Scarica comunicato

SURSELVA
GIEVGIA, ILS 24 DA FANADUR 2014
Bunas premissas
■ LUMNEZIA
Ina guida litterara
silla Greina
Tut plaida pil reussir digl Open Air Lumnezia da giubileum
(cp) Ils 23 e 24 d’uost meina ina tura guidada sur il Pass Diesrut sils fastitgs dil
«Cavalè della Greina» screts da Toni Halter. Cun ses raquens paleisa il guid Guido
Caviezel, giugadur dil teater «Il cavalè della Greina» daus a Vrin 2009 dallas stads
dil cavalè, da sia gronda enconuschientscha dalla Greina e dil misteri dil cavagl
alv da Blengias.
La tura pren si’entschatta a Vella/Palius
per lu serender culla posta enta Vrin tochen si Puzzatsch. Naven da leu a pei silla
Greina cun pernottaziun ella camona dil
Terri. L’auter di retuorn giu Vrin nua ch’il
film dil teater «Il cavalè della Greina» vegn
presentaus en halla plurivalenta.
Per la fundaziun da cultura Lumnezia
ed il comite 100 onns Toni Halter
DA GIUSEP VENZIN / ANR
■ Buna musica, buna prevendita e
bialaura. Tut quei drova igl Open Air
Lumnezia pil reussir. Norbert Cavegn,
dapi il 1996 schef dil comite d’organisaziun, ei plein optimissem. Cun raschun: Per la dretga mischeida da musica ha Sergio Loretz procurau, la prevendita numna el buna e paregliabla
culs davos onns e la prognosa dall’aura ei empremettenta. Damaun allas
10.00 arvan las portas dil festival da musica a Degen ed il suentermiezdi cuort
avon las treis arva la gruppa «Plasma»
cun Manuel Jacomet, Carlo Lardi e Mauro Büchler l’aventura musicala che va alla
fin la notg silla dumengia culla gruppa
englesa «Placebo». Ulteriurs acts da
muntada ein «Vitalic Live», «Kaiser
Chiefs» e «Bligg».
Nominaus pil premi Terra Grischuna
Norbert Cavegn ei ina da treis persunas
nominadas pil premi Terra Grischuna
2014. Ei dat negin dubi dils merets digl
um da 45 onns. Gleiti 20 onns eis el alla
testa dil comite d’organisaziun dil pli
grond open air el cantun Grischun. Il fiduziari ei garant pil success. El ei buca
mo seprofilaus cun grond engaschi e
creativitad, el ei medemamein seprofilaus cun perseveronza e mudestadad. La
perseveronza drovi en scadin cass per organisar igl Open Air Lumnezia. Rodund
400 voluntaris ein en acziun e prestan
varga 10 000 uras lavur per dar damogn
als 15 000 visitaders dil festival.
30 000 francs
Pigl emprem open air en Lumnezia han
ils organisaturs cun Mathias Derungs alla
testa duvrau 30 000 francs. Igl open air
da giubileum 30 onns pli tard ei calculaus cun 1,5 milliuns francs. Mathias
Derungs era avon 30 onns president
dall’Uniun da giuventetgna Vella. A caschun d’in viadi dall’uniun han ils Lumnezians visitau ella Svizra centrala in concert d’Angy Burri e ses indians Apaches.
Il musicist morts il december vargau ha
fatg impressiun als giuvens ed ei allura
■ TIR
Delegaziun grischuna
ad Innsbruck
(anr/hh) La davosa fin d’jamna han las
concurrenzas da tir dalla cuminonza
dall’Arge Alp giu liug ad Innsbruck. Dalla partida ein stai tiraduras e tiradurs dalla Lombardia, Trentino, Tirol dil sid, Tirol, Salzburg, Baviera, Vorarlberg, S.
Gagl, Tessin e Grischun. Rodund 200
participontas e participonts han sittau
cun buis e pistola sin differentas distanzas. Dil Grischun ein 15 tiraduras e tiradurs semesirai. Gia la participaziun ad
ina tala gronda occurrenza da sport ei in
eveniment per in e scadin. Las concurrenzas ein stadas sin in fetg ault nivel. Pil
Grischun ei resultau in plaz da podest ed
entgins ulteriurs fetg buns resultats.
Menziun speciala mereta il tierz rang
dall’equipa d’elita el match en venter cun
Claudio Roffler (613,7), Lars Färber
(611,6) e Ruedi Schwendeler (609,1). Il
sisavel rang ha la juniora Valentina Caluori contonschiu el match en venter e
medemamein sisavel ei Lars Färber daventaus ella concurrenza cun buis d’aria
cun in program da 60 siets. El classament
total contonscha il Grischun cun siu cau
da match Hubert Tomaschett alla testa il
sisavel rang. En quella ha S. Gagl gudignau avon Baviera ed il Tirol. Per las
giuvnas participontas ed ils giuvens participonts dil Grischun ein las concurrenzas stadas ell’enzenna dallas experientschas. La caschun da semesirar cun tiraduras e tiradurs dalla classa mundiala sepresenta buca mintga di.
3
Roman Weishaupt
Annunzia obligatoria tochen ils 31 da fenadur
tier: vallumnezia@surselva.info ni 081 931 18 58
Informaziuns detagliadas suondan suenter
l’annunzia.
■ MUNDAUN
«Il péz sil péz» –
exposiziun da fotos
Norbert Cavegn ei dapi 1996 alla testa dil comite d’organisaziun digl Open Air Lumnezia. Sut sia direcziun ha il festival contonschiu
ina excellenta qualitad.
LQ
era staus in dils hosps digl emprem Open
Air Lumnezia igl onn 1985 a Davos
Munts. Dalla idea tochen alla realisaziun
han ils giuvens Lumnezians pia duvrau
sulet in onn. Sper ils «Apaches» ein era
ils indigens «Hades» ed «Alexi e Marcus»
stai avon 30 onns ina dallas attracziuns.
Agl open air da giubileum drovi acts da
muntada internaziunala per carmalar ils
hosps a Degen.
Il secund Open Air Lumnezia ha
dumbrau 800 visitaders. L’euforia ei
denton tschessada in onn pli tard. L’aura
catastrofala ha lavagau la fiasta. Mo 200
persunas han visitau il festival. La consequenza ei stada ina ruosna ella cassa. Perseveronza ei ina qualitad lumneziana. Per
fierer la faultsch en canvau drovi dapli
ch’ina ruosna ella cassa. Tochen igl onn
1994 han las uniuns da giuventetgna organisau igl open air che ha dumbrau quei
onn 2000 visitaders.
Da Cuschnaus a Degen
Pigl open air digl onn 1996 ha il comite
d’organisaziun stuiu tschercar in niev dacasa. Davos Munts, il liug idillic sur Vattiz, ei vegnius duvraus pil lag da bogn. La
midada ha buca fatg donn, anzi. Igl open
air ei carschius, quei denton buca senza
obstachels ella fuorma d’in collaps finanzial. Quei obstachel ha la Banca cantunala gidau a surmuntar cun in engaschi
generus che cuoza tochen il di dad oz.
Cun Norbert Cavegn alla testa dil comite
d’organisaziun ha igl Open Air Lumne-
zia survegniu structuras professiunalas
ed ina reputaziun che tonscha lunsch sur
ils cunfins. Il festival sut tschiel aviert ei
carschius e carschius e per motivs topografics ha Cuschnaus buca supportau
quei augment da visitaders. A caschun
dil 22avel Open Air Lumnezia ein Patent
Ochnser e Silbermond sepresentai igl
onn 2006 ella planira davos la caplutta
da Degen. Leu sappi il festival crescher
qualitativ, ha Norbert Cavegn detg da
lezzas uras. Il diember maximal d’aspectaturs ei 15 000. Quei diember ei
gleiti contonschius, mo il success ei buca
garantius senza engaschi extraordinari.
Persuenter drovi la perseveronza lumneziana e Norbert Cavegn ha ina buna purziun da quella perseveronza.
Producziun da caschiel d’aulta qualitad
Sennaria Surselva Mustér
■ (anr) Il «Migros-Magazin» da questa
jamna porta in rapport ordvart positiv
dalla Sennaria Surselva a Mustér. Cheu
vegni ei – denter auter – produciu caschiel da muntogna bio d’aulta qualitad. Vitier vegnan aunc specialitads
grischunas da caschiel d’emprema
classa. La Sennaria Surselva ei vegnida
erigida 2009. Igl october vargau eis ella
vegnida fittada da Bergsenn SA. Quella ha
slargau la capacitad da producziun per
saver corrispunder alla damonda carschida. Menader dil menaschi ei Andreas
Wild, in zun experimentau meister-sig-
nun. Siu team cumpeglia diesch persunas.
Vegnir vitier cun latg en regiuns da muntogna drovi bia temps e seigi car.
Cun surprender la Bergsenn SA tras
la Mifroma ha ei dau midadas. Pils collaboraturs seigi denton bia restau tuttina. Ins profiteschi dil grond know-how
dalla Migros. Era la collaboraziun partenaria cun la Migros ella Svizra orientala
secuntinui.
En quei connex intervegnan ins era
che la Migros posseda ina vasta paletta da
18 interpresas en Svizra e treis egl exteriur. Quellas produceschan ensemen pli
che 10 000 products ed occupan 11 000
persunas.
Ella Svizra orientala dat ei ina industria dalla Migros – sco per semeglia la
Bergsenn SA. Quella ei vegnida fundada
els onns 70 ed ei sespecialisada sin caschiel da muntogna. Produciu vegn a
Mustér ed a Savognin. La sedia principala secatta ad Ennetbürgen (NW). Dapi
l’entschatta da 2013 s’auda la Bergsenn
tier la Mifroma – ina interpresa dalla Migros. Quella surpren la gronda part dils
products dalla Bergsenn SA. In ton vegn
denton era exportau.
(mc) Ils ustiers dall’ustria alpestra dil «Péz
Mundaun» Marlis e Hansi Derungs procuran adina puspei per attracziuns sil «Rigi Grischun» cun sia magnifica vesta. Lur
ustria alpestra ei genuina ed emperneivla.
Il Péz Mundaun san ins dil reminent contonscher tgunschamein a pei, cun velo da
muntogna ni secapescha era culla pendiculara. Quella ei en funcziun mintga ura
naven da las 09.30 entochen las 15.30.
Sco adina ha era liug uonn la davosa
dumengia da fenadur (27 da fenadur) ina
fiasta alpestra sil Péz Mundaun. Per divertiment musical vegnan quella gada la
gruppa «Haldengleiter» ed il choret da
sgugialaders a procurar. Priu che l’aura lubeschi dat ei era in survetsch divin e magari schizun in ni l’auter batten d’affonets.
Per deletgs culinarics sco la legendara petta d’izuns ei medemamein procurau.
Ils 2 d’uost ha la vernissascha dalla exposiziun da fotografias «Dr Piz uf em
Piz/Il péz sil péz» da Yolanda Gürtler
(*1954) liug allas 10.45 ell’ustria dil Péz
Mundaun. Ella vegn a presentar ina selecziun da 21 fotos en colur ch’ella ha fatg
el decuors dils onns sil Péz Mundaun ed
en sia vischinonza. L’exposiziun vegn a
cuzzar entochen ils 19 d’october.
La fotografa oriunda dad Allschwil
(BL) ei fetg attaschada alla regiun dil
Mundaun ed ei stada engaschada en differents secturs, denter auter era sco scolasta
da skis. Sia tatta ha numnadamein giu
acquistau a Platenga la mesa casa digl anteriur pictur-artist Alois Carigiet. Dapi
sias empremas vacanzas a Platenga avon
40 onns ein sia amur e sia fascinaziun per
la regiun dil Mundaun carschidas permanentamein. Quellas sereflecteschan uss
era a moda visuala en l’exposiziun da fotografias dalla cuntrada entuorn il Péz
Mundaun, sia muntogna preferida.
■ ARTG PERSUNAL
Gratulaziun a Mustér: Cara Damaris Manetsch. Da cor gratulein nus sin tiu excellent examen sco assistenta da dentist cun
la nota 5,5. Bia cletg e success pil futur
giavischan a ti tat e tatta Hans e Frieda.
La Sennaria Surselva a Mustér ei
uss affittada alla
Bergsenn SA. MAD