica” (HBP diagnosticades, tractades i controlades per CPiV en el propi CAP, com a primer
diagnГІstic urolГІgic amb un seguiment minin de dos anys i mai havent-hi sospitat poder estar al
davant d’un ADK prostà tic). 100 dossiers d’història clínica: Anannesis, tactes rectals, analítiques
generals amb PSA (Sempre menors a 4 ng../ml.), ecografies reno-vesico-prostГ tiques (Informe
complert, mesures dels residus en cm3 y del pes prostГ tic en cl./gr.), tractaments mГЁdics oferts,
etc., ...
RESULTATS
Edats: 60-91 anys.
“FULLS D’IPSS / QL” – Validats al castellà : 100 Lliurats / 84 Retornats / 16 No retornats / 80
Contestats / 4 No contestats / 76 VГ lids per valoraciГі / 4 No vГ lids per valoraciГі
“IPSS”: 65% Lleus / 32% Moderats / 3% Severs
“QL”: 11% Encantats / 65% Acceptables / 16% Bastant satisfets / 5% Iguals / 3% Bastant Insatisfets
/ 0 Desgraciats / 0 Terribles
COMENTARIS
A grans trets poden donar com a correcta la resposta donada pels usuaris del CAP MUTUAM
BARCELONA a l’enquesta. Tanmateix hom pot donar com acceptables els “IPSS/QL” d’aquests
barons controlats i tractats per “HBP no quirúrgica”, als dos anys com a minin del seu diagnòstic
inicial.
Aquests qГјestionaris son una bona i profitosa eina utilitzable per valorar, tant la simptomatologia
com la qualitat de vida dels barons afectes d’HBP.
SГіn Гєtils en la presa de decisions.
Cal tenir en compte que la presa de fГ rmacs tipus dels antidepressius, broncodilatadors i
antihistamínics fan pujar de 2 a 3 punts l’escala “IPSS”.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
69
Han estat pensats per ser autoadministrats i seran mes o menys fiables en funciГі de molts
diversos factors.
Creiem que els successius “IPSS/QL” que anirem practicant al llarg del procés assistencial per
HBP deuran de formar part del dossier d’història clínica urològica del pacient.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
70
O52
CRIOTERAPIA PROSTATICA: A PROPOSITO DE 65 CASOS
J. Segarra, H. Ascaso, J. Palou, V. Monllau, y H. Villavicencio.
FundaciГі Puigvert. Barcelona.
INTRODUCCION
La crioterapia una tГ©cnica mГ­nimamente invasiva aceptada por la FDA para el tratamiento de
intenciГіn curativa del cГЎncer de prГіstata (CP) local o localmente avanzado y como rescate tras
fracaso de la radioterapia.
PACIENTES Y METODOS
Entre Septiembre de 2002 y marzo de 2005, 65 pacientes (pac) fueron sometidos a crioterapia
prostГЎtica, como tto inicial del CP local o localmente avanzado. La tГ©cnica consistiГі en: 1/ uso de
criomaquina (EndocareВ®) basada en efecto Joule-Thompson (argon/helio) 2/ uso calentador uretral
aprobado FDA (TВЄ 41Вє) 3/ 6-8 criosondas 2mm de punciГіn directa y 4 termosensores en esfГ­nter,
ГЎpex y ambas bandeletas neurovasculares 4/ realizaciГіn de al menos 2 ciclos congelaciГіndescongelaciГіn con TВЄ objetivo de -40ВєC 5/ control con ecГіgrafo biplanar de todo el proceso 6/
distensiГіn del espacio recto-prostГЎtico con suero 7/ cistostomia con pinzado a los 10 dГ­as y retirada
cuando RPM <50cc. Se sigue a los pac con PSA a los 3 meses y luego cada 6 meses. Biopsia de
prГіstata a los 9 meses y luego segГєn PSA y tacto rectal.
RESULTADOS
La edad media fue de 71,49 aГ±os con un seguimiento medio de 19,5 meses ( 5,1 - 35,2). No
observamos complicaciones intraoperatorias ni en el postoperatorio inmediato. La tolerancia al
procedimiento fue buena con mГ­nimos requerimientos analgГ©sicos y una estancia hospitalaria
media de 2,6 dГ­as. El tiempo medio de permanencia de la cistostomia fue de 25 dГ­as. 3 pac (4,61%)
presentaron incontinencia de orina leve (1paГ±al/dia). La tasa de impotencia fue del 100%. 1 pac
(1,53%) presentГі cuadro de orquiepididimitis y otro (1,53%) esfacelamiento uretral con obstrucciГіn
que requiriГі RTUP estando actualmente desobstruido y continente. 4 pac (6,15%) presentaron RAO
que requirieron sondaje temporal. No hemos visto fГ­stula rectal, ni infecciones perineales.
A lo largo del seguimiento 51 pac (78,46%) tienen al menos dos determinaciones de PSA, 14 una
(21,53%).
Los pac se estratificaron en tres grupos de riesgo:
• bajo riesgo (6 pac (9,12%): <=T2a, PSA<=10 y Gleason <=6),
• riesgo intermedio (42 pac (64,61%): uno de los siguientes criterios >T2a, PSA>10,
Gleason >=7),
• alto riesgo (17 pac (26,15%): 2 o 3 de los criterios).
Si consideramos Г©xito un PSA post tratamiento inferior a 1 ng/L, 53 (81,53%) pac pueden
considerarse libres de enfermedad bioquГ­mica (SLEB) segГєn el nivel de corte citado.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
71
La crioterapia ha fracasado como tto inicial en 12 pac (18,46 %). Un pac pertenece al grupo de bajo
riesgo, 7 al intermedio y 4 al de alto riesgo. A pesar del fracaso bioquГ­mico, 8 pac tienen biopsia
prostГЎtica negativa.
A los 9 meses, 38 pac (58,4%) tienen biopsia y 35 (92,1%) fueron negativas a CP.
CONCLUSION
La crioterapia es una tГ©cnica poco invasiva, reproducible, realizable Г­ntegramente por el urГіlogo,
con una corta estancia hospitalaria y una morbilidad aceptable. En nuestra serie la SLEB es de
81,53% % y de las 38 biopsias que hemos realizado a los nueve meses del tratamiento el 92,1% han
sido negativas a CP.
A pesar del corto seguimiento y de que el 90,76 % de nuestros pacientes pertenecen los grupos
de riesgo intermedio y alto, los resultados obtenidos apoyan a esta tГ©cnica como alternativa a la
RT.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
72
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
73
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
74
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
75
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
76
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
77
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
78
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
79
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
80
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
81
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
82
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
83
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
84
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
85
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
86
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
87
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
88
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
89
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
90
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
91
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
92
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
93
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
94
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
95
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
96
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
97
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
98
POSTERS
P1
TUMOR MULTIFOCAL IPSILATERAL Y RECIDIVA CONTRALATERAL
TRAS NEFRECTOMIA RADICAL POR CARCINOMA RENAL
DarГ­o GarcГ­a, Carlos Abad, Angel Prera, Eduardo Vicente, Naum Hannaui, JosГ© L. GonzГЎlez, J.
Antonio PeГ±a, MВЄ Angeles cabezuelo*, Juan Prats
UrologГ­a. PatologГ­a*. CORPORACIO PARC TAULI. SABADELL:
OBJETIVOS
Determinar la incidencia y los factores de riesgo asociados a multifocalidad ipsilateral y recurrencia
contralateral en pacientes a los que se practicГі nefrectomГ­a radical por carcinoma renal.
MATERIAL Y MÉTODOS
Se valoran 103 enfermos a los que se realizГі nefrectomГ­a radical por carcinoma renal en nuestro
centro entre enero de 1989 y febrero de 2002. A todos los pacientes se les realizГі TC preoperatorio.
Se analiza la clГ­nica de presentaciГіn, el tamaГ±o tumoral, el tipo histolГіgico, el grado tumoral y el
estadio tumoral (TNM 2002). Se revisan las imГЎgenes de la TC para determinar la eficacia en la
detecciГіn de multifocalidad ipsilateral y recidiva en riГ±Гіn contralateral. Se utilizan los tests de Chi
cuadrado y Fisher para comparar variables categГіricos. Se estima la supervivencia cГЎncer especГ­fica
y recidiva segГєn el mГ©todo de Kaplan-Meier.
RESULTADOS
Incidencia de multifocalidad ipsilateral: 9.7% (10 enfermos). El 70% de los enfermos con enfermedad
multifocla no presentaron clГ­nica. Unicamente un tumor multifocal fue detectado mediante la TC
preoperatoria: sensibilidad 10%, especificidad 100%, VPP 100%, VPN 91.17%. El tamaГ±o medio de
la neoplasia satГ©lite fue de 0.5 cm (0.3-1). La segunda neoplasia fue mГєltiple en el 60% de los casos.
En 3 enfermos la neoplasia satГ©lite fue carcinoma, en 6 adenoma y en uno fibroma medualr. No
observamos factores de riesgo asociados con la presencia de multifocalidad ipsilateral. Con un
seguimiento medio de 61.4 meses, no observamos diferencias en la supervivencia de los tumores
unifocales o multifocales segГєn el tamaГ±o de la neoplasia primaria fuese mayor o menor de 4 cm.
La incidencia de recidiva en el riГ±Гіn contralateral tras nefrectomГ­a por tumor renal fue de 3.8%
(4 enfermos). Todos se detectaron de forma asintomГЎtica, en controles mediante tГ©cnicas de imagen
durante el seguimiento. La media de apariciГіn del tumor renal en el riГ±Гіn contralateral fue de 86.5
meses (55-144). Unicamente la presencia de multifocalidad en el tumor primario fue
significativamente asociado a recidiva contralateral (p<0.05, razГіn de riesgo de 9.5). En dos enfermos
tras nefrectomГ­a y que presentaron recidiva en el riГ±on contralateral (50%), la neoplasia satГ©lite
fue adenoma.
CONCLUSIONES
La incidencia de multifocalidad en tumores renales es baja, pero es difГ­cil de detectar
preoperatoriamente mediante TC. No hemos observado correlaciГіn entre los diferentes factores
de riesgo y la presencia de multifocalidad. La presencia de multifocalidad es el Гєnico factor de
riesgo predictor de recidiva en el riГ±on contralateral. Consideramos que en este grupo de enfermos,
independientemente del tamaГ±o tumoral se debe practicar una ecografГ­a o TC abdominal
anualmente. La biologГ­a de los adenomas renales no estГЎ definida totalmente en la actualidad. El
hecho de que la neoplasia multifocal satГ©lite secundaria se trate de adenoma no implica que no
pueda presentarse recidiva contralateral.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
2
P2
ASPECTES MEDICOLEGALS EN LA PRACTICA UROLOGICA
C.PellicГ© (#), R.Bruguera (*) , J.Benet i M. MartГ­nez (*)
(*) SERVEI DE RESPONSABILITAT PROFESSIONAL DEL COLВ·LEGI OFICIAL DE METGES DE
BARCELONA (COMB)
INTRODUCCIГ“
Una de les principals causes de preocupació i d’ansietat entre els metges en son les demandes i les
denuncies per mala praxi que sovint arribant a una situació de greu alteració emocional i d’estrès.
OBJECTIUS
Analitzar el numero, les causes i les conseqГјГЁncies de les reclamacions per presumpta mala praxi
en l’especialitat de la urologia.
Del seu anà lisi pretenent trobar vies per evitar els procediments judicials mitjançant el
coneixement de les conductes de risc i l’implantació de conductes ajustades a la normopraxi
assistencial.
MATERIAL I MГ€TODES
AnГ lisi descriptiu envers el total de reclamacions per presumpta mala praxi enregistrades en el
Servei de Responsabilitat Professional del COMB en el període comprés entre l’any 1986 i el 2004.
RESULTATS
Del total de 3677 reclamacions analitzades, 143 en fan referГЁncia a actes urolГІgics (4%): 51%
denГєncies penals i 75% per defecte de praxi quirГєrgica.
24 reclamacions relacionades amb la VASECTOMIA (17 per manca d’eficà cia)
21 reclamacions relacionades amb les INFECCIONS
15 reclamacions relacionades amb la RTU (Estenosis, incontinГЁncia, impotГЁncia, lesiГі
neurolГІgica, IAM intra-operatori, ГЁxitus i infertilitat)
26 reclamacions relacionades amb un EXITUS.
6 reclamacions per TORSIO TESTICULAR (La majoria per error diagnГІstic)
9 reclamacions relacionades amb NEOPLASIES.
5 reclamacions relacionades amb el PENIS (PrГІtesis, malaltia de La Peyronie,...).
CONCLUSIONS
En una de cada quatre reclamacions hi ha mes d’un metge implicat.
La majoria son per actes quirГєrgics.
_ de les reclamacions son judicials.
En el 13% es declara responsabilitat del metge.
45% de les reclamacions el acte va tenir lloc en l’à mbit assistencial privat.
Els procediments urolГІgics de mes risc han estat:
Les RTU, les vasectomies (Sense el Document del Consentiment Informat) i les infeccions postoperatГІries.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
3
P3
...QUELCOM A PROP DELS TUMORS TESTICULARS DE CEL.LULES DE
SERTOLI...
C.PellicГ© i Vilalta i Ma. Cosme GimГ©nez
Barcelona
OBJECTIUS
Aportar una visiГі panorГ mica i de conjunt del que han estat els tumors testiculars (TT) de cГЁlВ·lules
de Sèrtoli (TCS) en una revisió bibliogrà fica i d’autors a l’Estat Espanyol durant el període abastat
del 1985 al 2004 (CPiV y MACG / “AEU – GUO”: Vila Real: 2005).
MATERIAL I MГ€TODES
Conjunt de cites bibliogrà fiques obtingudes de les revistes “Actas Urológicas Españolas, Archivos”,
“Españoles de Urología”, altres publicacions estatals i estrangeres varies i “Llibres Resums” de
congressos de l’AEU.
RESULTATS
Els TCS resten en la seva immensa majoria aportats com a “Notes Clíniques” o bé citats en estudis
retrospectius que ens mostren l’experiència d’un determinat Servei d’Urologia en la temà tica
generada pels TT i en ella hi resten inclosos els TCS .
Totes les dades extretes d’aquestes cites en son sempre congruents amb les aportades per la
resta de la bibliografia i prou ben comentades en els llibres considerats com de “text” de l’especialitat,
publicats a l’Estat Espanyol.
3 Publicacions Estrangeres (9 casos), 6 Publicacions Estat Espanyol (7 casos) i 6
Comunicacions congressos de l’AEU (7 casos).
23 TCS referenciats (3 amb criteris de malignitat).
17 TCS ClГ ssics / 1 TCS Esclerosant / 5 TCS Calcificants / 0 TSC Mixtes / 0 Falsos TCS
o Adenomes de Pik.
COMENTARIS
Les formes de presentaciГі clГ­nica i iconogrГ fica dels TSC son les prГІpies a tot TT, perГІ els marcadors
tumorals (MCT) son inexpressius encara d’estar al davant d’un TSC maligne.
Un 10% dels TSC manifesten criteris de malignitat.
CaldrГ distingir unes formes didimГ ries focals, unilaterals i no associables a endocrinopatia
ninguna de unes formes bilaterals, multifocals associables a endocrinopaties varies i a sГ­ndromes
sistГ©miques (Carmey, Peutz-Jeghers,...).
La presГЁncia de microlitiasis testiculars als estudis ecogrГ fics (US) sovint en els TCS calcificants,
no ens deuen de confondre i en tal cas seguirem amb acurats controls US i de MCT periГІdics.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
4
P4
ROTURA RECURRENTE DE NEOVEJIGA ILEAL: MANEJO CONSERVADOR
A PROPГ“SITO DE UN CASO.
H. Ascaso Til, J. Segarra, P. de la Torre *, V. Monllau y H. Villavicencio.
Servicio de UrologГ­a y RadiologГ­a*. FundaciГі Puigvert. Barcelona.
Presentamos un caso de perforaciГіn recurrente de neovejiga ileal, tratada de modo conservador.
A propГіsito de ello, se revisa la literatura.
CASO CLГЌNICO
VarГіn de 61 aГ±os, que en julio de 1995 es intervenido por carcinoma vesical infiltrante (G3 pT3a)
practicГЎndose cistoprostatectomГ­a radical y sustituciГіn vesical tipo Camey II. EvoluciГіn anodina.
Autosondajes con residuo postmiccional escaso.
En julio de 2001 cuadro de abdomen agudo con laparotomГ­a exploradora, demostrando perforaciГіn
de 5 mm en pared lateral derecha de neovejiga, suturГЎndose la misma.
Tres aГ±os mГЎs tarde cuadro de dolor abdominal, peritonismo e Г­leo paralГ­tico, disminuciГіn de
diuresis y ausencia de fiebre. Refiere autocateterismo la noche anterior, sin dificultad, dolor ni
hematuria. AnalГ­tica: Hb 156 g/l, leucocitosis de 16,2 g/l (66,1% segmentados) con desviaciГіn
izquierda, Creatinina 174. TC abdominal: abundante lГ­quido libre peritoneal y rotura de la neovejiga
con extravasado de contraste. Sondaje vesical: 800 cc de orina (E. Coli). Paracentesis: bioquГ­mica
compatible con orina.
Dada la estabilidad hemodinГЎmica del paciente y el corto tiempo de evoluciГіn, se realiza tratamiento
conservador: nefrostomГ­a bilateral , drenaje peritoneal y sonda vesical mГЎs tratamiento antibiГіtico
(amoxicilina-clavulГЎnico 1gr/ev/8h y aztreonam 1gr/ev/12h). EvoluciГіn satisfactoria.
Una semana despuГ©s, cistografГ­a de relleno: ausencia de extravasado. Retirada de las SNF y 7 dГ­as
mГЎs tarde de la sonda vesical. Autocateterismos: escaso residuo confirmado mediante ecografГ­as seriadas.
DISCUSIГ“N
Se comentarГЎ la revisiГіn de la literatura consistente en 23 casos, de los cuales, 4 han sido tratados
de modo conservador.
CONCLUSIONES
1.- EtiologГ­a multifactorial: sobredistensiГіn, adherencias intraperitoneales, lesiones
directas por mala tГ©cnica de autosondaje.
2.- Importante sospecharlo ante dolor abdominal en pacientes con antecedente de
neovejiga. La cistografГ­a con placas postvaciado, ayuda al diagnГіstico aunque tiene
una alta tasa de falsos negativos.
3.- El tratamiento de elecciГіn es la laparotomГ­a con cierre de la lesiГіn y drenaje del
urinoma. Hay una serie de caracterГ­sticas que pueden ayudarnos a decidir un
tratamiento conservador: diagnГіstico temprano, estabilidad hemodinГЎmica, escasa
repercusiГіn analГ­tica, ausencia de comorbilidades que puedan complicar la
evoluciГіn del cuadro. Se requiere una monitorizaciГіn clГ­nica y analГ­tica estricta,
drenaje adecuado de la neovejiga y las colecciones que estГ©n presentes, reposo
intestinal y tratamiento con antibioticoterapia de amplio espectro. Siempre
teniendo presente que ante cualquier signo de mala evoluciГіn ha de procederse a
la cirugГ­a.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
5
P5
PAD TEST PRE I POST REEDUCACIГ“ PERINEAL EN LA INCONTINГ€NCIA
URINÀRIA D´ESFORÇ FEMENINA.
A. Bujons; C. Errando Smet; C.BГЎez; X. Pascual; M. Granda; P. AraГ±Гі; H.Villavicencio.
Unitat dВґUrologia funcional i femenina. Servei dВґUrologia FundaciГі Puigvert Barcelona.
OBJECTIUS
Presentar els nostres resultats de les tГЁcniques de rehabilitaciГі perineal en el tractament de la
incontinència urinà ria d’esforç femenina avaluada mitjançant PAD-test pre i post tractament.
MATERIAL I MГ€TODES
Entre el gener de l’any 2000 i setembre 2004 es tractaren mitjançant rehabilitació del sòl pèlvic 68
dones afectades d’incontinència urinà ria d’esforç, edat mitja 50 anys (R32-75) diagnosticades per
estudi urodinГ mic.
La incontinència fou classificada clínicament segons el número de pèrdues d’orina al dia, número
d’absorbents utilitzats i PAD-test en incontinència lleu (35) i moderada (33). Es realitzà el tractament
rehabilitador durant 11 sessions mitjançant exercicis perineals assistits per biofeedback visual. A
8 pacients se’ls aplicà electroestimulació prèvia al programa de rehabilitació. S’avaluà el resultat
clГ­nicament i pel PAD-test post tractament.
RESULTATS
En 16 pacients (23,5%) fracassГ el tractament, 19 milloraren (27,9%)i 33 es curaren (46,7%). La
pèrdua d’orina mesurada per PAD-test pre i post tractament mostrà una disminució significativa.
L’edat de les pacients i el grau d’incontinència no condicionaren el resultat clínic ni PAD-test.
CONCLUSIONS
La rehabilitaciГі del sГІl pГЁlvic presenta una bona taxa de curaciГі o milloria en pacients afectades
d’incontinència d’esforç lleu o moderada. El PAD-test és útil en l’avaluació objectiva dels resultats
terapГЁutics.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
6
P6
CATÉTERES DE DERIVACIÓN URINARIA CALCIFICADOS
C.GutiГ©rrez, F. Millan, A. Bujons, R. Martinez, F. Rousaud ,H. Villavicencio.
FundaciГі Puigvert, Barcelona
INTRODUCCIГ“N
La apariciГіn de los catГ©teres de derivaciГіn urinaria con sistema de fijaciГіn interna constituyГі uno
de los grandes avances de la urologia. Dichos catГ©teres permitieron el tratamiento conservador
de la obstrucciГіn urinaria. Con el paso del tiempo y su amplio uso han ido apareciendo
complicaciones que han dificultado en muchos casos el manejo del paciente y su tratamiento. Una
de las complicaciones mГЎs temibles es la calcificaciГіn de dichos catГ©teres.
MATERIAL Y MÉTODOS
En el periodo comprendido entre 1995-2004, 26 pacientes portadores de catГ©teres de derivaciГіn
urinaria presentaron calcificaciГіn de los mismos, precisando diversas tГ©cnicas intervencionistas
para su retirada.
Presentamos un estudio retrospectivo de dichos casos, cuyo objetivo es evaluar los factores
predisponentes y las distintas actitudes terapГ©uticas que se siguieron asГ­ como las tasas de recidivas.
RESULTADOS
Se evaluaron 26 pacientes (12 hombres y 14 mujeres) portadores de catГ©teres de derivaciГіn urinaria
(24 catГ©teres JJ, 3 SNF y 1 cistostomia) con una edad media de 49.18 aГ±os y un tiempo de seguimiento
medio de 16.14 meses. De todos los pacientes, 22 (88%) presentaban antecedentes de litiasis; de
los que, 19 (73.5%) requirieron tratamiento con ESWL, 2 (7.7%) URS y en 6 casos (23.1%) cirugГ­a
abierta. En los pacientes a los que se les coloco cateter ureteral por litiasis obstructiva la localizaciГіn
mГЎs frecuente de Г©sta fue la pГ©lvica (38.5%). El 50% de los pacientes presentaron infecciГіn urinaria
y un 20% infecciones polimicrobianas o de repeticiГіn.La localizaciГіn mГЎs frecuente de la
calcificaciГіndel catГ©ter fue en pelvis(57.7%), seguidas por las calcificaciones vesicales. Los pacientes
presentaban unos niveles de pH urinario de 6.5 de media con un rango de (6.8 a 6.1)La terapeutica
que seguimos fue realizar ESWL en 19 pacientes requiriendo en un 73% entre 1 y 2 sesiones. De
los 26 pacientes, 16 requirieron tratamiento endoscГіpico: 14 (53.8%) ureteroscopia y a 2 pacientes
se les realizГі un abordaje percutГЎneo, 5 pacientes requirieron unicamente cistoscopia para extraer
el catГ©ter sin usar fuentes de energia para fragmentar la calcificaciГіn..Finalmente a 3 pacientes
se les realizo cirugГ­a abierta convencional ( ureterolitotomia en 1 caso y pielolitotomia en 2 casos).
El componente principal de la calcificaciГіn fue en 35.7 % de Brushita y 28.6 % de Estruvita. Y el
secundario fue en 77.8% de Apatita y 22.2 % de Estruvita.. El 54.5 % de los pacientes presentaron
recidiva de la litiasis con un tiempo de seguimiento medio de 16.14 meses (4.25 a 28.02 meses)
CONCLUSIONES
El principal factor predisponerte para la apariciГіn de calcificaciones en los catГ©teres urinarios es
la presencia de litiasis. Las calcificaciones tambiГ©n se ven favorecidas en orinas de pH alcalino y
su componente principal es la Brushita y la Estruvita, lo que corrobora el papel se la infecciГіn
urinaria en estos pacientes. La mayoria de los pacientes requieren cirugГ­a para extraer las
calcificaciones a pesar de ser sometidos a varias sesiones de litotricia, aunque la mayoria se
resuelven mediante tГ©cnicas endoscГіpicas. Siempre se iniciara el enfoque terapГ©utico por las
tГ©cnicas menos agresivas.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
7
P7
URÉTER ECTÓPICO BILATERAL. A PROPÓSITO DE UN CASO CLÍNICO
C GutiГ©rrez, O Angerri, J Caffaratti, JM Garat, H. Villavicencio.
FundaciГі Puigvert
INTRODUCCIГ“N
El urГ©ter ectГіpico bilateral constituye una entidad muy poco frecuente.
La desembocadura ectГіpica ureteral bilateral se asocia a una vejiga de baja capacidad sin
trГ­gono y cuello vesical incompetente, que condiciona una incontinencia de orina severa de muy
difГ­cil manejo y requiere, en la mayoria de los casos, la reconstrucciГіn del cuello.
Presentamos un caso de ureter ectГіpico bilateral que fue tratado con una tГ©cnica poco invasiva
mediante inyeccion subcervical con macroplastico.
CASO CLГЌNICO
NiГ±a de 4 aГ±os remitida a nuestro Servicio para estudio de ITU de repeticiГіn e incontinencia urinaria
diurna y nocturna constante. 2ВЄ hija, gestaciГіn a tГ©rmino, parto eutГіcico. PN: 2600gr. Se inica el
estudio con la realizaciГіn de Ecografia renovesical que informa de riГ±ones de aspecto normal con
imagen anecoica paravesical de difГ­cil valoraciГіn. CUMS: Reflujo vesicoureteral bilateral, aparente
abocamiento cervical de urГ©ter derecho. Urografia: RiГ±ones funcionalismo preservado. DistorsiГіn
pielocalicilar izquierda y aparente inserciГіn baja de urГ©ter derecho. Gammagrafiarenal DMSA:
Funcionalismo bilateral preservado: RD: 55% RI: 45%. Se realiza un estudio urodinГЎmico que descarta
la presencia de inestabilidad vesical y muestra una hipoacomodaciГіn y presencia de escapes . Con
sospecha de urГ©ter ectГіpico derecho se realiza cistoscopia bajo anestesia que muestra la salida
de ambos urГ©teres distales a cuello vesical. El 8/9/2005 la paciente es sometida a reimplante
ureteral bilateral tipo Leadbetter mГЎs inyecciГіn subcervical de macroplastico , con buena evoluciГіn
postoperatoria presentando mejoria de la incontinencia miccional y ausencia de residuos
postmiccionales.
DISCUSIГ“N
El urГ©ter ectГіpico bilateral constituye una rara entidad casi sГіlo descrita en hembras. Generalmente
existe una vejiga hipoplГЎsica con ausencia de trГ­gono y cuello vesical , y los urГ©teres van a desembocar
en la uretra o en el area vulvovaginal. EmbriolГіgcamente se explica por el origen comГєn de estas
estructuras en el ductus mesonГ©frico que originan la yema ureteral. Si la yema ureteral se origina
mГЎs cranealmente nunca se incorporarГЎ a la porciГіn del seno urogenital que formarГЎ la vejiga.
Existe una asociaciГіn con la presencia de reflujo vesicoureteral y malformaciones genitales y anales.
La clinica que presentan estos niГ±os es incontinencia total tanto mГЎs severa cuГЎnto mГЎs distal sea
la implantaciГіn ureteral; asimismo se acompaГ±a de infecciГіn urinaria y obstrucciГіn de TUS y/o
reflujo (mГЎs frecuente en varones con cuellos algo mГЎs competentes). El diagnГіtico vendrГЎ dado
por las imГЎgenes en la Urografia y Cistografia, siendo en ocasiones necesario la cistoscopia para
localizar los meatos.
En cuanto al tratamiento Г©ste varia mucho segГєn la gravedad de la afectaciГіn: desde el reimplante
ureteral bilateral a la necesidad de ampliaciГіn vesical mГЎs derivaciГіn continente o esfГ­nter artificial,
siendo el gold estГЎndar la cervicouretroplastia de Young-Dees en vejigas con capacidad suficiente.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
8
La inyecciГіn de MacroplГЎstico consiste en depositar habones subcervicales de silicona con lo
que se consigue aumentar el cierre del cuello vesical y asi su competencia. Es un mГ©todo sencillo,
rapido y poco invasivo que requerira de mayor seguimiento para demostrar su utilidad en los casos
de urГ©ter ectГіpico bilateral.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
9
P8
RESULTATS I INDICACIONS DE LВґEMBOLITZACIГ“ ARTERIAL
SELECTIVA DELS ANGIOMIOLIPOMES RENALS
Bestard J, Trilla E, PГ©rez M*, Planas J, Cecchini Ll, Г“rsola A, RaventГіs CX, Abascal JM, RamГ­rez C,
Martos R, Salvador C, Celma A, GГіmez E, Ballesteros C, Mir C, LГіpez MA, De Torres I**,Segarra
A*, Morote J.
Servei d’Urologia, Angioradiologia* i Anatomia Patològica**de l’Hospital General de la Vall d’Hebron.
Barcelona.
INTRODUCCIГ“
Els angiomiolipomes (AML) sГіn tumors renals benignes compostos per teixit adipГіs, vasos aberrants
i cèl·lules musculars llises. Malgrat que la cirurgia segueix essent un tractament và lid, l’embolització
arterial selectiva en els casos de sagnat actiu urgent o tumors superiors a 4 cm de diГ metre presenta
resultats equivalents a la majoria de sГЁries publicades.
OBJECTIUS
S’ha fet una revisió dels 13 AML tractats mitjançant embolització al nostre hospital, fent especial
esment en les caracterГ­stiques dels pacients, les imatges del tumor a la TC o RNM, la indicaciГі de
tractament i la posterior evoluciГі dels mateixos.
MГ€TODES
Hem revisat 13 pacients embolitzats per aquesta patologia des de maig de 1997 fins març de 2005,
recollint un total de 16 episodis d’embolització. Per tal de comparar-ne l’evolució s’ha mesurat el
dià metre mà xim dels tumors a cada prova, sempre en comparació amb la mateixa pròva d’imatge
immediatament anterior i posterior. En cas d’haver estat embolitzats varis tumors, s’ha pres com
a referència aquell més gran. S’ha assumit com a reducció significativa del tamany aquella superior
a 1/3 de la mida del tumor abans d’embolitzar.
RESULTATS
El diГ metre mig dels tumors sotmesos a un primer tractament va ser de 8.85 cm (4-15.5), presentant
6 dels pacients AML mГєltiples (46%) i 4 AML bilaterals (66%). En 3 casos dels 10 embolitzats
d’urgència (30%) es va haver de recorre a la cirurgia dins els 30 dies posteriors a l’embolització per
persistГЁncia del sagnat, i en un cas es va decidir reembolitzar per persistГЁncia del sagnat a la TC
de control practicada als 40 dies. En les proves de control s’apreciava una reducció significativa de
tamany a 5 dels 14 casos seguits (35%), apreciant-se una primera disminuciГі de tamany als 5.8
mesos (2-11) i assolint-se el nadir a les proves d’imatge als 13 mesos (3-20). El promig de reducció
total que es va aconseguir va ser del 72% (42-87%). Si es comparava aquest grup amb el dels 6
pacients que en el seguiment no varen reduir significativament el seu tamany. trobavem que en el
primer cap dels pacients presentava Esclerosi Tuberosa (0% vs 33%), la mitjana de tamany era mГ©s
petita (7.4 cm vs 10 cm), nomГ©s 1 dels 6 casos eren mГєltiples (20% vs 83%) i cap era bilateral (0%
vs 83%).
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
10
CONCLUSIONS
Si bé en moltes ocasions l’embolització arterial pot esser un tractament alternatiu a la cirurgia per
al tractament dels AML, les nostres dades apunten a que un bon resultat a l’hora d’embolitzar
implica seleccionar pacients amb AML Гєnics, unilaterals i inferiors a 8 cm. Igualment tampoc
s’evidencia la necessitat de demanar proves d’imatge abans dels 6 mesos, quan encara no sol
haver-hi modificacions del tamany.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
11
P9
RTU PRГ“STATA BIPOLAR vs MONOPOLAR: RESULTADOS
PRELIMINARES
C Salvador, JM, Abascal, L Cecchini, R Martos, C RamГ­rez, A Celma, E Trilla, C RaventГіs, A orsola,
J Planas, E Tremps, J Morote
Servicio de UrologГ­a Hospital Universitario Vall dВґHebron. Barcelona
INTRODUCCIГ“N Y OBJETIVOS
La RTU de prГіstata continГєa siendo el tratamiento de referencia en aquellos adenomas de prГіstata
cuyo volumen permita resecarlos en aproximadamente una hora. Una de las Гєltimas innovaciones
tГ©cnicas encaminadas a disminuir la morbilidad de la RTU es el bisturГ­ bipolar que no necesita
placa de bisturГ­, realiza corte y hemostasia al mismo tiempo, y utiliza suero fisiolГіgico como lГ­quido
de irrigaciГіn.
Hemos querido analizar a corto plazo las posibles diferencias entre el resector bipolar y el
resector monopolar clГЎsico.
MATERIAL Y MÉTODOS
Estudio prospectivo randomizado de 25 pacientes realizado entre marzo y julio de 2005. Doce
pacientes fueron intervenidos con resector monopolar (Storz Ch 26, 30Вє) y 13 con resector bipolar
(Olympus ch 26, 30Вє), ambos con sistema de irrigaciГіn continuo. La edad media fue de 69 aГ±os en
el grupo bipolar frente a 66 del monopolar (p>0.05); flujo mГЎximo medio previo a la cirugГ­a (7,7
ml/seg vs 7,5 ml/seg), p>0.05; volumen ecogrГЎfico (44,4 cc vs 47,1 cc), p>0.05; volumen de resecciГіn
(14,4 gr vs 15,2 gr), p>0.05 y el tiempo de resecciГіn medio fue de 40,3 min vs 49,1 min (p>0.05).
Cada cirujano completГі un cuestionario al finalizar la cirugГ­a para valorar los siguientes parГЎmetros
en una escala cualitativa: capacidad de corte del resector (excelente-escasa), grado de adherencia
de fragmento (muy abundante-escasa), sangrado durante el corte (muy abundante-escaso), visibilidad
peroperatoria (excelente-escasa), capacidad de coagulaciГіn del resector (excelente-escasa).
RESULTADOS
La capacidad de corte se calificГі como notable-excelente en el 90% de los casos en el grupo bipolar
frente a un 50% del monopolar (p 0,03). La adherencia de fragmentos al asa de resecciГіn se considerГі
abundante Гі muy abundante en 0% vs 50% (p 0,01). Las diferencias de puntuaciГіn respecto a la
capacidad de coagulaciГіn, sangrado durante el corte y a la visibilidad no resultaron estadГ­sticamente
significativos. Las diferencias entre los dГ­as de sondaje (3 vs 3,5) resultaron estadГ­sticamente
significativos (p 0,01). No hubo diferencias estadГ­sticamente significativas en cuanto a los dГ­as de
lavado (1,92 vs 2,3), dГ­as de ingreso (3,6 vs 3,8), disminuciГіn HTO (4,8 vs 4,4) y disminuciГіn del Na
plasmГЎtico (0,35 vs 2,1) ni episodios de retenciГіn aguda de orina (sГіlo 1 paciente en el grupo
monopolar).
CONCLUSIONES
Aunque se trata de un tamaГ±o muestral pequeГ±o (n=25) y no se han analizado complicaciones a
largo plazo de la resecciГіn transuretral de prГіstata (estenosis, incontinencia), en este estudio se
insinГєan ciertas diferencias a favor del resector bipolar (mejor corte, menor adherencia de
fragmentos, disminuciГіn de dГ­as de sondaje) que en un futuro pueden convertirlo en el tratamiento
de referencia de la resecciГіn transuretral de prГіstata.
EVOLUCION DE
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
12
P10
VALOR PRONГ“STICO DEL TUMOR VESICAL INFILTRANTE DE TIPO
ESCAMOSO: ANГЃLISIS DE LA SUPERVIVENCIA FRENTE A LA
VARIANTE TRANSICIONAL
C Salvador, JM Abascal, R Martos, E GГіmez, C Ballesteros, C RamГ­rez, A Celma, J Bestard, C Mir,
E Trilla, L Cecchini, C RaventГіs, A orsola, J Planas, JI Idoipe, J Morote.
Servicio de UrologГ­a Hospital Universitario Vall dВґHebron. Barcelona
INTRODUCCIГ“N Y OBJETIVOS
El carcinoma escamoso de vejiga es un tumor infrecuente en nuestro medio, representando alrededor
del 5% del total de los tumores vesicales, no siendo tan infrecuente su coexistencia en forma de
focos aislados en el carcinoma transicional. Tradicionalmente se le considera un tumor de pronГіstico
sombrГ­o por su agresividad locorregional y su diagnГіstico tardГ­o.
Hemos querido analizar la supervivencia de este tipo de tumor comparado con los tumores
transicionales de nuestra serie de tumores vesicales, valorando si realmente la variable histolГіgica
es un factor pronГіstico.
MATERIAL Y MÉTODOS
Entre enero de 1997 y diciembre de 2002 se han revisado un total de 146 especГ­menes de cistectomГ­a
radical por tumor vesical infiltrante. El seguimiento medio fue de 27 meses (1-96). Se considerГі
carcinoma escamoso puro cuando Г©ste representaba mГЎs del 90% de la pieza.
RESULTADOS
En el 23% de los especГ­menes procedentes de cistectomГ­a se detectГі carcinoma escamoso puro.
AdemГЎs, en otro 14% existiГі un componente mixto en distinta proporciГіn; un 41% fueron
transicionales. La distribuciГіn por estadios en el grupo de los tumores transicionales fue: 25% pT2,
44% pT3 y 30% pT4; mientras que en el grupo del carcinoma escamoso fue: 13% pT2, 74% pT3 y
13% pT4. En ambos grupos la supervivencia global a los 30 meses de seguimiento fue del 40%
mientras que por estadios, en el grupo mГЎs numeroso (pT3) la supervivencia en ambos grupos
tambiГ©n se correlacionГі siendo del 35% a los 20 meses.
CONCLUSIONES
El carcinoma escamoso de vejiga no implica por sГ­ mismo un factor de mal pronГіstico comparГЎndolo
por estadios al tumor vesical de cГ©lulas transicionales.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
13
P11
INSTIL.LACIГ“N INMEDIATA POSTOPERATORIA DE MITOMICINA C EN
LA RTU DEL TUMOR VESICAL SUPERFICIAL: SU INSTAURACIГ“N
Bujons A, Pascual X, Segarra J, Huguet J, Parada R, GГіmez J, de Graeve N, Rosales A, Palou J,
Villavicencio H.
Servicio de UrologГ­a. FundaciГі Puigvert. Barcelona.
INTRODUCCIГ“N
Se ha demostrado el efecto beneficioso de la instilaciГіn precoz de quimioterpia intravesical despuГ©s
de la RTU completa de un tumor vesical superficial Гєnico o mГєltiple para la disminuciГіn de la
recurrencia.
El poner en marcha un protocolo con manipulaciГіn de un quimioterГЎpico en el ГЎrea quirГєrgica
conlleva dificultad para su ejecuciГіn.
Se presenta la experiencia inicial en el circuito clГ­nico establecido y su evoluciГіn.
MATERIAL Y MÉTODOS
El dГ­a previo a la cirugГ­a, al elaborar el parte final quirГєrgico, se realiza la solicitud al Servicio de
Farmacia de las preparaciones que se prevГ©n en funciГіn de la tipologГ­a de tumores vesicales
resecados.
La preparaciГіn se realiza en Cabina de Seguridad BiolГіgica tipo Bio II A y con el sistema PhasealГў.
Se reconstituyen 4 viales de Mitomycin CГў 10 mg con 10 mL de agua para inyecciГіn (API) cada uno,
se extraen posteriormente mediante jeringa luer-lock de 50 mL las soluciones previamente
reconstituidas obteniГ©ndose una soluciГіn final de 40 mg de mitomicina en 40 mL de API. Se identifica
la jeringa preparada mediante una etiqueta conteniendo nombre del paciente, dosis y volumen de
mitomicina, lote y caducidad, y se protege con una bolsa fotoprotectora.
TГ©cnica de instilaciГіn : se realiza en las primeras 6 horas post RTU del tumor en reanimaciГіn
postoperatoria, se instila en la vejiga en bolus y se clampa el catГ©ter durante 1 hora, en ausencia
de hematuria. Posteriormente, vaciado de la vejiga. Se volverГЎ a conectar el lavado continuo habitual
post RTU de tumor vesical. No precisa de ninguna manipulaciГіn especial en planta de urologГ­a.
Criterios de inclusiГіn : pacientes con el diagnГіstico de tumor vesical superficial Гєnico o mГєltiple,
primario o recidivante y con RTU completa del tumor. No antecedentes de tumor superficial de alto
grado o CIS.
RESULTADOS
Se han tratado 145 pacientes en el postoperatorio inmediato. SГіlo un paciente ha presentado un
rash cutГЎneo atribuible a la mitomicina. No otra morbilidad ni efectos secundarios. En cinco
pacientes, la instilaciГіn preparada en farmacia no se administrГі por hallarse operatoriamente otra
patologГ­a o ser el tumor de aspecto sГіlido (alta sospecha de alto grado).
CONCLUSIONES
La instauraciГіn de un programa de instilaciГіn inmediata de quimioterГЎpico intravesical es posible
y con escasa morbilidad. Les reticencias iniciales por parte de los diferentes estamentos se pueden
solventar con la informaciГіn adecuada.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
14
P12
ABORDAJE TRANSTORГЃCICO DE UNA RECIDIVA EN DIAFRAGMA DE
UN CARCINOMA RENAL
RodrГ­guez F, LeГіn C* ,MartГ­nez R, Arce J, Juaneda B, Pascual X, RodrГ­guez O, Rosales A, Palou
J, Villavicencio H.
Servicio de UrologГ­a de la FundaciГі Puigvert.
Servicio de CirugГ­a TorГЎcica del HSCSP*
Barcelona.
INTRODUCCIГ“N
La recidiva en celda renal despuГ©s de una nefrectomГ­a por carcinoma renal es un evento raro.
Presentamos un caso de un recidiva en cara posteroinferior del diafragma a los 5 aГ±os de la
nefrectomГ­a.
CASO CLГЌNICO
Paciente mujer de 73 aГ±os de edad con antecedente de nefrectomГ­a radical izquierda en mayo del
2000 por tumor carcinoma renal grado 2 estadio pt1.
Fue controlada periГіdicamente en nuestro centro y en TAC realizado en julio del 2004 se evidenciГі
una lesiГіn nodular de 12mm de diГЎmetro a nivel subdiafragmГЎtico, compatible con recidiva local
de tumor.
Dado el pequeГ±o tamaГ±o se decidiГі nuevo control periГіdico con crecimiento progresivo a 17 y
22 mm. No se visualizaban adenopatГ­as intrabdominales ni retroperitoneales aumentadas
significativamente de tamaГ±o. El Гєltimo TAC se evidenciГі la lesiГіn nodular vascularizada adyacente
a crura diafragmГЎtica y clips quirГєrgicos, con una zona perifГ©rica hipercaptante y un ГЎrea central
hipodensa de probable origen necrГіtico, compatible con recidiva tumoral local. Se procediГі a un
abordaje transtorГЎcico izquierdo con exГ©resis parcial de diafragma junto con la lesiГіn adherida al
mismo. Postoperatorio correcto. La paciente fue dada de alta a los 7 dГ­as.
AnatomГ­a patolГіgica: Carcinoma renal de cГ©lulas claras G2-3, patrГіn sГіlido con infiltraciГіn de
mГєsculo y grasa compatible con recidiva local del tumor renal.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
15
P13
ESQUEMA PRГЃCTICO DEL MANEJO DE LOS EFECTOS ADVERSOS
ASOCIADOS CON LA INSTILACION DE BCG
RodrГ­guez F, Gaya JM, Arce J, MartГ­nez R, Juaneda B, RodrГ­guez O, Segarra J, Huguet J ,Palou J,
Villavicencio H.
Servicio de UrologГ­a. FundaciГі Puigvert. Barcelona.
El efecto tГіxico de la BCG puede presentarse tanto local como sistГ©micamente. La gran mayorГ­a
de los pacientes experimentan un sГ­ndrome miccional irritativo autolimitado. DespuГ©s de el
tratamiento con BCG de mГЎs de 400 pacientes seguimos el siguiente esquema en el manejo de la
morbilidad por BCG:
Dentro de los sГ­ntomas mas frecuentes estГЎn los SГ­ntomas miccionales imitativos: (disuria,
urgencia, frecuencia). Si estГЎn dentro de las Primeras 48 horas: Tratamiento sintomГЎtico si la
clГ­nica lo requiere. Si superan las 48 horas: Actitud con las instilaciones:
В· Si disminuciГіn progresiva de los sГ­ntomas continuar instilaciones (en pocos dГ­as).
В· Si persisten sГ­ntomas o empeoran:
a) posponer instilaciones
b) cultivo de orina
c) iniciar tratamiento antibiГіtico empГ­rico.
В· Si persisten incluso con tratamiento antibiГіtico:
a) con cultivo positivo: tratamiento segГєn antibiograma.
b) con cultivo negativo: instilaciones anestГ©sico sedante 1 x dГ­a x 5 dГ­as (repetir ciclo
si es preciso + A/S).
В· Si persisten sГ­ntomas: isoniazida/rifampicina +corticoides.
В· Si no respuesta a ningГєn tratamiento y/o retracciГіn vesical: cistectomГ­a.
En caso de Macrohematuria Leve, es decir, < 48 horas mantener conducta expectante e ingesta
hГ­drica abundante de ser Moderada-severa >5 dГ­as , posponer prГіxima dosis BCG una semana
(hasta resoluciГіn de la hematuria). Si persiste realizar cultivo de orina. Si cultivo negativo valorar
cistoscopia (tumor residual).
El sГ­ndrome febril tambiГ©n se puede presentar como una de los efectos adversos depuse de una
instilaciГіn de BCG. En Picos febriles autolimitados < 38.5ВєC en las primeras 24-48 horas iniciar
tratamiento sintomГЎtico. En caso de Fiebre superior a 48 horas de duraciГіn :
В· Si sГ­ntomas miccionales: A/O + antibiГіtico empГ­rico.
В· Si afectaciГіn del estado general (valorar ingreso):
1. Cursar A/O y AS general
2.Rx. tГіrax
3. Iniciar tratamiento tuberculostГЎtico: isoniazida 300mg + rifampicina 600mg.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
16
BIBLIOGRAFГЌA:
Palou J., Intravesical treatment of severe bacillus Calmette-Guerin cystitis.
Int Urol Nephrol. 2001;33(3):485-9.
Pieras Ayala E., Cytoscopic follow-up of initial G3T1 bladder tumors treated with BCG] Arch Esp
Urol. 2001 Apr;54(3):211-7.
Martinez Caceres P., Prevesical and inguinal abscess following intravesical BCG instillation.
Scand J Urol Nephrol. 1998 Dec;32(6):409-10.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
17
P14
ANГЂLISI DESCRIPTIU DELS PACIENTS AMB TUMORS RENALS AMB
AFECTACIГ“ METASTГЂSICA: TRACTAMENTS I RESULTATS
Celma A, Trilla E, Abascal JM, Martos R, Ramirez C, Salvador C, Bestard J, Gomez E, Mir C,
Ballesteros C, Raventos C, Cecchini Ll, Planas J, Orsola A, Fakiani A, Bellmunt J *, Morote J.
Servei dВґUrologia . Hospital Universitari Vall dВґHebrГіn. Barcelona
Servei Oncologia Mèdica. Hospital Universitari Vall d’Hebron. Barcelona
INTRODUCCIГ“
La incidГЁncia global de cГ ncer renal augmenta de forma continuada. Entre un 20 i un 40% dels
pacients intervinguts de nefrectomia per cГ ncer renal localitzat desenvolupen metГ stasis al llarg
del seguiment i un terç les presenten des de l´inici. Malgrat l’aplicació de tractaments
complementaris, el pronГІstic continua essent molt pobre, amb mitjanes de supervivГЁncia en torn
als 9-12 mesos.
OBJECTIUS
Estudiar retrospectivament la nostra sГЁrie de malalts amb afectaciГі inicial metastГ sica o inicialment
localitzats que desprГ©s progressen, que han rebut tractament adjuvant, avaluant-se les
caracterГ­stiques generals i la seva evoluciГі.
MATERIAL I MГ€TODE
SВґanalitzen un total de 20 malalts diagnosticats entre gener de 1998 i juliol de 2005, dels quals 12
ja presentaven metГ stasis en el moment del diagnГІstic, i 8 van progressar durant el seguiment.
Avaluem les caracterГ­stiques globals clГ­niques i patolГІgiques de la sГЁrie, localitzacions metastГ siques,
tractaments aplicats i evoluciГі.
RESULTATS
Pacients: 3 dones:17homes, 11 esquerres: 9 drets, 17 CCR cГЁl.lules clares, 2 de cГЁl.lules cromГІfiles
i un amb diferenciaciГі sarcomatoide. El 55% presentava un estadiatge clГ­nic T3, el 25% T2, 15% T1
i 5% T4. Grau de diferenciaciГі cel.lular IV en el 55%, 40% grau III i 5% grau II. La localitzaciГі
metastГЎsica va ser 55% pulmonar, 35% hepГ tiques, 15% recidiva local, 10% Гіssies i 10%
adenopaties retroperitoneals i/o mediastГ­niques.En els 20 casos es va practicar una nefrectomia
radical. Es va iniciar tractament quimioterà pic i/o immunoterà pic amb diferents línies: l’INF-a , IL2, INF + bevacizumab, gemcitabina +/- 5FU, sorafenib.
La supervivГЁncia mitja dels tumors inicialment localitzats va ser de 52 mesos, 40 mesos lliures
de malaltia i 12 mesos un cop diagnosticats de metГ stasis. La mortalitat en aquest grup es del 20%
durant el període d’estudi. Al grup de pacients inicialment metastà sics la supervivència mitja és
de 14.2 mesos i la mortalitat del 50% durant el període d’estudi.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
18
CONCLUSIONS
La supervivència mitja dels malalts que progressen després d’un període lliure de malaltia és
equiparable a la dels malalts inicialment metastГ sics.
L’aproximació terapèutica del CCR metastà sic comprén diferents esquemes de tractament
oncolГІgic que haurien de ser adaptats als diferents grups de malalts. Degut a la heterogeneitat
dels tractaments aplicats no podem obtenir pel moment, resultats estadГ­sticament significatius en
quant a l’efectivitat dels tractaments complementaris. Tanmateix, els avanços recents amb els nous
agents inhibidors de la proliferaciГі cel.lular com el bevacizumab o el sorafenib sembla que obren
una nova esperança en aquests pacients.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
19
P15
Oncocitoma renal: Г‰s possible la correlaciГі clГ­nico-radiolГІgica?
Mir C, Trilla E, Abascal JM, Ramirez C, Martos R, Salvador C, Celma A, Bestard J, Gomez E, Ballesteros
C, De Torres I, Planas J, Raventos CX, Cecchini Ll, Orsola A, López – Pacios MA, Morote J.
Servei d’Urologia i Patologia. Hospital Universitari Vall d’Hebrón. Barcelona
INTRODUCCIГ“
LВґecografia seguida de la TAC constitueixen les exploracions mГ©s Г mpliament utilitzades per tal
de caracteritzar les masses renals sospitoses. Malgrat les caracterГ­stiques radiolГІgiques comuns
i especГ­fiques de les masses renals malignes, ocasionalment sГіn diagnosticades com a sospitoses
lesions renals que desprГ©s de la cirurgia sГіn etiquetades com a benignes. Г‰s el cas dels oncocitomes
renals, tumors considerats benignes i amb un patró radiològic “ a priori” característic.
OBJECTIUS
Estudiar les caracterГ­stiques radiolГІgiques (estudi morfolГІgic i densitomГЁtric) de la nostra sГЁrie
de masses renals intervingudes amb sospita inicial de neoplГ sia maligna i amb el diagnГІstic posterior
dВґoncocitoma renal.
MATERIAL I MГ€TODE
DВґun total de 243 cirurgies renals amb sospita de carcinoma de cГЁl.lules renals, avaluem un total
de 10 masses renals intervingudes amb sospita de cà ncer renal durant el període 1999 – 2005 i
amb el diagnГІstic posterior dВґoncocitoma renal. Es recullen 2 tipus de cirurgia: nefrectomia radical
amb un total de 8/10 i tumorectomia amb un total de 2/10. Es valoren les imatges radiolГІgiques de
TAC tenint en compte: definiciГі de vores, aspecte sГІlid / quГ­stic, presГЁncia de cicatriu o Г rea hipodensa
central i realç hipodens després d’administrar contrast ev.
RESULTATS
7/10 van ser esquerres i 3/10 del costat dret. La distribució per sexes és d’un 50% d’homes i un
50% de dones. Trobem un predomini de les edats avançades amb una mitjana d’edat de presentació
de 76 anys (rang de 63- 83).
S’observa en tots els tumors les vores clarament definides i un aspecte sòlid. s’objectiva cicatriu
central estelada en 1 de 10 tumors, mentre que el 80% presenta un realç hipodens a l’administració
de contrast.
Pel que fa a l’estudi patològic posterior trobem tamanys similars en el 90% (3-4 cm), mentre un
10% presenta un tamany superior a 8 cm de dià metre. S’observa evidència macroscòpica
d’hemorrà gia intratumoral en el 70% dels tumors extirpats, en aquests mateixos tumors coexisteix
la presència d’una cicatriu col·lagenitzada central que posteriorment però només s’objectiva per
TAC en un cas (cas que prГЁviament havia estat ja tractat per oncocitomes renals recidivants i on el
TAC informa de la presència d’una cicatriu central). En cap dels casos l’informe anatomopatològic
informa de la coexistència en la peça estudiada de cèl·lules malignes.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
20
CONCLUSIONS
Tot i que els estudis previs amb TAC sГіn homogenis en els seus criteris i defineixen caracterГ­stiques
que a priori podrien semblar equitatives no són suficients com per confirmar l’existència d’un
oncocitoma en lloc d’un CCR, ja que poden presentar característiques similars. Per tant, malgrat
la millora en les tГЁcniques dВґimatge i la semiologia radiolГІgica clГ ssica, continua essent molt
difГ­cil poder determinar a priori quines masses renals serien sospitoses de ser oncocitomes i per
tant dВґevitar la cirurgia radical principalment en pacients monorens.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
21
P16
ESTUDI DE RENTATS VESICALS MITJANÇANT MICROARRAYS DE DNA
PER AL DIAGNГ’STIC DEL CГЂNCER DE BUFETA
L. Mengual1, M. Burset1, E. Ars1, M.J. Ribal2, J.J. Lozano3, B. MiГ±ana3, L. Sumoy3 i A. Alcaraz2.
(1) Laboratori de Biologia Molecular. FundaciГі Puigvert. Barcelona.
(2) Servei d’Urologia. Hospital Clínic i Provincial de Barcelona.
(3) Laboratori de Microarrays. Centre de RegulaciГі GenГІmica. Barcelona.
INTRODUCCIГ“
En l’actualitat la cistoscòpia, complementada amb la citologia urinà ria, es considerada el “gold
standard” per al diagnòstic del carcinoma de cèl·lules transicionals (CCT) de bufeta, tot i que es
tracta d’un mètode invasiu i costós. El desenvolupament de les tecnologies de microarrays de DNA,
que permeten l’estudi de milers de gens en un sol experiment, junt amb mètodes mínimament
invasius o no invasius d’obtenció de les mostres biològiques podrien ser les eines per millorar el
diagnГІstic i pronГІstic dels CCT de bufeta.
L’orina i el rentat vesical representen una bona alternativa al teixit tumoral per a l’estudi dels
CCT de bufeta, donat que es troben en contacte amb tot l’uroteli i es poden obtenir d’una manera
relativament senzilla. Malgrat això, l’aïllament de les quantitats suficients de RNA d’alta qualitat
d’aquests fluids necessà ries per a l’aplicació de les tècniques de microarrays és complicat.
OBJECTIUS
L’objectiu d’aquest estudi era a) determinar si la quantitat i qualitat de RNA obtingut dels rentats
vesicals era suficient per realitzar microarrays de DNA i b) comprovar si els perfils d’expressió
gГЁnica obtinguts de cГЁlВ·lules procedents de rentat vesical correlacionaven amb els obtinguts a partir
de cГЁlВ·lules que procedien directament del tumor.
MATERIALES I MГ€TODES
El RNA total de teixit tumoral i rentat vesical d’un pacient diagnosticat com T2G3 va ser aïllat i
posteriorment tractat tГЁrmicament fins a obtenir 3 nivells de degradaciГі. El RNA es va amplificar
i marcar mitjançant random primer i marcatge directe. Per a les hibridacions es van utilitzar
microarrays de cDNA (Oncochip-v2). Les diferencies d’expressió per a 10 gens van ser
independentment estudiades mitjançant PCR quantitativa a temps real.
RESULTATS
Els resultats indiquen que les mostres de RNA degradades presenten un perfils d’expressió gènica
comparables als obtinguts utilitzant RNA intacte. A més a més, els perfils d’expressió gènica
obtinguts dels rentats vesicals sГіn similars als identificats en el tumor corresponent.
CONCLUSIONS
Aquestes dades suggereixen que el RNA parcialment degradat obtingut de rentat vesical Г©s una
mostra adequada per al estudi dels perfils d’expressió gènica dels CCT vesicals mitjançant la
tecnologia dels microarrays.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
22
P17
DOLOR TESTICULAR CRГ“NICO Y URETER ECTГ“PICO
L Sos, O Angerri, J Caffaratti, JM Garat, H Villavicencio
FundaciГі Puigvert, Barcelona
INTRODUCCIГ“N
El abocamiento ureteral ectГіpico del urГ©ter se produce por la persistencia anormalmente larga del
muГ±Гіn ureteral con el conducto de Wolf, siendo seis veces mГЎs frecuente en la mujer.
La forma mГЎs frecuente en el varГіn es la unilateral en riГ±Гіn simple, raras veces en un doble
sistema y son siempre supraesfinterianas, por lo que no existe la incontinencia urinaria como
sГ­ntoma .
CASO CLГЌNICO
Paciente, varГіn de 24 aГ±os de edad, que acude a Urgencias por presentar dolor testicular derecho
de tiempo de evoluciГіn con empeoramiento de las molestias testiculares y perineales la Гєltima
semana. En la exploraciГіn fГ­sica destaca un teste izquierdo disminuido de tamaГ±o, no doloroso, y
un teste derecho de tamaГ±o y morfologГ­a normal, con leve engrosamiento epididimario, y doloroso
al tacto. Combur de orina negativo. Tacto rectal con prГіstata G I lisa, indolora.
Se realiza una ecografГ­a renovesical , donde se objetiva un riГ±Гіn izquierdo de tamaГ±o
compensador, de parГ©nquima normal, sin dilataciГіn de la via urinaria , sin poder visualizarse riГ±Гіn
derecho. A nivel perivesical se objetiva una formaciГіn anecoica tortuosa en el trayecto del urГ©ter
distal derecho que parece finalizar ectГіpicamente en la vesГ­cula seminal derecha, siendo la vejiga
de morfologГ­a normal.Teste derecho normal y teste izquierdo disminuido de tamaГ±o.
Para completar el estudio se solicita Uroresonancia magnГ©tica objetivГЎndose un resto de blastema
renal derecho y ectopia ureteral derecha que desemboca a nivel de vesГ­cula seminal-conducto
deferente derecho con lesiГіn quГ­stica de dicha vesГ­cula. La GammagrafГ­a renal DMSA no capta
ningГєn funcionalismo de dicho blastema renal.
REVISIГ“N
En el varГіn , la ectopia ureteral es mucho mГЎs rara que en la mujer. La forma mГЎs frecuente de
presentaciГіn en el varГіn es la unilateral de riГ±Гіn simple.Los sГ­ntomas mГЎs frecuentes son los
derivados de la infecciГіn urinaria, que en los casos de ectopia en el ГЎrea genital se manifiestan por
brotes de orquiepididimitis. La mayorГ­a de casos en riГ±Гіn simple presentan anulaciГіn funcional
por tratarse de riГ±ones displГЎsicos y muchas veces situados ectГіpicamente. La ecografГ­a renovesical
puede diagnosticar por si sola la patologГ­a. La uro-resonancia es de gran utilidad para el diagnГіstico
definitivo.
CONCLUSIONES
En pacientes jГіvenes con orquiepididimitis de repeticiГіn y ausencia de un riГ±Гіn en la ecografГ­a
renovesical hay que sospechar un posible abocamiento ectГіpico ureteral.
El tratamiento de elecciГіn es la nefrectomГ­a.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
23
P18
METГЂSTASI ATГЌPICA SINCRГ’NICA DE CARCINOMA DE CГ€LВ·LULES
CLARES EN PACIENT AMB ANTECEDENTS DE TIMOMA.
Josep MВЄ Gaya, Jacobo Arce, Xavi Pascual, Anna Bujons, Fernando RodrГ­guez-Escovar, Laia Sos,
Joan Palou, Humberto Villavicencio.
Servei d’Urologia. Fundació Puivert, Barcelona.
INTRODUCCIГ“
La generalització de l’ús de tècniques d’ imatge per a la prà ctica mèdica dià ria ha fet que augmentin
el nombre de diagnГІstics de carcinoma renal en estadis assimptomГ tics. Malgrat aquesta precocitat,
un terç d’aquest tumors presenten malaltia metastà sica en el moment del diagnòstic.
El carcinoma renal metastatitza per ordre de freqГјГЁncia a: pulmГі, ГІs, fetge, suprarrenals y
cervell. No obstant no Г©s infreqГјent que ho faci en altres ГІrgans, el que es defineix com metГ stasis
de localitzaciГі atГ­pica.
HISTORIA CLГЌNICA
Es presenta el cas d’un pacient home de 49 anys amb antecedents de timectomia més radioterà pia
posterior per miastГЁnia gravis associada a timoma.
Deu anys després de la intervenció i deprés d’un traumtisme torà cic lleu el paciente inicia cuadre
de dolor a la zona de l’antiga ferida quirúrgica que no millora amb les mesures habituals. A
l’exploració únicamente s’objectiva dolor a la palpació d’un dels punts de la sutura esternal que
es retira. Donada la persistencia de la clГ­nica es decideix la retirada de la resta de punts de
capitonatge esternal . Durant la extracciГі del primer, el pacient presenta una hemorrГ gia massiva
que obliga a toracotomГ­a mГ©s lligadura de ambdues artГЁries mamaries internes i transfusiГі de vuit
concentrats d´hematies fins aconseguir l’estabilització hemodinà mica . Posteriorment s’explora
el motiu del sagnat observant a nivell retroesternal, teixit fibrГіs multivascularitzat que es biopsia
pels antecedents de timoma. L’anatomia patològica informa de metà stasi de carcinoma de cèl·lules
clares.
Es realitza TC toraco-abdominal que mostra massa hiperdensa de 6 cm al pol inferior ronyГі
dret. A nivell torГ cic imatge compatible amb metГ stasi mediastГ­nica.
Ingressa al nostre centre desprГ©s de radioterГ pia sobre la lesiГі mediastГ­nica realitzant-se
nefrectomía laparoscòpica. Va presentar un postoperatori correcte, donant-se d’alta el quart dia
desprГ©s de la cirurgia. Anatomia patolГІgica: Carcinoma cГЁlВ·lules clares (pT1b). Actualment el pacient
segueix tractament amb inmunoterГ pia.
CONCLUSIONS
El carcinoma de cГЁlВ·lues clares Г©s freqГјent que metastitzi en localitzacions atГ­piques, perГІ Г©s
extraordinari que ho faci a nivell mediastГ­nic i de forma sincrГІnica.
Aquest Г©s un tumor quimiorresistent y les opcions actuals de tractament de la malatia
metastГ sica passen per la inmunoterapia . Tots els autors perГІ coincideixen en que, per que aquesta
sigui mГ©s efectiva es realitzi prГЁviament la nefrectomia.
La radioterapia Г©s una bona opciГі pel tractament palВ·liatiu sobre M1 ГІssies y en SNC
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
24
P19
CIRURGIA RECONSTRUCTORA DE L’ESCLEROSI CERVICOURETRAL
DESPRÉS DE PROSTATECTOMÍA RADICAL, PER FRACÀS DE LA
SOLUCIГ“ ENDOSCГ’PICA.
Josep MВЄ Gaya , Joan Palou, Pere AraГ±Гі, Roberto MartГ­nez de Pinillo, Anna Bujons, Xavi Pascual,
Fernando RodrГ­guez, Laia Sos, Humberto Villavicencio.
Servei Urologia. FundaciГі Puigvert, Barcelona.
INTRODUCCIГ“
Una de les complicacions de la prostatectomia radical és l’esclerosi de l’unió cervicouretral, que
oscilВ·la entre 0.8-20%. El tractament inicial dВґaquesta complicaciГі acostuma a ser conservador
amb dilataciГі o tractament endoscГІpic amb cervicotomia o uretrotomia interna que resol un 7090% dels casos.
Quan fracassa el tractament conservador endoscòpic la situació és complexa i l’experiència és
escassa.
Es presenta un cas clínic complex que va ser resolt de manera satisfactòria mitjançant cirurgia
oberta reconstructora.
CAS CLГЌNIC
Pacient home de 65 anys diagnosticat dВґadenocarcinoma de prГІstata Gleason (2+2), al que se
li realitza prostatectomia radical en un altre centre el gener del 2002. Durant la cirurgia, es van
presentar problemes de control dВґhemostГ sia, amb dues reintervencions per sagnat en el
postoperatori immediat i la necessitat de transfondre 39 concentrats dВґhematies. Als dos mesos
de l’alta, el pacient presenta retenció aguda d’orina que requereix de col·locació de sonda de
cistostomia. DesprГ©s de dos intents de cervicotomГ­a endoscГІpica amb resultats de una nova retenciГі
d’orina i infeccions urinà ries de repetició és remès per a valoració al nostre centre. Es practica un
nou intent endoscòpic amb cervicotomia i ressecció del teixit fibrós de la zona de l’anastomosi.
L’anatomia patològica informa de teixit fibrós amb absència de tumor i els valors de PSA son
indetectables. Al retirar la sonda vesical presenta nova retenció aguda d’orina.
Per fracГ s de les maniobres endoscГІpiques, als deu mesos es practica un primer temps de
cirurgia reconstructora. Primer per via perineal amb posiciГі de litotomГ­a es disseca uretra bulbar
i membranosa fins a la zona fibrosa. DesprГ©s per via hipogГ strica es disseca cara anterior de bufeta
fins arribar a coll vesical. Es practica exГЁresi de la zona fibrosa i sutura uretral amb punts simples.
Es deixa sonda de cistostomia i uretral. A les tres setmanes retirada de sonda uretral amb realitzaciГі
de cistografia que comprova estanquetat de la sutura i bon pas per la zona anastomГІtica. Als sis
mesos es col·loca esfínter artificial (AMS 800) a nivell d’uretra bulbar amb activació als dos mesos.
El pacient actualment es troba continent i no presenta residu postmiccional.
CONCLUSIONS
Una de les complicacions de la cirurgia radical de pròstata es l’esclerosi de l’unió cervicouretral
(0.8-20%).
El tractament d’aquesta complicació es endoscòpic. Davant del fracàs del tractament conservador
Г©s possible la seva soluciГі amb cirurgia oberta reconstructora complexa.
La col·locació d’un esfínter artificial és una opció al problema de l’incontinència després de la
ressecciГі del segment estenГІtic
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
25
P20
PROSTATECTOMIA RADICAL PERINEAL AL PACIENT TRASPLANTAT
RENAL AMB CANCER DE PROSTATA LOCALITZAT
SuГЎrez Novo, JF; Pastor LГіpez S; AguilГі LucГ­a, F; Riera Cana,s, Ll; Cuadrado CampaГ±a, JM; Franco
Miranda, E
Hospital Universitari de Bellvitge
INTRODUCCIГ“
Els avenços a la técnica quirúrgica i la inmunosupressió han portat a una millora a la supervivència
de l’empelt als pacients trasplantats. A més s’han ampliat els criteris del trasplantament fent que
aquests es duguin a terme en un percentatge elevat de malalts de mГ©s de 50 anys. Aquests dos
fets ha portat a que es trobin mГ©s pacients trasplantats amb cГ ncer de prГІstata. La inmunosupressiГі,
la presència de l’empelt a la pelvis i la necessitat de no comprometre el camp quirúrgic per a
possibles trasplantaments posteriors, fan de la prostatectomia radical perineal la tГ©cnica quirГєrgica
ideal per al tractament del cГ ncer de prГіstata en aquests pacients. Revisem els casos de
prostatectomia radical perineal en pacients trasplantats al nostre centre.
MATERIAL I MГ€TODE
Entre el juny de 2003 i agost de 2005 s’han realitzat 7 prostatectomies radicals perineals a malalts
trasplantats al nostre centre. La mitjana d’edat al moment de la cirugia es de 67 anys ( 60-74 anys).
El temps mitjà des del traplantament és de 12’4 anys (3-17 anys). La mitjana de PSA al moment
del diagnòstic és de 8’34 (4.3- 12.3). Tots els pacients van ser diagnosticats en estadi T1c- T2a.
NomГ©s 1 malalt va fer tractament amb hormonoterГ pia previ a la prostatectomia radical. La mitjana
de Gleason a la peça de prostatectomia és 7. Un cas de marge positiu. Cap pacient ha patit
empitjorament de la funciГі renal desprГ©s de la cirurgia. Cap malalt ha requerit transfussiГі
sanguГ­nea.1 malalt va presentar infecciГі de ferida que va requerir cures tГІpiques. 1 pacient va patir
lessió rectal intraoperatòria que es va resodre al mateix acte quirúrgic. L’estada mitja va ser de 10
dies. Actualment 1 malalt es troba en progressió bioquímica, el malalt amb marge positiu a la peça,
i la resta sense evidГЁncia de malaltia.
CONCLUSIONS
La prostatectomia radical via perineal Г©s una bona tГЁcnica quirГєrgica per al tractament
del cГ ncer de prГІstata localitzat als pacients trasplantats. Es necessita un seguiment a mГ©s llarg
plaç per a la valoració del resultats oncològics.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
26
P21
EVALUACIГ“N PROSPECTIVA DE LA EFICACIA DE LEVOFLOXACINO
VERSUS AMPICILINA-AZTREONAM EN PROCEDIMIENTOS
ENDOUROLГ“GICOS
Ropero, J; Torrecilla, C; Colom, S; LГіpez-Costea, MA; Riera, L; Franco, E
Hospital de Bellvitge
INTRODUCCIГ“N
La necesidad de profilaxis antibiГіtica en procedimientos endourolГіgicos estГЎ sumamente demostrada,
utilizГЎndose por la prГЎctica totalidad de grupos de trabajo. Sin embargo no hay consenso en cual
es la profilaxis adecuada a realizar. La intenciГіn del estudio es comparar la efectividad de dos
pautas antiГіticas endovenosas que se realizan en el momento actual por el Servicio de EndourologГ­a
del Hospital Universitario de Bellvitge.
MATERIAL Y MÉTODOS
En el estudio se han incluido un total de 90 pacientes con edada media de 43 aГ±os (rango 19-78).
Los pacientes fueron intervenidos en un plazo de 6 meses en el servicio de endourologГ­a. Los
pacientes fueron asignados aleatoriamente en 2 grupos de forma randomizada. En el primer grupo
a los pacientes se le administrГі dosis Гєnica de Levofloxacino 500mg endovenoso 1 hora antes del
procedimiento. En el segundo grupo se adminstrГі Ampicilina 2g/6horas endovenoso durante 24
horas + Aztreonam 1g/8horas endovenoso durante 24 horas. A todos los pacientes se les realizГі
urocultivo preoperatorio y urocultivo en el segundo dГ­a del postoperatorio. Se estudiГі posteriormente
tasa de reingreso, tasa de reintervenciГіn, pacientes que presentan fiebre postoperatoria y urocultivos
positivos.
RESULTADOS Y CONCLUSIONES
Los grupos se han comparado en cuanto a tasa de reingreso, tasa de reintervenciГіn, fiebre
postoperatoria y urocultivos postoperatorios. Se han analizado estadГ­sticamente sin hallar diferencias
en lo 2 grupos de tratamiento antibiГіtico. El estudio concluye que ambas pautas antibiГіticas tienen
una similar eficacia en cuanto a complicaciones postoperatorias
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
27
P22
CIRUGIA MAYOR AMBULATORIA. EXPERIENCIA EN PARC TAULI:
CIRCUITOS, RESULTADOS Y COSTES
Autores: PeГ±a J.A., Hannaoui N.,Gonzalez J.L.,Vicente E.,Garcia D.,Abad C.,Prera A.,Prats J.
Servicio de UrologГ­a.Hospital de Sabadell. CorporaciГі Sanitaria Parc Tauli. Sabadell.
INTRODUCCION
La cirugia mayor ambulatoria (CMA) esta en auge en las diversas especialidades quirГєrgicas por
su ahorro en costes en ausencia de incremento de morbilidad. Presentamos nuestra experiencia
y el anГЎlisis de eficiencia para dos procedimientos:hidrocelectomia y varicocelectomia.
MATERIAL Y MÉTODOS
Desde Marzo 04 realizamos cirugia mayor ambulatoria en nuestro centro.La patologГ­a tratada
incluye varicoceles, quistes de cordon, hidroceles, orquiectomias y colocaciГіn de prГіtesis, biopsias
testiculares, orquidopexias, BMR y RTU de pequeГ±os tumores, uretrotomias internas, retiradas de
doble j, biopsias transrectales de prГіstata, cistoscopias y circuncisiones con sedacion por diversos
motivos, quistes parauretrales y biopsias de pene. Los equipos de enfermeria,anestesia y las
instalaciones se dedican en exclusiva a CMA. Tras pasar unas horas en reanimaciГіn, el paciente
es dado de alta.
RESULTADOS
La acogida por parte de pacientes y mГ©dicos de familia ha sido buena. La Гєnica complicaciГіn que
hemos tenido fue la reintervenciГіn a las 6 horas de una hidrocelectomia por sangrado. En un Гєnico
caso ( Buntz unilateral) el paciente quedГі ingresado por dolor durante 24 horas. El ahorro por
procedimiento en el caso de las hidrocelectomias y varicocelcectomias ha sido de 900 euros
aproximadamente. La lista de espera se ha reducido en cuatro aГ±os.
CONCLUSIONES
La CMA es factible en UrologГ­a. Aporta las ventajas de reducir costes y lista de espera sin aГ±adir
morbilidad. La informaciГіn previa al paciente y disponer de instalaciones y equipo especializado
es aconsejable.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
28
P23
URÉTERO-PIELOPLASTIA LAPAROSCÓPICA. CASUÍSTICA ACTUAL.
Gausa GascГіn, L.; Pascual, M., Rosales Bordes, A., Ponce de LeГіn Roca, J., MontlleГі GonzГЎlez,
CaparrГіs Sariol. J.: Villavicencio Mavrich, H.
FundaciГіn Puigvert. Barcelona
INTRODUCCIГ“N
TГ©cnica reconstructiva que se intuye de elecciГіn por su menor agresividad quirГєrgica, rГЎpida
recuperaciГіn, y supuesta eficacia.
OBJETIVO
Valorar: particularidades de la tГ©cnica, complicaciones inmediatas y a corto plazo, objetivar resoluciГіn
de la obstrucciГіn a medio plazo.
MATERIAL Y MÉTODOS
Estudio observacional de 24 urГ©tero-pieloplastias laparoscГіpicas (febrero 2003- setembre 2005).
Edad media 25.79 (13-40). 14 hombres, 10 mujeres. 9 de chas, 15 izquierdas. Cumplen criterios de
actuaciГіn reconstructiva protocolorizados el centro.
RESULTADOS
UrГ©tero Pieloplastia Desmembrada LaparoscГіpica Transperitoneal Tiempo medio de cirugГ­a 197
min (180-260). Todos presentan vaso polar excepto un caso. No reconversiГіn ni complicaciГіn
intraoperatoria remarcable. 2pac llevaban doble J preoperatorio y 5 SNF. Se colocГі doble J
intraoperatorio de forma anterГіgrada en 4, 2 pielostomГ­a intraopaeratoria. 18 colocaciГіn catГ©ter
retrГіgradamente previa cateterizaciГіn endoscГіpica hasta zona medio lumbar retrograda.
Estancia media 4.6 dГ­as (3-9). El paciente pediГЎtrico 17 dГ­as. Retirada del doble J a 4 semanas.
Media de seguimiento 9 meses (1-20). 92% sintomГЎticos. 18 con renograma isotГіpico a 3 meses,
ausencia de obstrucciГіn y mejora funciГіn. 2 pacientes han presentando reestenosis. Uno
inmediatamente en que fue imposible la tutorizaciГіn de la anastomosis, realizГЎndose dilataciГіn
con balГіn. El otro fracasГі tras retirar el doble j. habiendo fracasado tambiГ©n la dilataciГіn con balГіn
y una endopielotomГ­a.
CONCLUSIONES
TГ©cnica Гєtil en el tratamiento de la estenosis de la uniГіn (92% sintomГЎticos) Mejora el tiempo de
ingreso y de reincorporaciГіn a las actividades cotidianas.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
29
P24
NEOPLГЂSIA DE PRГ’STATA I METГЂSTASIS PULMONARS SOLITГЂRIES.
A. PONCE, J. COMET, N. TORRENT, R. DOMINGO, V. MONTSERRAT i M. ORDIS.
Servei d’Urologia. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta. GIRONA.
INTRODUCCIГ“
Presenten un cas de neoplà sia de pròstata amb metà stasis pulmonars sense evidència d’afectació
dels ganglis limfГ tics ni metГ stasis ГІssies.
CAS CLГЌNIC
Pacient home de 70 anys sense al.lГЁrgies medicamentoses conegudes, exfumador desde fa 10 anys
amb antecedents patolГІgics de diabetes mellitus tipus II en tractament amb hipoglicemiants orals,
glaucoma i RTU de pròstata fa 15 anys amb diagnòstic anatomopatològic d’hiperplasia benigna de
prГІstata.
Durant els controls ambulatoris a CCEE s’observa un ascens lent i progressiu del PSA fins a un
valor de 6.02 ng/ml amb ratio de 10.5% amb tacte rectal no sospitГіs. Es practiquen biГІpsies
ecodirigides amb resultat d’hiperplasia benigna de pròstata. Es practica nou control sis mesos
després i s’objectiva PSA de 35.47 ng/ml pel que es tornen a practicar biòpsies prostà tiques
ecodirigides amb resultat d’adenocarcinoma de pròstata Gleason 7 (3+4) en el 70% dels cilindres
del lГІbul esquerre i sense evidГЁncia de neoplГ sia en els del lГІbul dret.
Es sol·licita estudi d’extensió amb gammagrafia òssia que resulta negativa per imatges de M1
i TAC toraco-abdomino-pГЁlvic amb resultat de mГєltiples imatges nodulars preferentment a la
periferia d’ambdós pulmons compatibles amb metà stasis. La resta del TAC no mostra altres
alteracions i no s’observen adenopaties retroperitoneals ni pèlviques ni axil.lars o mediastíniques.
Es contacta amb el Servei d’Oncologia devant de la sospita d’altra neoplà sia oculta responsable
de les metГ stasis pulmonars. Comentat el cas en comiГЁГ© es decideix biГІpsia pulmonar oberta de
les lesions pulmonars. Es practica aquesta mitjançant minitoracotomia dreta. La biopsia de la peça
mostra “metà stasi pulmonar compatible amb adenocarcinoma de pròstata”. S’inicia bloqueig
hormonal complert amb bicalutamida i anГ legs LH-RH amb molt bona tolerГ ncia i descens del
PSA fins a valors normals.
DISCUSSIГ“
De tots Г©s conegut el tropisme de la neoplГ sia de prГІstata per les metГ stasis ГІssies doncs fins a
un 30% de casos les presenten en el moment del diagnГІstic. Seguidament sГіn les adenopaties a
diversos nivells les que les segueixen en freqüència. Les metà stasis pulmonars d’una neoplà sia
de prГІstata sense metГ stasis ГІssies ni adenopaties resulta una forma atГ­pica de presentaciГі
d’aquesta neoplà sia així com és típic de la neoplà sia de tiroides. Les bases biològiques d’aquest
comportament sГіn encara desconegudes. En ordre de freqГјГЁncia desprГ©s dels ganglis limfГ tics i
els ossos les regions mГ©s freqГјents de disseminaciГі del cГ ncer de prГіstata sГіn la bufeta urinaria,
el fetge, la glГ ndula suprarrenal i el testicle.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
30
P25
METГЂSTASI VAGINAL DE TUMOR RENAL AMB TROMBO A VENA CAVA.
A. PONCE, J. COMET, N. TORRENT, R. DOMINGO, V. MONTSERRAT i M. ORDIS.
Servei d’Urologia. Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta. GIRONA.
INTRODUCCIГ“
Presentem un cas de tumor renal de gran tamany amb trombo a vena cava i infiltraciГі de la paret
de la vena que presenta metГ stasi vaginal sis mesos desprГ©s de la ressecciГі del tumor primari.
CAS CLГЌNIC
Pacient dona de 45 anys amb alВ·lГЁrgia al contrast iodat, sense hГ bits tГІxics, amb antecedents
patolГІgics de luxaciГі congГЁnita de cadera, amigdalectomia, adenoidectomia, exГЁresi de quists
ovГ rics bilaterals per cirurgia laparoscГІpica. Sense cap clГ­nica prГЁvia inicia quadre de dolor lumbar
dret compatible amb cГІlic nefrГ­tic, afebril. Es solВ·licita ecografia urolГІgica que mostra imatge sГІlida
sugestiva d’hipernefroma amb trombo a vena cava. Es practica TAC abdominal que mostra massa
renal sГІlida de 56x49mm amb trombosi a vena renal i vena cava inferior. Es solВ·licita gammagrafia
ГІssia que resulta negativa.
Es intervinguda quirГєrgicament practicant-se nefrectomia radical dreta, extracciГі de trombo
tumoral, cavectomia i substitució per pròtesi vascular sintètica de dacron. L’anatomia patològica
mostra carcinoma de cГЁlВ·lules renals cromofГ­liques de 10x7cm amb extensa invasiГі tumoral hiliar
i infiltraciГі focal de la cГ psula sense extensiГі al greix perirrenal. Suprarrenal no infiltrada. BiГІpsia
de la paret de la vena cava inferior amb infiltraciГі per carcinoma. Postoperatori sense incidГЁncies
amb alta a domicili vuit dies desprГ©s de la intervenciГі quirГєrgica.
Als quatre mesos de la intervenciГі reingressa per dolor lumbar intens practicant-se TAC, RMN
i gammagrafia ГІssia que mostra metГ stasis ГІssies a nivell de D10-D11 i D12-L1 amb imatges
d’invasió del canal vertebral i compresió medular. S’inicia tractament intensiu amb radioterapia,
interleukina-2 i Г cid zoledrГІnic amb resposta parcial.
Sis mesos desprГ©s de la intervenciГі quirГєrgica acudeix a urgГЁncies per metrorrГ gies sense cap
altre simptomatologia. ExploraciГі pel Servei de Ginecologia que objectiva pГІlip a cara interna dreta
de la vagina que es resseca amb informe anatomopatològic de “carcinoma renal metastà sic”.
D’acord amb el Servei d’Oncologia es tracta amb Radioterapia, Interleukina i à cid zoledrònic
amb evoluciГі desfavorable. Actualment la pacient es troba amb tractament per la ClГ­nica del Dolor
amb mГІrfics i tractament paliatiu.
DISCUSSIГ“
Les metГ stasis vaginals de tumors extragenitals sГіn extremadament infreqГјents. Habitualment
sГіn produГЇdes per tumors renals i per tumors colorrectals. Es discuteix sobre quina Г©s la ruta per
la que les cèl·lules metastà siques procedents de tumors extragenital s’implanten a la vagina. En
el cas de l’hipernefroma es tracta d’una disseminació hematògena, però es creu que el cà ncer
colorrectal metastatitza per via transcelòmica mitjançant exfoliació de cèlul.les tumorals i implantació
a la superficie serosa de la vagina.
No existeix consens sobre el tractament quirúrgic indicat pel tractament d’aquestes lesions
doncs es practica des de la exГЁresi simple fins a la exenteraciГі pГЁlvica. Tampoc existeix una polГ­tica
clara sobre la utilitat del tractament amb quimioterГ pia o radioterГ pia.
L’escàs número de casos existents no permet extraure conclusions sobre el pronòstic d’aquests
pacients perГІ habitualment el pronГІstic Г©s dolent amb una supervivГЁncia molt baixa desprГ©s del diagnГІstic.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
31
P26
LEOC, UNA ALTERNATIVA DE TRACTAMENT EN LITIASIS DВґURETRA
PROSTГЃTICA
Jacobo Arce, Fernando RodrГ­guez, BegoГ±a Juaneda, Roberto MartГ­nez, Jose MВЄ RodrГ­guez Ledesma,
Salvador Esquena, Francisco SГЎnchez MartГ­n, FГ©lix MillГЎn. Humberto Villavicencio
Servei d’Urologia. Fundació Puigvert, Barcelona
INTRODUCCIГ“
Habitualment el maneig de les litiasis d’uretra prostà tica en cas de no expulsió espontà nia es
realitza de forma mecà nica mitjançant l’empenta de la mateixa amb una sonda fins la bufeta y
posterior tractament, o bГ© per via endoscГіpica amb fragmentaciГі in situ mecГ nica o litotripsia amb
là ser o altres fonts d’energia
CAS CLГЌNIC
Es presenta el cas d’un pacient de 49 anys que acudeix al nostre servei d’urgències per un quadre
de síndrome miccional obstructiu sever de 4 dies d’evolució y amb antecedent de còlic nefrític els
dies previs. El pacient referia haver sigut sondat en un altre centre per el mateix quadre el dia previ.
En les proves d’imatge s’objectiven diferents imatges compatibles amb litiasi de 1.5cm a nivell
d’uretra prostà tica. Es procedeix a la realització de LEOC urgent eco-dirigida amb litotriptor Siemens
Lithostar Ultra _ a 3Kv de treball, pic de 5 Kv amb un total de 5000 trets resultant en la fragmentaciГі
de la mateixa i posterior expulsiГі sense repercussiГі clГ­nica ni complicacions posteriors. La composiciГі
final del cГ lcul fou de weddellita i apatita en un 90% i 10% respectivament
DISCUSSIГ“
Revisada la literatura no s’ha trobat cap publicació que faci referència al tractament amb LEOC
sobre litiasi en uretra posterior.
Amb aquest cas es demostra una possibilitat de tractament dins de les diferents opcions
terapГЁutiques per aquest tipus de localitzaciГі anatГІmica poc freqГјent, sense haver-se apreciat
repercussiГі clГ­nica ni complicacions posteriors.
CONCLUSIГ“
La LEOC és una opció terapèutica útil en el tractament de les litiasis d’uretra prostà tica
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
32
P27
INSTIL.LACIГ“ DE N-ACETILCISTEГЌNA I BICARBONAT SГ“DIC PER
SONDA DE NEFROSTOMIA : UNA OPCIГ“ DE TRACTAMENT EN
PACIENTS AMB LITIASIS DE CISTINA RECIDIVANT
Jacobo Arce, Helena Ascaso, Salvador Esquena, Francisco SГЎnchez MartГ­n, Ferran Rousaud, FГ©lix
MillГЎn, Humberto Villavicencio
Servei d’Urologia. Fundació Puigvert, Barcelona
INTRODUCCIГ“
La cistinГєria Г©s un desordre hereditari autosГіmic recessiu caracteritzat per la excreciГі augmentada
de quatre aminoГ cids (cistina, arginina, lisina i ornitina ) degut a un defecte primari en la reabsorciГі
tubular renal e intestinal; precipitant a la via urinГ ria nomГ©s la cistina degut a la seva gran
insolubilitat, sobretot a pH Г cids.
El tractament mГЁdic persegueix no nomГ©s disminuir la seva excreciГі urinГ ria sinГі tambГ©
disminuir la seva concentració y augmentar la seva solubilitat mitjançant l’associació de substà ncies
quelants i alcalinitzants amb efectivitat demostrada in vitro.
CAS CLГЌNIC
Presentem el cas d’una pacient dona de 51 anys diagnosticada de cistinúria i sotmesa a varis
procediments endoscópics y percutanis, a més d’algunes sessions de LEOC per presentar litiasis
de cistina.
Ingressa per a derivaciГі urinГ ria amb sonda de nefrostomia desprГ©s de detectar en control
radiolГІgic rutinari una moderada ureterohidronefrГІsis per mГєltiples litiasi a nivell pielocalicilar
inferior i urГЁter sacre mantenint-se la pacient asintomГ tica.
S’inicia tractament amb irrigació en bomba a tolerà ncia , a través de sonda de nefrostomia d’una
soluciГі composta de N-AcetilcisteГ­na al 2% junt amb bicarbonat sГІdic 1/6M amb bona tolerГ ncia y
sense detectar efectes adversos.
Durant el tractament es realitzen exploracions radiolГІgiques periГІdiques observant una franca
millora amb desaparició complerta de les litiasi tractades a les 2 setmanes d’haver-se iniciat el
tractament.
DISCUSSIГ“
A la literatura queda demostrada la dissolució del cà lculs de cistina mitjançant l’ús de diferents
quelants i alcalinitzants.
En aquest cas s’ha utilitzat la N-Acetilcisteína i el bicarbonat sòdic , essent aquests i les
concentracions utilitzades, les que proporcionen millors resultats in vitro.
Aquest tractament es presenta com una terapèutica alternativa esperançadora en el tractament
de la litiasi cistГ­nica recidivant.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
33
P28
LIMFOMA B PRIMARI DE VIES URINГЂRIES
GГіmez-Lanza E, Planas J, Cecchini Ll, RamГ­rez C, Abascal JM, Martos R, Salvador C, Celma A,
Bestard J, Ballesteros C, Mir C, De Torres I*, Morote J
Servei dВґ Urologia. *Servei d Anatomia PatolГІgica
Hospital General Universitari Vall dВґHebrГіn, Barcelona
OBJECTIU
Descriure un cas clГ­nic poc freqГјent de limfoma B de cГЁlВ·lules grans primari de vies urinГ ries
superiors
CAS CLГЌNIC
Presentem una dona de 73 anys que referia episodis intermitents d’hematúria macroscòpica
monosimptomà tica d’un any d’evolució. Antecedents patològics: HTA en tractament, DM tipus 2 en
tractament amb antidiabГЁtics, depressiГі, cistocolpopexia de Burch als 64 anys, histerectomia+dobre
anexectomia per miomes als 63 anys i apendicectomia. Proves complementГ ries: 1- ECOGRAFIA:
ureterohidronefrosi dreta, no imatges de TM vesical. 2- UIV:important retard en la captaciГі de
contrast del ronyó dret sense mostrar l’eliminació del mateix. Ronyó esquerre normal. 3- TC
abdominal: gran dilatació del sistema excretor dret amb urèter dilatat fins L5-S1. S’observa ocupació
del urГЁter i del sistema pielocalВ·licilar suggerint tumor transicional. 4- Citologies urinГ ries: abundant
descamació de cel·lularitat atípica amb tècnica d’antígen leucocitari +. 5- Uro-RM: tumoració
urotelial dreta de 10 cm amb afectaciГі pielocalВ·licilar i ureteral que dГіna una anulВ·laciГі funcional
del ronyГі dret. Angiomiolipomes renals esquerres. 6- Renograma isotГІpic: funciГі renal conservada
a expenses del ronyГі esquerra. AnulВ·laciГі funcional del ronyГі dret.
Es va realitzar una nefroureterectomia radical dreta via laparoscГІpica amb desinserciГі ureteral
endoscГІpica.
L’anatomia patológica de la peça quirúrgica descriu una gran tumoració de vies urinà ries que
afecta tot el sistema pielocalВ·licilar (urГЁter, pelvis renal i calze mig i inferior). MicroscГІpicament
s’objectiven cèl·lules linfoides de gran tamany amb nuclis irregulars que en algunes zones s’exten
i comprimeix el parГЁnquima renal. Hi ha algun nГІdul tumoral subcapsular. Les tincions
inmunohistoquГ­miques sГіn positives per CD45, CD20, CD79a, CD10 i bcl-6.
COMENTARIS
El linfoma primari B de cГЁlВ·lules grans de vies urinГ ries superiors Г©s extremadament rar (16 casos
al JapГі). Els linfomes primaris reprsenten el 0.4 % de les neoplГ ssies del tracte urinari, solen ser
folВ·liculars tipus B i MALT. DifГ­cil diagnГІstic diferencial del carcinoma transicional per tГЁcniques
d’imatge, generalment nefrectomia.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
34
P29
ADENOMA NEFROGГ€NIC VESICAL a UN PACIENT TRASPLANTAT
Jose Manuel Ruiz DomГ­nguez, Г’scar Buisan Rueda; Joan Areal Calama; Roger Boix Orri; Montserrat
Arzoz; Luis Ibarz Servio; Josep MВЄ SaladiГ© i Roig.
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona
INTRODUCCIГ“
L’ adenoma nefrogènic és una entitat patològica d’ escasa incidència. La localització més freqüent
d`aquest tumor Г©s a la bufeta urinГ ria, encara que alters localitzacions possibles poden ser pelvis
renal, ureter i uretra.
CAS CLГЌNIC
Es presenta el cas d’ un pacient de 40 anys amb antecedents de hipertensió arterial de llarga evolució
i insuficiГЁncia renal crГІnica secundГ ria a glomerulonefritis focal i segmentГ ria que va precisar
transplanment renal. Arrel de quadres d’ hematúria macroscòpica total monosimptomà tica no
filiada per ecografia renovesical, es practica cistoscopia amb cistoscop flexible i s’ observà implant
pseudopapil•lar a la cara posterior vesical. La anatomia patol•lògica va concloure que es tractava
dВґun adenoma nefrogГЁnic.
DISCUSSIГ“
L�adenoma neforgènic histol•lògicament correspon a una metaplà sia de l’uroteli amb presència
d’un teixit similar als túbuls renals que apareix en resposta a traumatismes pèlvics, intervencions
quirГєrgiques del tracte urinari inferior, procediments endoscГІpics, cГ lculs urinaris, quimioterГ pia
intravesical, irradiaciГі i que tambГ© tГ© relaciГі amb pacients transplantats renals.
CONCLUSIONS
Davant de troballes cistoscòpiques o radiològiques compatibles amb tumor vesical, hem d’ incloure
aquesta entitat al diagnГІstic diferenciall
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
35
P30
HEMATOMA PГ€LVIC POSTBIГ’PSIA TRANSRECTAL NO ECODIRIGIDA
Jose Manuel Ruiz DomГ­nguez, Jose Gago Ramos; Joan Areal Calama; Г’scar Buisan Rueda; Roger
Boix Orri; Montserrat Arzoz Fabregas; Luis Ibarz Servio; Josep MВЄ SaladiГ© i Roig
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona
INTRODUCCIГ“
La biòpsia de próstata és el procediment mitjançant s’ obtenen fragments de teixit prostà tic que
posteriorment permeten un diagnòstic histològic. Constitueix el mètode d’ elecció pel diagnòstic
del cГ ncer de prГіstata recolzades amb les troballes del tacte rectal i els valors de PSA.
Les tГЁcniques de biГІpsia sГіn variades i depenen de la instrumentaciГі disponible als diferents
centres i de l’ experiència del biòpsiador. En l’ actualitat la tècnica més emprada és la biòpsia de
prГіstata guiada per ecografia transrectal.
Г‰s un procediment que no estГ exent de complicacions com : hematГєria, hematoquГЁcia, prostatitis
post-biГіpsia o inclГєs septicГЁmia.
CAS CLГЌNIC
Es presenta el cas d’ un pacient de 49 anys que es va valorar al Servei d´ Urgències després d´un
a biГІpsia transrectal dirigida amb el dit a un altre centre. Presentava un quadre de dolor hipogГ stric
i de compromГ­s hemodinГ mic. El TAC mostrava un gran hematoma paraprostasticovesical esquerre.
LВґevoluciГі posterior del pacient va ser de recuperaciГі de la tensiГі arterial i del hematocrito.
LВґestudi histolГІgic es va informar com adenocarcinoma de prГіstata de grau 7 en lВґescala de Gleason
per ambdГіs lГІbuls prostГ tics.
DISCUSSIГ“
La biГІpsia transrectal de prГіstata ecodirigida ha demostrat que Г©s clarament superior a la biГІpsia
convencional i a la via transperineal per ser millor tolerada i de mГ©s fГЎcil accГ©s a les diferents zones
de la prГіstata i de les vesГ­cules seminals. Amb una taxa de diagnГІstic mГ©s que aceptable Г©s el
mГЁtode dВґelecciГі ,malgrat dels ocasionals casos de septicemia, en el diagnГІstic de cГЎncer de
prГіstata.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
36
P31
TORSIГ“ CONGГ€NITA DE PENIS
Arch CaГ±as, A; GutiГ©rrez del Pozo, R; GarcГ­a Ruiz, E; Peri CusГ­, L; Agud PiquГ©, A; Izquierdo Reyes,
L; AltГ©s Nieva, P; GarcГ­a Larrosa, A; SГЎnchez Caba, M; Alcaraz Asensio, A
Hospital ClГ­nic i provincial de Barcelona
INTRODUCCIГ“
La torsió de penis és una entitat poc freqüent. Es caracteritza perquè el glande i l’eix del penis estan
malrotats, dirigint-se el meat uretral i el frenell cap amunt. Quasi sempre, es produeix en el sentit
contrari de les agulles del rellotge, és a dir, cap a l’esquerra. En la majoria dels casos, el
desenvolupament del penis és normal, i l’anomalia no es diagnostica fins a la circumcisió o fins
que el prepuci es retrau completament. En alguns casos, la torsiГі de penis pot associar-se a formes
lleus d’hipospà dies o de prepuci redundant.
A pesar que el glande pot presentar una torsió de més de 90 graus des de la línia mitja, l’orientació
dels cossos cavernosos i del cos esponjГіs en la base del penis Г©s normal.
Alteracions en la pell i en la implantaciГі del dartos del penis sГіn les anomalies comunment
observades.
CAS CLГЌNIC
Presentem el cas d’un home de 40 anys sense antecedents d’interès que consultà per sol.licitar la
realització d’una vasectomia. A l’exploració física els testes eren d’aspecte i mida normal i el penis
presentava una torsió d’uns 60 graus. Fins aleshores, aquesta alteració no li havia produït cap
simptomatologia.
DISCUSSIГ“
En general, el defecte tГ© una repercusiГі estГЁtica i la seva correcciГі no Г©s necessГ ria a menys que
la rotaciГі sobrepassi dels 60 a 90 graus des de la lГ­nia mitja. En les formes lleus de torsiГі de penis,
el prepuci pot reorientar-se realitzant una incisiГі circumferencial en la base del penis amb posterior
desrotaciГі i reimplantaciГі en la seva posiciГі nomal. Malgrat tot, en homes amb torsions majors o
iguals a 90 graus la recol.locaciГі del rafe mig a la seva posiciГі normal resulta insuficient per a
solucionar l’alteració. En aquests casos severs, la base del penis ha de ser mobilitzada per a que
les bandes de teixit anГІmal siguin identificades i escindides. Si el penis roman encara rotat, la
correcció ha de ser completada amb la col.locació d’una sutura no reabsorvible per la cara lateral
de la base del cos cavernГіs, en el sentit oposat a la rotaciГі anormal, fixant-la des del dors de la
sínfisi púbica fins l’eix del penis.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
37
P32
RETENCIÓ AGUDA D’ORINA EN DONA JOVE COM A DEBUT
D’ENCEFALOMIELITIS POSTVACUNAL.
FumadГі Ciutat, L; Camps Lloveras, N; Pastor LГіpez, S; AguilГі LucГ­a, F; Franco Miranda, E
Hospital Universitari de Bellvitge
Presentem el cas d’una dona de 29 anys, sense antecedents patològics d’interès que presenta RAO
com a debut d’una encefalomielitis postvacunal.
El quadre s’inicia 72 hores abans amb una clínica d’astènia i artrà lgies amb febrícula, que evoluciona
cap a una dificultat miccional i constipaciГі, motiu pel qual consulta a urgГЁncies.
Г‰s atesa per un urГІleg especialista doncs el sГ­mptoma principal Г©s la dificultat miccional, amb
anúria de 20 hores d’evolució, sense desig miccional. De l’anamnesi en destaca una constipació de
3 dies, amb hГ bit deposicional previ normal, un dolor lumbar bilateral i una lleu rigidesa de nuca.
Refereix haver-se vacunat feia 3 setmanes de VHA, VHB, meningitis i tifus.
A l’exploració física es palpava massa a hipogastri compatible amb globus vesical i es comfirma
la rigidesa de nuca. Al tacte rectal hi havia un esfinter anal tГІnic, amb els reflexes mantinguts,
sense fecalomes. Es procedeix al sondatge vesical sense dificultat, obtenint 1200cc d’orina clara.
Donada la presencia de rigidesa de nuca, se solВ·licita la valoraciГі pel neurГІleg de guГ rdia, que
objectiva hipoestГЁsia sensitiva sacra de S1 a S3.
Proves complementГ ries: AnalГ­tica general: creat:43umol/L, VSG:35 mm/h; sediment orina: sense
alteracions; ecografia renovesical: no ectГ sia de vies excretores, bufeta sense alteracions; PunciГі
lumbar: ProteГЇnes 1,16 gr/L (N<:0.45)
Amb l’orientació diagnostica de meningitis ingressa per a control evolutiu i estudi.
S’instaura tractament amb bolus de metilprednisolona (1gr e.v.) i pauta progressiva descendent,
amb milloria clГ­nica, millorant la simptomatologia sensitiva, retirant la sonda vesical al setГЁ dia
amb miccions comfortables.
Durant l’ingrés es realitza un anà lisi de serologies que resulta negatiu i una RMN cranial i
medul·lar que posa de manifest signes d’encefalomielitis. Es diagnostica d’encefalomielitis de
probable etiologia postvacunal.
CONCLUSIONS
Davant la presència de RAO en dona jove sense antecedents medicoquirúrgics d’interès, s’ha de
sospitar un possible debut de patologia neurolГІgica, que podem classificar en tres grups: 1.DisinГЁrgia vesicoesfinteriana amb buidament imcomplet: esclerosi mГєltiple, traumatismes, patologia
de la medulВ·la espinal, 2.- InsuficiГЁncia contrГ ctil del detrussor: sd de la cua de caball, neuropaties
perifГЁriques (diabГЁtica la mГ©s freqГјent), atГ xia cerebelosa, malaltia de Parkinson. 3.- Hiperactivitat
de l’esfínter uretral: sd Fowler.
De tots ells el més freqüent és el debut de l’esclerosi múltiple, si bé cal tenir en compte els
processos d’encefalomielitis dins el diagnòstic diferencial.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
38
P33
OCLUSIÓ D’ARTÈRIA RENAL PER TRAUMATISME ABDOMINAL NO
PENETRANT
A. Agud, A. GarcГ­a, Ll. Peri, M. Musquera, R. GutiГ©rrez, A. Alcaraz
Hospital ClГ­nic, Barcelona
INTRODUCCIГ“
La trombosi de l’artèria renal de causa traumà tica és molt rara, essent controvertida el seu
tractament.
Presentem un cas diagnosticat en el nostre centre recentment.
CAS CLINIC
Home de 37 anys portat a urgències per politraumatisme arrel d’accident de moto. Com a
antecedents personals destaca: episodi de cГІlic nefrГ­tic feia 10 anys, una duodenitis diagnosticada
feia 5 anys i una hГЁrnia discal C5-C6.
El pacient estava conscient i hemodinà micament estable. A l’exploració física destacava una
contusiГі i defensa a hemiabdomen pret. el pacient a mГ©s presentava hematГєria macroscГІpica
sense coalls. Presentava diverses fractures ГІssies (fractura pГЁlvica no quirГєrgica, fractura rotuliana
i de peronè dretes, i metacarpianes 4 i 5 de mà esquerra). L’analítica objectivà una creatinina de
1.8 mg/dL. En l’ecografia d’urgències s’observà líquid lliure intraabdominal, sense altres troballes.
Es practicà una tomografia computeritzada d’abdomen que mostrà un imatge d’stop complert a
nivell del 1/3 mig de l’artèria renal esquerra, i absència de perfussió d’aquest ronyó. Aquesta troballa
motivà una exploració angiorradiològica d’urgència, que confirmà l’amputació complerta de l’artèria
renal, descartant-se tractament endovascular. Degut a la llarga evoluciГі de la isquemia calenta(mГ©s
de 8 hores) es decidГ­ tractament conservador. A la setmana presentГ empitjorament progressiu
de l’estat general i fallada multiorgà nica, amb augment de creatinina plasmà tica de fins a 6.2 mg/dL,
requerint suport vasoactiu, ventilatori i hemodiafiltraciГі. Destacava peritonisme i sospita de perforaciГі
intestinal per TAC, que es confirmГ a laparotomia exploradora. Es practicГ resecciГі jejunal i
anastomosi T-T. Posterior evolució correcta que n’ha permès l’alta, amb darrera creatinina registrada
de 2.6 mg/dL.
DISCUSSIГ“
Les lesions d’artèria renal associades a traumatismes abdominals no penetrants són infreqüents,
essent la troballa més freqüent una dissecció de l’íntima arterial. L’algoritme terapèutic no està establert, tenint com a opcions el maneig conservador, la cirurgia de revascularització i el tractament
endovascular. La revascularització quirúrgica no està exempta d’una elevada mortalitat (9-20%),
aconseguint rescat del ronyГі en nomГ©s 20-30% dels casos i nefrectomies tardanes per HTA refractГ ria
a tractament mèdic malgrat la cirurgia. L’abordatge endovascular amb col•locació d’stent és
actualment una bona opció per a casos seleccionats. No està establert el temps mà xim d’isquèmia
calenta a partir del qual descartar el tractament de la lesió vascular. S’han comunicat casos de
recuperació de la funció renal en revascularitzacions fins 48 dies després d’una oclusió complerta
de l’artèria renal, fet que atribueixen a l’existència de circulació col•lateral capsular. La decisió
terapГЁutica final dependrГ de cada cas (pacient monorrГЁ, bilateralitat de lesiГі, tipus de lesiГі arterial,
lesions associades, disponibilitat de tГЁcniques ). _____
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
39
P34
TROMBOSI DВґUNA DILATACIГ“ VARICOSA AL PENIS
GarcГ­a Cruz E, Peri Cusi Ll, GutiГ©rrez del Pozo R, Franco de Castro A, Alcaraz Asensio A. Servei de
Urologia, Hospital ClГ­nic i Provincial de Barcelona.
CAS CLГЌNIC
Es tracta d’un pacient de seixanta anys amb una tumoració d’un centímetre de dià metre a la cara
dorsal del penis, de cinc mesos d’evolució, estable, no dolorosa. El pacient no referia traumatisme
ni variació de la massa amb l’erecció.
A l’exploració, la massa s’apreciava a nivell subcutani, arrodonida, d’un centímetre de dià metre,
sense clГ­nica inflamatГІria., a la cara dorsal del penis, al trajecte de la vena dorsal del penis.
Es va realitzar exГЁresi quirГєrgica, apreciant-ne dilataciГі varicosa de la vena dorsal del penis
amb un trombus al seu interior. El pacient va cursar un postoperatori correcte.
L’anatomia patològica de la lesió va informar de variu amb trombosi intraluminal.
DISCUSSIГ“
Les dilatacions varicoses del penis sГіn una queixa freqГјent, sobretot entre barons blancs, i no
requereixen tractament. Poden ser distingides de les dilatacions degut a flux colateral degut a que
les primeres no solen ser tortuoses i habitualment apareixen com un cordГі en solitari. No hem
trobat cap altre cas a la literatura que descrigui una variu al penis que hagi presentat una trombosi.
La tromboflebitis de la vena dorsal del penis (Tromboflebitis de Mondor) ha estat descrita i
Г mpliament acceptada. Normalment, els sГ­mptomes apareixen agudament en pacients joves en
relaciГі amb gran activitat sexual. ClГ­nicament es manifesta com un cordГі dur i dolorГіs al llarg de
la cara dorsal del penis, que desapareix desprГ©s del tractament mГЁdic. Hi ha casos amb inflamaciГі
i obstrucciГі al flux sanguini que sГіn resistents al tractament antiinflamatori, que requereixen llavors
exГЁresi quirГєrgica.
REFERГ€NCIES
1.- Arango, O; Peyri, E; ГЃlvarez-Vijande, R. Lesiones vasculares cutГЎneas de los genitales masculinos.
Jarpyo Editores. Pp 52-55. Madrid, 1998.
2.- Sasso F; et al. Penile MondorВґs disesase : an underestimated pathology. British Journal of
Urology (1996); 77: 729-732.
3.- Thomazeau, H; et al. Thrombose de la veine dorsale de la vergue. A propos de 2 observations.
Journal dВґUrologie (1983); 89: 691-692.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
40
P35
VIH I TRANSPLANTAMENT RENAL
A. Agud, A. Arch, M. Musquera, F. Cofan, R. GutiГ©rrez, A. Alcaraz
Hospital ClГ­nic de Barcelona
INTRODUCCIГ“
Fins fa pocs anys la infecciГі per VIH es considerava una contraindicaciГі absoluta pel transplantament
d’òrgans sòlids, fet principalment motivat per la pobra supervivència dels pacients infectats i el
desconeixement de l’efecte del tractament immunosupressor sobre l’evolució de la malaltia.
Presentem els dos primers casos realitzats en el nostre centre, i realitzem una revisiГі de la literatura.
CASOS CLINICS
Durant l’any 2005 s’han realitzat en el nostre centre dos trasplantaments renals en VIH+. Edat dels
receptors fou de 34 i 38 anys. El sexe femenГ­. La causa de la insuficiГЁncia renal crГІnica terminal
(IRCT) fou una glomerulonefritis membranoproliferativa. Realitzaven hemodiГ lisi(HD) des de feia 9
i 6 anys respectivament. Seguien tractament antirretroviral de gran activitat (TARGA) i mantenien
la cГ rrega viral (CV) en nivells indetectables. Els injerts procedien de donant cadГ ver en ambdГіs
casos.
El primer cas va presentar necrosi tubular aguda en el post-operatori, requerint HD, seguit de
rebuig agut (RA) amb bona resposta a corticoides. Com a complicaciГі urolГІgica va presentar una
fístula vesical tractada de manera conservadora. La creatinina (Cr) a l’alta fou de 2.8 mg/dL. El
segon cas no va presentar complicacions post-operatòries, amb Cr a l’alta de 0.8 mg/dL. Cap de
les dues pacients ha presentat reactivació del VIH+ i la CV s’ha mantingut en nivells indetectables.
DISCUSSIГ“
Amb els avenços en TARGA, la supervivència dels pacients VIH+ ha millorat espectacularment, fins
al punt de desenvolupar malalties pròpies de la població general d’edat avançada, com ara HTA o
diabetis i, en algun cas, insuficiГЁncia renal crГІnica terminal (IRCT) tributГ ria de tractament substitutiu.
SГіn pacients que avui dia cal considerar potencials candidats a transplantament renal. Existeix un
consens estatal pel que fa als criteris de selecciГі de receptors VIH+ (cГ rrega viral indetectable,
CD4>200, absГЁncia de certes infeccions oportunistes, etc).
La incidència de rebuig agut (RA) és major que en receptors no VIH+. S’han apuntat com a
possibles causes una disregulaciГі del sistema immunitari mediada per la prГІpia infecciГі pel VIH,
aixГ­ com alteracions en els nivells plasmГ tics de fГ rmacs IS per interaccions amb el TARGA.
Les sГЁries publicades als EEUU, en absГЁncia de dades europees, mostren resultats comparables
als receptors HIV negatius, pel que fa al funcionalisme renal, supervivència de l’empelt i del pacient
a mig termini. A Espanya l’experiència és limitada, amb 11 transplantaments renals en HIV positius
des de l’any 2001, dels quals dos s’han realitzat en el nostre centre. L�evidència actual obliga a
considerar el TR l’opció terapèutica en tots aquells pacients VIH+ amb IRCT, sempre que compleixin
els criteris d’inclusió i es disposi d’un equip multidisciplinar pel seu seguiment.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
41
P36
NEFRECTOMIA LAPAROSCГ’PICA EN UN LACTANT
RamГ­rez Sevilla C, Cecchini LL, GГіmez-Lanza E, Abascal JM, Martos R, Salvador C, Celma A, Bestard
J, Ballesteros C, Mir C, Ferreres J.C.*, Asensio**, Morote J
Servei dВґ Urologia. *Servei d Anatomia PatolГІgica . **Servei de Cirurgia PediГ trica
Hospital General Universitari Vall dВґHebrГіn, Barcelona
OBJECTIU
Presentar un cas clГ­nic de tumor renal benigne poc freqГјent, nefroma quГ­stic multilocular, que es
manifesta durant el primer any de vida i que Г©s subsidiari de nefrectomia radical laparoscГІpica.
CAS CLГЌNIC
Pacient de 12 mesos d’edat sense antecedents d’interès que és remés al nostre centre pel seu
pediatra amb el diagnòstic de massa abdominal asimptomà tica arrel d’una exploració física rutinà ria.
Ecografia abdominal: massa heterogénea de 9x8x9cm, ovalada, ben delimitada i d’aspecte multiquístic
al ronyó esquerre, que desplaça el ronyó contralateral . TC abdominal: confirma el diagnòstic de
formaciГі quГ­stica multilocular renal esquerre. Gammagrafia renal (DMSO): ronyГі dret sense
alteracions; ronyó esquerre amb petita à rea cortical hipercaptant que sembla ésser desplaçat per
una massa freda al seu pol inferior. Es decideix nefrectomia radical esquerre que es practica per
via laparoscГІpica sense inicidГЁncies, amb una duraciГі de la cirurgia de 135 minuts i una estada
hospitalà ria de 4 dies. L’informe anatomopatològic confirma una tumoració de 10.5x8x7cm i 460gr
de pes al ronyГі esquerre compatible amb nefroma quГ­stic multilocular.
COMENTARIS
La presГЁncia de tumoracions abdominals durant la lactГ ncia obliga a descartar diferents etiologies:
nefroblastoma, tumor Wilms, nefroma quГ­stic multilocular, nefroma mesoblГ stic. El tractament Г©s
quirГєrgic i el diagnГІstic definitiu Г©s histopatolГІgic, considerant la via laparoscГІpica com una bona
alternativa.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
42
P37
NEFRECTOMIA PARCIAL EN CIRURGIA DE BANC I AUTOTRANSPLANT
COM A TRACTAMENT QUIRÚRGIC DE TUMOR RENAL EN MONORRÉ
RamГ­rez Sevilla C, Trilla E, Planas J, Abascal JM, GГіmez-Lanza E, Fakiani A, De Torres I*, Morote J,
Serveis dВґ UrologГ­a i Anatomia PatolГіgica*
Hospital General Universitari Vall dВґHebrГіn, Barcelona
OBJECTIU
Presentar un cas clГ­nic poc freqГјent de nefrectomia radical, nefrectomia parcial en cirurgia de
banc i autotransplant com a tractament de tumor renal en pacient monorrГ© tambГ© per tumor renal.
CAS CLГЌNIC
Pacient home de 70 anys monorré esquerre que és remés des d’un altre centre per valoració i
tractament de tumoraciГі renal sГІlida. Antecedents patolГІgics: hipertensiГі arterial en tractament
mГЁdic, nefrectomia radical dreta per carcinoma renal de cГ©l.lules clares (pT1b N0 M0),
adenocarcinoma de prГіstata Gleason 2+3 amb TPSA de 72 i gammagrafia ГІssia negativa al diagnГІstic
en tractament amb bloqueig androgГЁnic mГ xim, resecciГі transuretral prostГ tica desobstructiva.
Durant l’estudi de seguiment del tumor renal dret presenta en TC de control tumoració de 5.7x6.7cm
a nivell mesorenal esquerre compatible amb hipernefroma. Es practica angio-TC que demostra la
permeabilitat dels vasos ilГ­acs.
Amb estudi preoperatori correcte prГЁvia decisiГі en comitГЁ uro-oncolГІgic es practica nefrectomia
radical esquerre amb nefrecromia parcial i reconstrucciГі vascular i de la via urinГ ria en cirurgia
de banc, i autotransplant a fossa ilГ­aca dreta sense incidГЁncies. Durant el postoperatori immediat
presenta quadre d’insuficiència renal secundà ria a necrosi tubular aguda que evoluciona
favorablement amb tractament mèdic sense necessitat d’hemodià lisi. L’ecografia-doppler de l’empelt
renal demostra absГЁncia de dilataciГі del sistema excretor i correcta senyal doppler al parГЁnquima
renal.
Anatomia patolГІgica: carcinoma renal de cГ©l.lules clares de baix grau (Furhman 1) sense
permeabilitat vascular ni limfГ tica (pT1b N0 M0).
Al sis mesos de seguiment el pacient estГ lliure de malaltia per RM i presenta un empitjorament
de la funciГі renal amb creatinina de 5.5-6 i filtrat glomerular de 20ml/min, amb un parГ©nquina
renal viable del 20-25%.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
43
P38
PRÒTESIS ENDOLUMINAL COM A TRACTAMENT D’ANEURISMA
GEGANT DE L’ARTÈRIA RENAL ESQUERRA EN PACIENT MONORRENA
ESQUERRA
FrancГ©s A.; Ropero J.; Sancho C.*; DomГ­nguez J.*;, Escalante E.*; Alba E.*;Riera L.; Franco E.
Servei d’Urologia, *Servei d’Angiorradiologia, Hospital Universitari de Bellvitge
INTRODUCCIГ“
Presentem el cas d’una pacient de 63 anys, hipertensa, monorrena congènita esquerra amb cirrosis
biliar primà ria que en ecografia abdominal de control de la seva hepatopatia s’objectiva lesió quística
de 35 mm de diГ metre per davant del ronyГі esquerra que tГ© senyals arterials al seu interior
compatible amb aneurisma, confirmant l’existència de l’aneurisma mitjançant el TAC abdominal.
TRACTAMENT
Donat el fet que la pacient Г©s monorrena i davant el risc que comportaria el tractament quirГєrgic
com a primera opció de tractament, decidim, juntament amb el servei d’angioradiologia del nostre
centre, la col.locació d’una pròtesis endoluminal com a tractament de l’aneurisma.
Es realitza una arteriografia renal selectiva on s’objectiva una única artèria renal esquerra amb
una bifurcació precoç de la mateixa amb branca principal superior que presenta aneurisma gegant
de 3.5 cms amb una artèria aferent sense coll aneurismà tic i continuitat d’aquesta branca
vascularitzant el pol superior del ronyó i sortida a un altre nivell de l’aneurisma d’una branca
principal que vascularitza els 2/3 del ronyó. Posteriorment es procedeix a la col.locació d’una pròtesis
coberta Viabahn de 5 mm de diГ metre i 5 cm de longitud sense incidГЁncies. ni variaciГі del
funcionalisme renal, sent donada la pacient d’alta a les 48h del procediment.
RESULTATS
Posteriorment a la col.locació de l’endopròtesis es realitza una nova angiografia on s’objetiva
l’exclusió de l’aneurisma. També es realitza un ecografia amb registre eco-doppler on s’identifica
una imatge nodular de 3.2 cms hipoecoica que correspon al aneurisma renal sense registrar flux
al seu interior.
La pacient va presentar un curs clГ­nic sense incidГЁncies, amb conservaciГі del funcionalisme
renal.
CONCLUSIONS
Amb aquest cas es demostra que el tractament angioradiolГІgic de la patologia vascular renal Г©s
una molt bona elecciГі en aquells casos en que la cirurgia considerada com a tractament de primera
elecciГі podria comportar un risc excessiu.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
44
P39
FГЌSTULA ARTГ€RIO-VENOSA RENAL DRETA SECUNDARIA A LA
LLIGADURA EN BLOC DEL PEDICLE RENAL.
Arzoz Fabregas, Montserrat; Boix Orri, Roger; Ruiz DomГ­nguez, Josep; Areal Calama, Joan; GonzГЎlez
SatuГ©, Carles; Buisan Rueda, Oscar; Bayona Arenas, Salvador; Ibarz Servio, LluГ­s; SaladiГ© Roig,
Josep MВЄ .
Servei d’Urologia. Hospital Universitari Germans Trias i Pujol.
INTRODUCCIГ“
Presentem un cas de fГ­stula artГЁrio-venosa del pedicle renal dret desprГ©s dВґuna nefrectomia radical
dreta per pionefrosi litiГ sica fa 40 anys.
CAS CLГЌNIC
Pacient de 77 anys nefrectomitzat fa 40 anys per pionefrosi litiГ sica que presenta quadre de dolor
a flanc dret continu i clГ­nica de dispnea progressiva i edemes bimaleolars dВґun mes dВґevoluciГі,
destacant a lВґexploraciГі lВґauscultaciГі dВґun buf continu a nivell de lВґesmentat flanc. Es sol.licita
ambulatГІriament un TAC amb reconstrucciГі multiplanar dВґ AngioTAC on sВґobserva la presГЁncia
de dilataciГі aneurismГ tica de lВґextrem distal de lВґartГЁria renal dreta de 3x2 cms de diГ metre que
comunica amb la vena cava inferior. Amb el diagnГІstic de fГ­stula artГЁrio-venosa del pedicle renal,
es programa lВґembolitzaciГі percutГ nia de lВґesmentada fГ­stula. Dos dies abans de lВґembolitzaciГі,
el pacient ingressa a urgГЁncies per episodi dВґinsuficiГЁncia cardГ­aca biventricular mГ©s fibrilaciГі
auricular de cronologia incerta que obliga a iniciar tractament anticoagulant. Un cop estabilitzat el
quadre dВґinsuficiГЁncia cardГ­aca i suspenent el tractament anticoagulant, es realitza arteriografia
renal dreta mГ©s embolitzaciГі amb espirals metГ l.liques de lВґesmentada fГ­stula comprovant
immediatament lВґ absГЁncia de comunicaciГі arteriovenosa. A les 24 hs el pacient estГ clГ­nicament
asimptomГ tic.
DISCUSIГ“
La fГ­stula o aneurisma artГЁrio-venГіs del pedicle renal desprГ©s de la nefrectomia Г©s una complicaciГі
poc freqГјent . Actualment sВґhan publicat uns 62 casos, la majoria diagnosticats molts anys desprГ©s
de la cirurgia. Tot i que la presГЁncia dВґ un buf continu a nivell del flanc o lВґ abdomen sГіn diagnГІstics,
molt sovint es sospiten arrel dВґ un quadre dВґ hipertensiГі refractaria al tractament o per clГ­nica dВґ
insuficГЁncia cardГ­aca congestiva , que Г©s la complicaciГі mГ©s important dВґ aquesta entitat.
En les fГ­stules de petit tamany, lВґ embolitzaciГі percutГ nia es el tractament dВґelecciГі reservant
la cirurgia per a les fГ­stules arteriovenoses de gran tamany no resoltes amb embolitzaciГі. Les dues
tГЁcniques aconsegueixen erradicar aquesta complicaciГі en la majoria dels casos, observant-se
una milloria quasi immediata de la simptomatologia cardГ­aca.
Amb el desenvolupament de la cirurgia renal laparoscГІpica sorgeix algun article que parla
de la possibilitat de recГіrrer a la lligadura en bloc del pedicle renal en cas dВґuna dissecciГі dificultosa
dВґaquest, per tal dВґevitar la reconversiГі a cirurgia oberta. Tot i no evidenciar casos de fГ­stula
secundaria , el temps de seguiment dВґ aquests pacients Г©s molt curt i faltaria veure quants
dВґaquests es complicaran a llarg termini.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
45
CONCLUSIГ“
Tot i que Г©s una entitat poc freqГјent, la presГЁncia de fГ­stula artГЁrio-venosa secundaria a la lligadura
en bloc del pedicle renal Г©s una patologia que hem de sospitar davant de lВґapariciГі dВґinsuficiГЁncia
cardГ­aca o bufs abdominals mГ©s lВґantecedent de nefrectomia. Disposem de lВґembolitzaciГі
percutГ nia com a tractament menys invasiu i sovint curatiu i hem de tenir present que, el fet de
tractar-les en el moment del diagnГІstic permet evitar greus conseqГјГЁncies a llarg termini.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
46
P40
ENDOMETRIOSI EN UN DIVERTICLE URETRAL
GГіmez-Lanza E, RaventГіs C, Orsola A, RamГ­rez C, Abascal JM, Martos R, Salvador C, de Torres I*,
Morote J
Servei d’Urologia i Servei d’Anatomia Patològica (*)
Hospital General Universitari Vall d’Hebrón
INTRODUCCIГ“
El diverticle uretral femení té una incidència entre 1 i 5%. L’etiologia més freqüent és secundà ria
a infecciГі de les glГ ndules periuretrals que drenen dins de la uretra; altres causes sГіn els
traumatismes deguts a instrumentaciГі i mГ©s rarament anomalies congГЁnites. Com a complicacions
poden associar-se litiasis, infeccions, adenoma nefrogГЁnic, carcinomes i mГ©s rarament endometriosi.
CAS CLГЌNIC
Presentem el cas d’una dona de 49 anys que va consultar per presentar una massa vaginal dolorosa
i infeccions urinГ ries de repeticiГі. El dolor millorava amb la menstruaciГі. Com a antecedents
patolГІgics: fissura anal intervinguda i exГЁresis de fibroadenoma mamari dret. ExploraciГі fГ­sica: es
palpa massa de 2 cm a la cara anterior de la vagina., resta normal. Es realitza cistouretrografia
miccional seriada (CUMS) mostrant diverticle uretral i uretrocistoscòpia en la què no n’objectiva
orifici diverticular. Es complementa l’estudi realitzant una Ressonà ncia Magnètica (RM) que descriu
una lesiГі quГ­stica periuretral de 2.5 x 2.5 x 2 cm compatible amb diverticle uretral. Es va practicar
una diverticulectomia transvaginal. El resultat anatomopatolГІgic va mostrar una cavitat tapissada
per uroteli amb presГЁncia de glГ ndules endometrials a la paret diverticular. Les tГЁcniques
d’inmunohistoquímica per CK7 (epiteli endometrial) i CD10 (estroma endometrial) van ser positives.
La tГЁcnica inmunohistoquГ­mica pel PSA va Г©sser negativa.
CONCLUSIONS
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
47
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
48
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
49
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
50
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
51
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
52
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
53
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
54
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
55
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
56
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
57
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
58
VГЌDEOS
V1
EXÉRESIS DE PRÓTESIS ENDOURETRAL Y URETROPLASTIA
TÉRMINOTERMINAL
J. CaparrГіs, J. Ponce de LeГіn, MВЄ. MontlleГі, Ll. Gausa. H. Villavicencio
FundaciГі Puivert, Barcelona
Se muestra la extracción de una prótesis de uretra bulbar del tipo “wall-stent” y cómo conseguir
una suficiente longitud de uretra y conseguir una anastomosis sin tensiГіn
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
2
V2
DISECCIГ“N LATEROVESICAL ROMA EN LA COLOCACIГ“N DEL
CABESTRILLO SUBURETRAL
UrГ­a GonzГЎlez-Tova, J; Bayona AreГ±as S,Roger Boix Orri; Montserrat Arzoz; Luis Ibarz Servio;
JosepMВЄ SaladiГ© i Roig.
Hospital Germans Trias i Pujol, Badalona
INTRODUCCIГ“N
La tГ©cnica de disecciГіn lГЎterovesical en la colocaciГіn de cabestrillos suburetrales utiliza
habitualmente la disecciГіn con tijera y el uso de introductores finos y con punta estrecha y afilada.
MATERIAL Y MÉTODOS
Nosotros proponemos la disecciГіn roma con beniquГ© ancho con el fin de eliminar el riesgo de
perforaciГіn vesical y repeticiГіn de la tГ©cnica.
DISCUSIГ“N
Presentamos un video con la modificaciГіn tГ©cnica que proponemos y su aplicaciГіn a todos los tipos
de cabestrillos suburetrales.
CONCLUSIONES
Creemos que esta sencilla modificaciГіn tГ©cnica imposibilita las perforaciones vesicales y es de
fГЎcil manejo y reproductibilidad.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
3
V3
URETROPLASTIA CON INJERTO DORSAL PREPUCIAL Y COLGAJO
PENEANO ANTERIOR
Caballero JM, Borrat,Marti L Camps J, Ristol J.
Servicio de UrologГ­a.Hospital MГєtua de Terrassa. Terrassa (Barcelona).
INTRODUCCIГ“N
La tГ©cnica de de uretroplastia dorsal con injerto de revestimiento fue descrita por Barbagli y cols.
en 1996 ( J Urol 1996: 155:123-6). Se trata de un proceso versГЎtil en el que se pueden utilizar
diversos tejidos como la mucosa bucal, piel prepucial o colgajos pediculados. Seguimientos a largo
plazo de esta tГ©cnica en series importantes de pacientes muestran tasas finales de buenos resultados
entre el 85 y 97%.
CASO CLÍNICO Y TÉCNICA QUIRÚRGICA
Presentamos el caso de un varГіn de 46 aГ±os de edad afecto de una estenosis de uretra global de
origen no filiado que habГ­a sido tratado mediante uretrotomГ­as internas iterativas con mal resultado.
Se practicГі uretroplastia mediante injerto prepucial dorsal y colgajo de piel peneana anterior tal
como se describe en los siguientes pasos:
1. LiberaciГіn de uretra bulbar separГЎndola de los cuerpos cavernosos y rotГЎndola 180
grados para exponer su superficie dorsal.
2. Apertura longitudinal de la uretra en su superficie dorsal.
3. ColocaciГіn de injerto libre de piel prepucial que se sutura sobre la albugГ­nea peneana.
4. Sutura de los bordes uretrales a ambos lados del injerto.
5. Colgajo de piel de pena a nivel de la uretra pГ©ndula.
6. Se mantiene sonda Foley 18Ch tres semanas, retirГЎndose bajo control radiolГіgico.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
4
V4
RTU DE PRГ“STATA TRAS BRAQUITERAPIA POR CARCINOMA
PROSTГЃTICO
Caballero JM, Borrat,Marti L Camps J, Ristol J.
Servicio de UrologГ­a.Hospital MГєtua de Terrassa. Terrassa (Barcelona).
La braquiterapia es un tratamiento para el cГЎncer de prГіstata que ha experimentado gran auge en
los Гєltimos aГ±os, presentГЎndose como una alternativa a la cirugГ­a radical.
Si bien el prostatismo previo es una contraindicaciГіn para la prГЎctica de braquiterapia, con el paso
del tiempo, y acrecentado por el proceso inflamatorio que provocan las semillas radioactivas, estos
pacientes pueden desarrollar cuados obstructivos infravesicales que requieran cirugГ­a.
Se presenta el caso de un paciente de 62 aГ±os de edad tratado tres aГ±os antes con braquiterapia
por un adenocarcinoma de prГіstata T1c,N0,M0. Progresivamente desarrolla cuadro de prostatismo
que abocГі a RAO, no respondiendo a tratamiento mГ©dico.
Mostramos la prГЎctica, poco habitual, de una resecciГіn transuretral de prГіstata sobre una glГЎndula
en cuyo tejido se hallan incluidas las semillas radioactivas que no impiden la prГЎctica de la cirugГ­a
sin problemas.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
5
V5
LINFADENECTOMГЌA INGUINAL PROFUNDA Y OBTURATRIZ POR
CARCINOMA ESCAMOSO DE PENE.
Caballero JM, Cugat E, Camps J, Borrat P, Marti L, Ristol J.
Servicio de UrologГ­a.Hospital MГєtua de Terrassa. Terrassa (Barcelona).
En el carcinoma epidermoide de pene la presencia de adenopatГ­as metastГЎsicas tiene gran influencia
en el pronГіstico de vida del paciente. El riesgo de lesiГіn ganglionar estГЎ ligado al estadio del tumor
primario Se trata de una cirugГ­a poco habitual que se indica en tumores superficiales de alto grado
o tumores infiltrantes, en los que la linfadenectomГ­a superficial es positiva.
Presentamos el caso de un paciente de 47 aГ±os HIV+, afecto de un carcinoma de pene infiltrante
que presentaba adenopatГ­as metastГЎsicas inguinales y obturatrices.
Mostramos la prГЎctica de una linfadenectomГ­a inguinal profunda con acceso a fosa obturatriz
mediante la secciГіn del ligamento inguinal. La reconstrucciГіn se efectГєa mediante la transposiciГіn
del mГєsculo Sartorio.
La linfadenectomГ­a inguinal profunda es una cirugГ­a compleja, de prГЎctica poco corriente, que
requiere un conocimiento profundo de la anatomГ­a de la regiГіn.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
6
V6
DIAGNГ’STIC PEROPERATORI DE LOES HEPГЂTIQUES EN NEFRECTOMIA
PER CCR.
R.Domingo, J. Comet, S. LГіpez_Ben*, J. Figueras*, N. Torrent, V. Montserrat, C. Valiente, A. Ponce
i M. Ordis.
Servei d’Urologia I Servei de Cirurgia*
Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta
Es presenta DVD de la intervenció quirúrgica d’una pacient de 71 anys amb massa renal esquerra
i dues lesions ocupants dВґespai(LOE) hepГ tiques a lГІbul caudat i segment VII ,compatibles amb
metastasi o hemangiona segons ecografia i TAC.
En la intervenciГі per via laparotГІmica es realitzen maniobres de mobilitzaciГі del fetge que permeten
la localitzaciГі ecogrГ fica de les masses hepГ tiques- 2 i 2,4cm respectivament- i la biopsia amb
agulla tru-cut.Elresultat peroperatori de lВґestudi anatomo-patolГІgic descarta malignitat,es confirma
el resultat ap definitiu dВґhemangioma papil.lar en les dues lesions del fetge.La nefrectomia radical
esquerra es completГ en el mateix acte, sense complicacions.AP:CCRenals de cГЁl. Clares pT1.
CONCLUSIГ“
La col.laboraciГі amb cirurgians especialitzats en fetge permet lВґabordatge i aprenentatge de lВґestudi
de lesions dificilment caracteritzables amb estudis dВґimatge, i amb implicacions terapГЁutiques
trascendents.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
7
V7
NEFRECTOMIA RADICAL AMB SUBSTITUCIГ“ DE VENA CAVA INFERIOR
,PER HIPERNEFROMA DRET AMB INVASIГ“ VASCULAR.
J. Comet, R.Domingo, S. LГіpez_Ben*, J. Figueras*, N. Torrent, V. Montserrat, C. Valiente, A. Ponce
i M. Ordis.
Servei d’Urologia I Servei de Cirurgia*
Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta
Es presenta DVD de la intervenciГі quirГєrgica dВґuna pacient de 46 anys amb hipernefroma dret.El TC
abdominal i les reconstruccions coronals van demostrar que el tumor envaГЇa la vena cava
inferior,progressant pel seu interior fins les venes suprahepГ tiques,la vena cava infrarrenal i sВґintroduГЇa
perb la vena renal esquerra.Durant la intervenciГі es varen controlar les venes :suprahepГ tiques
dreta,mitja i esquerra,la v. Cava suprahepГ tica i infrarrenal i la v. renal esquerra Es va realitzar
nefrectomia radical dreta i extirpació en “monobloc” del ronyó ,glandula suprarrenal,trombus tumoral
i limfadenectomia regional.La biopsia intraoperatГІria informГ dВґinvasiГі de la paret de la vena cava.Per
aquest motiu es va procedir a exeresi de la vena cava inferior i substitució per protesi de “Dacron”.La
pacient es mantinguГ© hemodinamicament estable ,sense hemotransfusiГі.La protesi venosa Г©s
actualment permeable.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
8
V8
LUMBOTOMГЌA VERTICAL POSTERIOR (LVP): ACTUALITZACIГ“ DВґUN
ABORDATGE RENAL MINIMAMENT INVASIU.
Josep MarГ­a MallafrГ© Sala, J.J. Ballesteros Sampol.
Desde su descripciГіn por primera vez en 1964, la lumbotomГ­a verical posterior (LVP) de Gil-Vernet
sigue estando vigente. Probablemente es el aboraje menos invasivo de todos los descritos para el
tratamiento de ciertas patologГ­as renales, de la pelvis Гі del ureter lumbar.
La LEOC y la laparoscopia han relegado a muchos abordajes lumbares casi al olvido. Sin embargo
en un porcentaje no despreciable de casos, la cirugГ­a convencional sigue estando indicada. Es en
estas patologГ­as en las que una incisiГіn minimamente invasiva, poco o nada cruenta y que permita
una corta estancia ó de indicación “mayor ambulatoria” cuando encuentra su indicación.
En este film, recordamos nuevamente sus bases anatГіmicas, mostramos su ejecuciГіn y
demostramos sus posibilidades terapГ©uticas en ciertas patologГ­as.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
9
V9
REIMPLANTAMENT URETERAL AMB PLГЂSTIA VESICAL PER VIA
LAPAROSCГ’PICA
Cecchini Rosell, LluГ­s. RaventГіs Busquets, CX. Orsola de los Santos, A. Abascal, J. Trilla, E. Planas
J. Morote.
Servei d’Urologia, Hospital Vall d’Hebron, Barcelona.
Les cirurgies ginecolГІgiques comporten maniobres properes als urГ©ters que poden ocasionar
lesions inadvertides.
Presentem el cas d’una noia de 31 anys que va ser intervinguda per via laparoscòpica d’una
endometriosi, practicant-se resecciГі dels implants endometrials. El postoperatori immediat va ser
correcte, presentant a les 24 hores de l’alta un quadre de dolor lumbar amb hidronefrosi que va
requerir de cateterisme ureteral dret. Orientat el cas com a lesiГі parcial ureteral, es va optar per
deixar el catГ©ter J-J durant sis setmanes, comprovant-se per UIV el bon funcionalisme renal. A la
retirada del J-J va reaparèixer el mateix quadre, objectivant-se per UIV i per TC una col•lecció
urinГ ria pГЁlvica, pel que es va recolocar un catГ©ter J-J. Es va indicar un reimplantament ureteral
per via laparoscГІpica.
En l’acte quirúrgic es va objectivar una important fibrosi ureteral per sota del creuament amb els
vasos ilíacs fins a trobar la col•lecció paraovà rica dreta. Es va resecar l’uréter fibrosat, realitzant
una plà stia de la bufeta mitjançant una incisió transversal i una sutura longitudinal.
L’anà lisi anatomopatològic del fragment ureteral no va detectar focus d’endometriosi. El catéter
ureteral es va retirar al mes de la cirurgia presentant un bon pas urinari a la UIV de control posterior.
Les complicacions de la cirurgia laparoscГІpica poden ser resoltes per la mateixa via, reduint aixГ­
la morbiditat prГІpia de tota complicaciГі quirГєrgica.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
10
V10
CISTECTOMIA RADICAL I SUBSTITUCIГ“ VESICAL LAPAROSCГ’PIQUES
Cecchini Rosell, LluГ­s; Orsola de los Santos, A; RaventГіs Busquets, CX; Salvador, C; Trilla, E; Planas
J; Morote.
Servei d’Urologia, Hospital Vall d’Hebron, Barcelona.
La cistectomia radical per via laparoscГІpica permet millor visiГі de la cirГєrgia, suposa menor sagnat
i millor recuperació de l’ili paral•lític postoperatori. Com que la peça quirúrgica és de mida
considerable, precisa per l’extracció de la mateixa d’una laparotomia, pel que la majoria de grups
realitzen la derivaciГі urinГ ria per aquesta mateixa incisiГі.
En la dona, l’obertura de la vagina ofereix la possibilitat de l’extracció de la peça de cistectomia per
aquesta cavitat, possibilitant la realitzaciГі de la substituciГі de manera completament laparoscГІpica.
Presentem el cas d’una dona de 60 anys, amb antecedents d’una histerectomia subtotal i
anexectomia, que presentava un carcinoma urotelial infiltrant (pT2) i a qui es va indicar una
cistectomia radical. El procediment quirГєrgic va consistir en la cistectomia radical per via
laparoscòpica, l’extracció de la peça per la incisió vaginal, la limfadenectomia pèlvica i la conseqüent
derivació urinà ria ortotòpica. L’aïllament de la nansa ileal així com la reconstrucció del trà nsit
intestinal es va realitzar amb endotalladores mecГ niques, mentre que la neobufeta de tipus Padovana
es va realitzar totalment amb sutura manual.
El temps quirГєrgic total va ser de 450 minuts, 75 per la cistectomia, 30 minuts pel tancament de la
vagina, 30 minuts per la limfadenectomia pГЁlvica, 40 minuts per la resecciГі intestinal i la resta per
l’anastomosi uretral, construcció de la neobufeta, reimplantament ureteral i finalització de la cirurgia.
El sagnat operatori es va comptabilitzar en 600ml amb un descens d’hematòcrit definitiu de 10
punts percentuals.
La derivaciГі urinГ ria ortotГІpica per via laparoscГІpica suposa un repte quirГєrgic pels grups amb
experiГЁncia i la lГІgica incorporaciГі de la metГІdica de la tГЁcnica en casos posteriors ha de permetre
reduГЇr els temps quirГєrgics.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
11
V11
PIELOLITOTOMIA LAPAROSCГ’PICA
GonzГЎlez SatuГ©, C.; Areal Calama, J.; Uria GonzГЎlez-Tova; Gago Ramos, J.; Arzoz FГЎbregas, M.;
Boix Orri, R.; Ibarz Servio, L. i SaladiГ© Roig, JM.
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol. Badalona
Existeix un ampli ventall de posibilitats terapèutiques davant de la litiasi renal. En l’actualitat la
cirurgia oberta del cà lcul renal de gran tamany està prà cticament abandonada per l’existència de
la litotripsia i la cirurgia percutГ nia; ambdues tГЁcniques amb un Г¬ndex de cГ lcul residual significatiu.
La pielolitotomia és un tractament agressiu però força efectiu del cà lcul pièlic. Amb el
dessemvolupament de la laparoscopia s’ha obert una nova via de tractament de les grans litià sis
amb mГ­nim Г¬ndex de cГ lcul residual i resultats comparables als de la cirurgia oberta, si bГ© la agressiГі
quirГєrgica Г©s menor i la tГ©cnica estГ encara limitat als cГ lculs amb gran massa piГЁlica i poca o
gens calicilar, per la dificultat que comporta l’accés a alguns calces de forma laparoscòpica.
Presentem un cas de litiasi piГЁlica de mГ©s de 3 cm que va ser satisfactГІriament tractada amb
pielolitotomia laparoscòpica transperitoneal. El pacient va ser donat d’alta als tres dies lliure de
cГ lcul i desprГ©s de 6 mesos resta assimptomГ tic.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
12
V12
CIRUGIA LAPAROSCÒPICA DE L’ANGIOMIOLIPOMA RENAL
GonzГЎlez SatuГ©, C.; Areal Calama, J.; SГЎnchez Macias, X.; BuisГЎn Rueda, O.; Arzoz FГЎbregas, M.;
Boix Orri, R.; Ibarz Servio, L. i SaladiГ© Roig, JM.
Hospital Universitari Germans trias i Pujol. Badalona
L’angiomiolipoma constitueix menys del 3% dels tumors renals intervinguts. El tractament de
l’angiomiolipoma renal és controvertit; actualment només està justificada l’actuació sobre aquells
angiomiolipomes assimptomГ tics de mГ©s de 4 cm o en els cassos que existeix dubte diagnГІstica,
dolor, hemorrà gia o s’assocïin a esclerosi tuberosa.
El tractament d’elecció de l’angiomiolipoma és la cirurgia, encara que l’embolització selectiva és
actualment una alternativa mГ­nimament invassiva a la cirurgia oberta. Les noves tecnologies com
la crioterà pia o la laparoscòpia aporten noves alternatives a l’embolització que eviten la cirugía
oberta.
Presentem dos cassos d’angiomiolipoma renal que van ser tractats satisfactòriament mitjançant
cirurgia laparoscГІpica transperitoneal: un cas de 4 cm amb dubte diagnГІstica i un altra assimptomГ tic
de 6 cm no subsidiari d’embolització. L’enucleació de l’angiomiolipoma renal, tot i ser dificultosa
per la consistencia greixosa del tumor, elimina el problema dels marges quirГєrgics al ser una
patologГ­a benigna. Als dos casos es va procedir a una cirugГ­a parcial renal i enuclear nomГЁs la
tumoraciГі.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
13
V13
PROGRAMA DE ENTRENAMIENTO DE ENDOSCOPIA Y LAPAROSCOPIA
UROLГ“GICA.
R.Martinez; C.Gutierrez; F.RodrГ­guez; C.Baez ;N.De Graeve; J.Salvador; H.Villavicencio
FundaciГі Puigvert,Barcelona
INTRODUCCIГ“N
Las tГ©cnicas minimamente invasivas son ampliamente usadas en urologГ­a. La llegada de nuevas
tГ©cnicas, la evoluciГіn de los instrumentos y la ampliaciГіn de indicaciones, lanzan al urologo a la
necesidad de adquirir y mantener nuevas habilidades.
OBJETIVOS
Acortar la curva de aprendizaje y reforzar las habilidades quirГєrgicas mediante entrenamiento
endoscГіpico y laparoscГіpico en laboratorio especГ­ficamente diseГ±ado para ello.
MÉTODOS
El entrenamiento endoscГіpico supervisado sobre modelos es usado para enseГ±ar cistoscopia
flexible, ureteroscopia flexible, RTU de tumores vesicales, RTU de prГіstata y acceso percutaneo a
pelvis y cГЎlices renales. El entrenamiento en tГ©cnicas especГ­ficas y repeticiГіn de procedimientos
es la piedra angular de los programas de entrenamiento laparoscГіpico. Las habilidades son
gradualmente adquiridas en pelvitraining, POP y animales(cerdos) en laboratorio. Los ejercicios
incluyen manejo de instrumental, disecciГіn laparoscГіpica, sutura intracorpГіrea y
anudado,hemostasia y manejo de complicaciones. Un cuestionario de autoevaluacion es usado
para monitorizar el progreso.
RESULTADOS
La autoevaluaciГіn muestra una adquisiciГіn y reforzamiento de las habilidades endoscГіpicas y
laparoscГіpicas mediante el programa progresivo del laboratorio Urobionic.
CONCLUSIГ“N
El laboratorio de enseГ±anza en laparoscopia y endoscopia especializada puede ayudar al urГіlogo
en disminuir su curva de aprendizaje de estas tГ©cnicas quirГєrgicas minimamente invasivas.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
14
V14
TUMORECTOMIA RENAL DRETA LAPAROSCГ’PICA EN PACIENT
AFECTE DE MALALTIA DE VON HIPPEL- LINDAU.
Josep LluГ­s Gago Ramos
Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Badalona
La malaltia de von Hippel-Lindau es caracteritza per ser autosГІmica dominant i manifestar-se per
la presència d’hemangioblastomes cerebelosos, angiomes a la retina, quists pancreà tics, renals i
epididimaris, feocromocitoma i carcinoma de cГЁlВ·lules renals. Els quists i tumors solen ser
nombrosos i bilaterals, tenint una elevada incidència. El paper de l’uròleg consisteix tant a la
vigilancia acurada que permeti una correcta identificaciГі i tractament dels tumors abans de la seva
disseminació, com a l’oferiment d’una cirurgía tant conservadora com sigui possible.
Presentem el cas d’un pacient afecte de malaltia de von Hippel-Lindau intervingut en dos ocasions
d’hemangioblastomes cerebelosos i en una ocasió d’hemangioblastoma medul•lar quedant com
a seqГјela una sГ­ndrome medulВ·lar transversa complerta D6 ASIA A que comporta paraplejia.
El pacient segueix de forma anual controls per la Unitat de Neurourologia de l’Institut Guttmann,
trobant-se a l’última ecografia de control un quist complexe a nivell de valva posterior renal dreta
que per tomografГ­a axial computeritzada es confirma com a quist Bosniak IV exofГ­tic a la localitzaciГі
esmentada.
Davant la presencia d’aquest cas es planteja cirurgia conservadora mínimament invasiva practicantse tumorectomia renal dreta laparoscòpica al Servei d’Urología de l’Hospital Germans Trias i Pujol.
La tumorectomia renal dreta laparoscГІpica que presentem va ser practicada amb el pacient en
decúbit lateral esquerre, tres tròcars retroperitonials, pneumoretroperitoni, absència d’isquèmia
calenta donat que no es clampa el pedicle vascular renal i correcta hemostassia aconseguida
mitjançant la utilització de Ligasure® durant la dissecció i la posterior aplicació de Flo-Seal®.
Creiem que actualment aquesta Г©s una opciГі poc invasiva que es pot oferir a aquest tipus de
pacients afectec de neoplГ ssies renals a vegades bilaterals i recidivants.
Format mpeg4 de 6 min aprox.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
15
V15
HEMINEFRECTOMIA POLAR SUPERIOR IZQUIERDA LAPAROSCOPICA
POR URETER ECTOPICO.
O. Angerri, A. Rosales, J. Caffaratti, J.M. Garat, H Villavicencio.
FundaciГі Puigvert
INTRODUCCIГ“N
La nefrectomГ­a via laparoscГіpica es el abordaje quirГєrgico de elecciГіn para la exГ©resis del riГ±Гіn.
A medida que aumenta la experiencia con dicha tГ©cnica quirГєrgica aparecen situaciones nuevas
que no impiden la realizaciГіn de la via laparoscГіpica.
Presentamos el caso de una paciente con un doble sistema completo izquierdo con abocamiento
ureteral ectГіpico del hemisistema superior, al que se le realizГі hemi nefrectomГ­a polar superior
izquierda vГ­a laparoscГіpica.
MATERIAL Y MÉTODOS
Se trata de una paciente, de 6 aГ±os de edad, con goteo miccional diurno y nocturno asociado a
imperiosidad diurna con polaquiuria. En el estudio urolГіgico se solicitГі ecografГ­a renovesical y
urografГ­a intravenosa donde se objetivГі un riГ±Гіn derecho normal y un riГ±Гіn izquierdo con un doble
sistema completo objetivГЎndose abocamiento ureteral ectГіpico del hemisistema superior. Se solicitГі
gammagrafГ­a renal DMSA donde se objetivГі una participaciГіn relativa del hemisistema superior
del riГ±Гіn izquierdo del 9%. Se decidiГі realizar heminefrectomГ­a laparoscГіpica pielГіn superior
izquierda.
Tras colocar el paciente en posiciГіn de lumbotomГ­a se realizГі un abordaje laparoscГіpico
transabdominal a travГ©s de minilaparotomГ­a de 2 cm, colocando 4 puertas de entrada (2 trГіcares
de 10mm y 2 de 5 mm). Tras practicar una decolaciГіn amplia se disecan ambos urГ©teres, el polo
superior renal y posteriormente se disecan los vasos renales de ambos hemisistemas.
Tras la disecciГіn de todo el riГ±Гіn, se coagulan los vasos del sistema superior se secciona el urГ©ter
superior y se incide con electrobisturГ­ sobre el hemisistema superior disecГЎndolo y resecando todo
el hemisitema superior .
Posteriormente se realizan puntos de colchonero sobre parГ©nquima renal previa colocaciГіn de
Surgicel en cilindro y Floseal y Bioglue sobre el lecho.
Se extrae el hemirriñón con “endobag” y se deja drenaje aspirativo.
RESULTADOS
El tiempo de cirugГ­a fue de 110 minutos, con una pГ©rdida sanguГ­nea de 90 cc. La estancia hospitalaria
fue de 6 dias , sin apreciarse pГ©rdida sanguГ­nea ni fГ­stula urinaria. La anatomГ­a patolГіgica fue de
hemirriГ±Гіn displГЎsico izquierdo
La paciente estГЎ totalmente asintomГЎtica, sin clГ­nica de incontinencia.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
16
CONCLUSIONES
El riГ±Гіn con doble sistema completo no es una contraindicaciГіn para la realizaciГіn dela
heminefrecomГ­a laparoscГіpica, siendo preciso un control de la vascularizaciГіn de los dos sistemas,
asГ­ como una hemostasia cuidadosa del lecho renal durante su secciГіn.
Palabras clave: NefrectomГ­a laparoscГіpica-UrГ©ter ectГіpico.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
17
V16
MARSUPIALIZACIГ“N POR RETROPERITONEOSCГ“PIA DE QUISTE
RENAL OBSTRUCTIVO
Jorge Hidalgo Arroyo, Pedro MartГ­nez CГЎceres, Gilberto E. ChГ©chile Toniolo.
Instituto MГ©dico TecnolГіgico. Barcelona, Espanya.
MATERIAL Y MÉTODO
Presentamos el caso de un varГіn de 55 aГ±os con antecedentes de obesidad mГіrbida y cirugГ­a
bariГЎtrica, que a raГ­z de hematuria y dolor lumbar derecho se le diagnosticГі un quiste renal de 8
cm que comprimГ­a la vГ­a urinaria principalmente a nivel de grupo calicilar superior.
Ante esta situaciГіn, se propuso realizar una marsupializaciГіn del quiste por vГ­a
retroperitoneoscГіpica ya que en el TAC se observaban mГєltiples adherencias intestinales y a la
pared abdominal, posiblemente secundarias a la cirugГ­a bariatrica previa.
Se realizГі un abordaje por retroperitoneoscopia mediante disecciГіn digital y con balГіn de
construcciГіn casera para crear el espacio quirГєrgico, posteriormente, punciГіn-evacuaciГіn del
quiste, exГ©resis del techo y coagulaciГіn de los bordes.
El paciente presentГі una evoluciГіn postoperatoria favorable por lo que fue dado de alta a los 2
dГ­as.
Control clГ­nico, radiolГіgico y tomogrГЎfico a los 2 meses objetivandose mejorГ­a del dolor, disminuciГіn
de la dilataciГіn y ausencia del quiste.
CONCLUSIONES
El tratamiento de los quistes renales simples obstructivos o sintomГЎticos puede ser mediante
punciГіn-evacuaciГіn y esclerosis eco o TAC dirigida o mediante la marsupializaciГіn abierta o
laparoscГіpica. Consideramos que el abordaje por vГ­a retroperitoneoscГіpica es una opciГіn vГЎlida
en pacientes con cirugГ­as abdominales previas en donde pueden existir adherencias que dificulten
o impidan el abordaje transperitoneal.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
18
V17
NEFRECTOMIA RADICAL LAPAROSCГ“PICA. EXPERIENCIA DEL PARC
TAULI
Autores: PeГ±a J.A., Hannaoui N.,Gonzalez J.L.,Vicente E.,Garcia D.,Abad C.,Prera A.,Prats J.
Servicio de UrologГ­a.Hospital de Sabadell. CorporaciГі Sanitaria Parc Tauli. Sabadell.
La nefrectomГ­a laparoscГіpica oncolГіgica se describe en la literatura como un procedimiento seguro,
reproductible y con resultados oncolГіgicos equiparables a los de la cirugia abierta. Presentamos
un video de una nefrectomia radical derecha tras llevar tres aГ±os realizando el tratamiento de los
tumores renales - la cirugГ­a de patologГ­a beningna se iniciГі previamente- mediante esta tГ©cnica
en nuestro servicio.
Entre los detalles a comentar cabe destacar que el abordaje fue trasperitoneal en todos los casos
y que a lo largo de estos aГ±os se han ido produciendo una serie de modificaciones en la tГ©cnica
empleada:
1. Progresivamente hemos intentado ir a buscar en una primera instancia el pedГ­culo sin
decolar excesivamente puesto que en nuestra opiniГіn esto facilita su disecciГіn.
2. El uso de bolsas para recoger la pieza se ha vuelto sistemГЎtico.
3. El empleo de elementos de coagulaciГіn o corte adicionales a la pinza bipolar y el
bisturГ­ monopolar va a la baja puesto que encarece el procedimiento.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
19
V18
PROSTATECTOMIA RADICAL LAPAROSCГ“PICA
EXTRAPERITONEAL. EXPERIENCIA DEL PARC TAULI
POR
VIA
PeГ±a J.A., Hannaoui N.,Gonzalez J.L.,Vicente E.,Garcia D.,Abad C.,Prera A.,Prats J.
Servicio de UrologГ­a.Hospital de Sabadell. CorporaciГі Sanitaria Parc Tauli. Sabadell.
Presentamos una pelГ­cula sobre nuestra experiencia inicial con la prostatectomГ­a radical
laparoscГіpica con abordaje extraperitoneal. Se muestran y comentan los aspectos quirГєrgicos de
la tГ©cnica empleada que es la de Bruselas tal como la describiГі el Dr Bollens pero sin preservaciГіn
de bandeletas.
Desde Enero de 2005 hemos indicado 28 prostatectomias radicales por via laparoscГіpica en nuestro
centro. Dos de ellas fueron realizadas con ayuda de un maestro por lo que no entran en el objeto
de esta presentaciГіn. De las 26 iniciadas sin ayuda externa, hemos completado 15 casos (15/26,57%).
Las indicaciones de cirugГ­a fueron las habituales. Cabe destacar que a partir del caso numero 10
Гєnicamente hemos reconvertido tres pacientes (se han completado 13/16, 81 % ). Los motivos de
reconversiГіn mas frecuentes han sido exceso de tiempo quirГєrgico, dificultad para disecar el plano
de vesГ­culas seminales e imposibilidad de realizar la anastomosis. El tiempo quirГєrgico medio de
toda la serie ha sido 324 minutos (rango 247 a 475) y el de las laparoscГіpicas ha sido de 340 minutos
(mismo rango). La tasa de transfusiones ha sido del 15.3% (4/26) en la totalidad y de 13.3% (3/15)
en los laparoscГіpicos.
La prostatectomГ­a radical laparoscГіpica extraperitoneal es factible en un centro de nuestras
caracterГ­sticas siempre y cuando se disponga de un equipo con experiencia previa en laparoscopia
y se este dispuesto a invertir un considerable esfuerzo especialmente en lo que respecta al nГєmero
de horas de quirГіfano.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
20
V19
DUPLICITAT COMPLERTA PIELOURETERAL AMB ABOCAMENT
ECTOPIC. TRACTAMENT QUIRГљRGIC LAPAROSCГ’PIC
ViguГ©s JuliГ , F., Lopez Costea, M.A., Pastor Lopez, S., Cuadrado CampaГ±a, J.M., Rodriguez TolrГ ,
J., Riera Canals, LL., Franco Miranda, E.
Hospital de Bellvitge
Es presenta el tractament quirГєrgic laparoscГІpic efectuat en un cГ s de duplicitat complerta
pieloureteral amb atrofia polar superior dreta i abocament ectГіpic del ureter corresponent a nivell
uretral.
XI Simposi Institucional de la Societat Catalana d’Urologia
21

【送料無料】 ミズノ mizuno ミズノ バドミントントレーニング用ラケット

la - Memòria Esquerra.cat

Pessach Menu

Index KUMBAWORLD

VIEW - The Island Chapel

IOSCO Issues Final Code of Conduct Fundamentals for Credit